La reforma del sistema de pensions era una de les prioritats de la legislatura i malgrat que la comissió no ha deixat de treballar, partint de la tasca feta ja en la legislatura passada, aspectes com l’habitatge o l’acord d’associació li han pres cert protagonisme. “Quan comences la legislatura fas unes previsions i després sorgeixen temes que les trastoquen”, confessa Jordana, que tot i així remarca que actualment s’estan analitzant les 14 mesures que va fer arribar la CASS “per veure en quines ens podem posar d’acord, que hi hagi un consens mínim per tirar-les endavant”.
Tal com ja havia explicat l’Altaveu, a curt termini no s’espera que es vagi més enllà d’una reforma petita, prioritzant l’increment de cotitzacions i el topall de les pensions, que fins ara sembla que són els punts on hi hauria més facilitat d’entesa per part de tots els grups.
Ara bé, de moment, d’acord tancat, no n’hi ha cap. Jordana reconeix que “fan falta uns estudis de projeccions que ja s’han encarregat” que determinin “fins a quin punt ho podem fer i quants punts es podrien assumir”. El conseller general remarca que són temes “tècnics, actuarials, pels quals necessites números i dades i projeccions i resulta que les projeccions que tens del 2022 no es corresponen”.
De fet, la CASS ja va encarregar un nou estudi actuarial per afinar previsions, ja que el darrer, encarregat el 2020, situa el 2024 com el primer any amb dèficit, cosa que per ara no ha estat així. Tot el contrari, el 2023 s’ha tancat amb un superàvit de 35 milions, molt per sobre de les previsions de l’estudi. “Per això s’han d’actualitzar i a partir d’aquí acabar de concretar”, afirma Jordana, que si bé havia previst que el 2025 es pogués aplicar la reforma del sistema, ara ja no es massa contundent a l’hora de fixar terminis. “Espero que sí, però després passa no sé què i no compleixes els terminis”, admet.
El conseller general demòcrata remarca que “la mesura definitiva” per fer sostenible el sistema “dependrà de la feina que estem elaborant, dels estudis actuals, de les dades que tinguem i a partir d’aquí veure amb quines mesures estem d’acord i quines es poden implementar i quines no”. Des del seu punt de vista aquest és “un tema important de país i seria convenient aprovar unes mesures que estiguin consensuades i que si no representen el 100% del que voldria un grup, almenys que sigui un bon percentatge del que volem tots”.
A títol personal, Jordana explica que per arreglar la situació “definitivament” caldria “un canvi profund del sistema, un sistema diferent i això crec que és inviable”. Defensa que el model funciona i que segons quins canvis no serien convenients. A parer seu el Principat ha passat de ser un país sense canvis sobtats, a canviar molt en els últims 10 o 15 anys. “I no crec que haguem d’estressar més del necessari la societat”, perquè si bé admet que cada vegada fan falta més regulacions, si n’hi ha masses, “primer s’han de digerir i assumir, perquè sinó és un neguit constant”.