La versió revisada de la Carta Social Europea es va aprovar a Estrasburg el 3 de maig del 1996. Anys més tard, el novembre del 2004, el Govern es va adherir al conveni amb el dipòsit de l’instrument de ratificació. El text va entrar en vigor l’1 de gener del 2005. Ara bé, el conveni permet que els països adoptin de forma progressiva els seus 31 articles, sempre que ja des del primer moment se n’acceptin “un mínim de setze articles o seixanta-tres aparts” dels quals nou han de pertànyer al considerat “nucli dur” del document.
El 2004, Govern -llavors de Liberals- va signar el conveni, però va posar una llarga sèrie d’excepcions -articles que, de moment, no compliria- expressant la intenció d’anar-les aixecant a poc a poc; finalment, ha calgut esperar vint anys per aprovar el primer canvi
I això és el que va fer Andorra. El llavors Govern liberal va signar el conveni, però va posar una llarga sèrie d’excepcions. Articles que, de moment, no compliria. La intenció expressada llavors era que, a poc a poc, aniria aixecant les excepcions. Doncs bé, han hagut de passar vint anys per aprovar el primer canvi, el formalitzat aquesta setmana. S’accepta l’article 22 que estableix “el dret a participar en la determinació i en la millora de les condicions de treball i de l’entorn laboral”. Aquest indica que “a fi d’assegurar l’exercici efectiu del dret de les persones treballadores a participar en la determinació i en la millora de les condicions de treball i de l’entorn laboral dins l’empresa, les parts es comprometen a adoptar o a promoure mesures que permetin als treballadors o als seus representants, d’acord amb la legislació i la pràctica nacionals, contribuir: a) a la determinació i a la millora de les condicions de treball, de l’organització; del treball i de l’entorn laboral; b) a la protecció de la salut i de la seguretat dins l’empresa; c) a l’organització de serveis i facilitats socials i socioculturals de l’empresa; i d) al control del respecte de la reglamentació en aquestes matèries”.
Per tant, un pas fet; però encara queden molts per arribar al que seria el compliment complert de la Carta Social Europea. En algun cas, és tot l’article, com ara el 16 -dret de la família a una protecció social, jurídica o econòmica o el 24 -dret a la protecció en cas d’acomiadament-. En altres, són alguns apartats. El 2019, els experts del Consell d’Europa que fan el seguiment van fer un informe, justament, sobre quines d’aquestes disposicions Andorra estava en condicions de complir -aquest s’haurà d’actualitzar al llarg d’aquest 2024. Llavors, ja es posava en relleu que Govern, si volia, podia anar molt més enllà de l’article 22.
Més concretament, per al Consell d’Europa, ja fa temps que el Principat pot acceptar moltes més disposicions gràcies “als importants desenvolupaments legislatius presentats per les autoritats”. Així, entre aquests hi figura l’article 6 -dret a la negociació col·lectiva-, el 21 -el dret d’informació i consulta dins les empreses-, el 25 -el dret dels treballadors a la tutela dels seus crèdits en cas d’insolvència de l’empresa-, el 28 -el dret dels representants dels treballadors a la protecció a l’empresa i les facilitats que se’ls hauria de concedir- o el 29 -dret a la informació i a la consulta en els procediments d’acomiadament col·lectiu-. S’assegurava, de fet, que “poden ser acceptats immediatament”.
A banda, també es considerava que “no hi hauria d’haver obstacles importants ni en la llei ni a la pràctica per acceptar” altres disposicions. En concret, es posava el focus sobre l’article 19 -dret dels treballadors migrats i les seves famílies a protecció i assistència-, i el 27 -dret dels treballadors amb responsabilitats familiars a la igualtat d’oportunitats i de tracte.
Ara s’accepta el 22, però el Consell d’Europa ja apuntava en el seu darrer informe sobre les disposicions encara sense ratificar que hi havia moltes més que s’estava en disposició d’assumir, entre les quals el dret a la negociació col·lectiva o el dels representants dels treballadors a tenir una protecció dins l’empresa
Per tant, analitzant el document emès pel Consell d’Europa en la darrera avaluació (2019), sobta que, en canvi, s’hagi optat per acceptar únicament l’article 22. Cert, aquell informe també apuntava que es podria complir sense cap problema. El que aixeca dubtes és per què només s’aixeca l’excepció sobre aquesta disposició i no sobre les altres. Fonts consultades per Altaveu recorden, això sí, que un cop Andorra s’adhereix a una nova part del conveni, a partir de llavors els experts que avaluen el compliment de la Carta Social Europea la inclouen en els seus informes. I, per tant, periòdicament, s’analitza (i es fa públic) si el país en qüestió la compleix realment o no. Tècnicament, si s’està o no en situació de “conformitat”. I una cosa és que la legislació inclogui un dret concret i una altra diferent és que realment s’estigui posant en la pràctica.
L’exemple més proper en el temps d’aquesta situació es va viure el passat març, amb el darrer informe sobre l’acompliment del conveni fet pel Consell d’Europa. Llavors, dels 26 preceptes analitzats, es va detectar tres amb els quals el Principat no complia. Més contundent era l’informe del 2022 -centrat en aspectes vinculats a la seguretat social i al dret a tenir una correcta assistència sanitària-. Llavors, es va avaluar la situació pel que fa a 16 articles del document i només es va aprovar en cinc.
PARTS DEL CONVENI ENCARA LLUNYANES
El mateix informe del 2019 també va posar en relleu que altres parts de la Carta Social Europea poden trigar força temps a ser una realitat a Andorra. O, fins i tot, no arribar mai. Així, va apuntar que hi ha una sèrie d’articles amb els quals “existeixen obstacles legislatius” que els feien, ara mateix, inviables. Per tant, si no hi ha “avenços legislatius i polítics” no serà possible. Ara bé, sí que es reclamava a les autoritats andorranes que “consideressin” fer aquests canvis.
Els experts es referien concretament a quatre punts. Un, l’article 16 -com s’ha dit abans, dret de la família a protecció social, jurídica i econòmica-, el 19.4 -garantir als treballadors un tracte no menys favorable que els que tenen els nacionals pel que fa a remuneració, condicions laborals, afiliació a organitzacions sindical o allotjament- o el 24 -el dret a protecció en cas d’acomiadament-. En aquest darrer cas, suposaria posar fi al comiat no causal. El darrer article englobat en aquest àmbit seria el 31.3, força significatiu, tot s’ha de dir, amb l’actual situació: l’obligació de fer assequible el preu de l’habitatge a les persones que no disposin de recursos suficients.
En tercer lloc, hi ha aquelles disposicions que Andorra directament “no preveu acceptar”. Per això, des del Consell d’Europa “es va animar a continuar els esforços per aproximar-se als requisits establerts per la Carta Social i a considerar la possibilitat d’acceptar-les”. En concret, es tracta de l’article 19.6 -facilitar el reagrupament familiar-, el 8 -la protecció de la maternitat-, el 10 -dret a la formació professional- i tres dels apartats de l’article 18 -dret a exercir una activitat lucrativa al territori de les altres parts-. En aquest sentit, falta per assumir que es demana “aplicar la normativa existent amb esperit liberal”, “simplificar les formalitats vigents i reduir drets i taxes que han de ser pagades per treballadors estrangers o pels seus patrons” i a “liberalitzar, individualment i col·lectivament, les normes que regulen la feina de treballadors estrangers”.
Així doncs, queda clar que, per ara, queda molt camí a Andorra per poder complir de forma plenament satisfactòria un document clau per als drets dels ciutadans. I, de moment, el ritme continua sent lent. Un article en 20 anys. Cal reflexionar.