La formació tindrà lloc l’1 de febrer, entre les quatre i les set de la tarda al centre cultural la Llacuna. Serà impartida per representants de Mika Sororidad, una associació barcelonina especialitzada a fer acompanyament a dones. En aquest sentit, es posa en relleu que es tracta d’una acció molt necessària, ja que “encara que l’avortament està prohibit a Andorra, les dones han d’anar a la Seu a comprar pastilles per dur-lo a terme farmacològicament”. Després, “passen pels efectes expulsius soles a casa, amb poca informació i cap responsabilitat per part de ningú en l’àmbit sanitari, físic o psicològic”.
I això, denuncien les dues associacions, davant “un Govern que mira cap a una altra banda”. Per això, es considera que, “com a societat civil” toca “fer un pas endavant, donar la informació i garantir un dret”.
Des de Diversand, la seva vicepresidenta, Isabella Vargas, defensa la necessitat de tirar endavant una acció d’aquest tipus i, sobretot, el fet que no incompleix cap precepte legal actualment vigent a Andorra. “Estem escoltant casos de persones que ho han de fer”, remarca. Al mateix temps, posa en relleu, en declaracions a Altaveu, que “la qüestió no és ajudar a avortar sinó acompanyar la persona que, d’una manera o una altra, hagi de passar per aquest procés. Fer que, si algú es troba en aquesta situació o té alguna coneguda que ho està vivint, sàpiga com cuidar-se o cuidar-la”.
Vargas recorda que “d’informació sobre com avortar, ja se’n dona al país”. Per tant, deixa clar que, al seu entendre, la formació de l’1 de febrer no serà pas “cap incitació”. Al contrari, es tracta d’una acció que respon “a una realitat que passa al país” i a la voluntat de “donar suport a les persones que han de prendre aquesta decisió”.
Com s’ha dit, la iniciativa és conjunta entre Stop Violències i Diversand. La presidenta d’aquesta segona entitat explica que “el col·lectiu LGTBIQ+ té moltes dones i persones que poden veure’s en aquesta situació” i argumenta que la participació és perfectament lògica. “Sempre vetllem per l’autonomia corporal; per exemple, perquè les persones transsexuals puguin accedir a tractaments de reafirmació de gènere”. I, per això, consideren que “el dret a decisió no s’entén només si parlem de persones trans, sinó de tot tipus de persones i també quan parlem de drets reproductius”.
Comentaris