La Coordinadora de l’Habitatge calcula que el 2023 hi va haver 950 casos reals de trampes i abusos

L’enquesta realitzada posa en relleu que la majoria dels lloguers es troben en rendes inferiors als 800 euros i és quan, diuen, “els propietaris aprofiten aquesta vulnerabilitat per modificar els contractes de manera unilateral”

La capçalera de la manifestació del 8 de desembre en un moment del recorregut.

La Coordinadora per l’Habitatge Digne calcula que l’any 2023 hi hauria hagut fins a 950 casos reals d’abusos a llogaters. Així ho exposa en el seu informe sobre les persones afectades per les armes que utilitzen els propietaris pel que es considera assetjament immobiliari. La dada s’extreu a partir del 23% dels casos iniciats al Raonador del Ciutadà i les consultes rebudes sobre aquesta matèria. Així mateix, posa en relleu que els ajuts al lloguer només donen resposta a una fracció del problema real.

El moviment compta amb una cinquantena de casos d’abusos i trampes registrats en la seva enquesta que engloben a més de 100 afectats. Les dades mostren com abans del 2020 els afectats representaven el 13% i amb el pas del temps el percentatge s’ha anat incrementant fins al 37%. Això, diuen, “ens permet conèixer que, tot i l’aplicació de les pròrrogues, continuen donant-se situacions de conflicte entre llogaters i propietaris”.

La ‘trampa del fill’ o increments de lloguer abusius són les ‘armes’ de l’assetjament immobiliari

El 56% dels enquestats qualifiquen el seu problema com una trampa o abús. Entre les trampes més comunes hi ha l’anomenada del ‘fill’ amb un total 14 casos i 37 persones; les despeses no justificades amb 12 casos i  26 afectats i la pujada irregular del lloguer amb 8 casos i 16 implicats. Des de la coordinadora exposen que “les dades apunten la trampa del fill permet a alguns propietaris puguin saltar-se les pròrrogues dels contractes a causa de la dificultat de demostrar, per part del llogater que es tracta d’una trampa”.

Segons la Coordinadora “genera situacions de mobbing immobiliari, on el propietari o la societat o immobiliària que gestiona l’habitatge aprofita la falta de garanties dels llogaters davant la llei i la dificultat per trobar alternatives, per treure profit”

D’altra banda, els principals problemes legals fan referència a les dificultats per pagar el lloguer, la finalització del contracte i l’increment excessiu del preu del contracte amb renovació. En aquest sentit, exposa que el 45% dels afectats corresponen a situacions viscudes aquest 2024. Segons bona part dels enquestats, aquestes pràctiques responen a l’ús de clàusules abusives del contracte, buits al contracte que empren a favor seu o deixadesa de funcions per part del propietari. Això, segons exposen “genera situacions de mobbing immobiliari, on el propietari o la societat o immobiliària que gestiona l’habitatge aprofita la falta de garanties dels llogaters davant la llei i la dificultat per trobar alternatives, per treure profit”.

Les dades evidencien que la majoria dels llogaters es troben en lloguers inferiors a 800 euros, lluny del preu de mercat. En aquest sentit, manifesten que l’arrendador “aprofita aquesta vulnerabilitat per aplicar trampes o modificar els contractes de manera unilateral, sabent que els llogaters tenen poques opcions de trobar alternatives assequibles”.

AFECTACIONS

El moviment també remarca el fet que no tothom denuncia aquestes males praxis. De fet, només el 23% dels casos iniciats el 2023 van acudir al Raonador del Ciutadà. Si s’extrapolen aquestes dades amb les consultes sobre habitatge de (219), s’estima que hi hauria fins a 950 casos reals.

Pel que fa als ajuts, només el 21,7% dels enquestats en reben, mentre que 2.000 famílies se’n beneficien de forma legal. Això provoca que “que molts altres afectats podrien estar fora del radar institucional, sigui per desinformació, barreres burocràtiques o una desconnexió amb els serveis públics”.