Concòrdia i PS fan servir l’informe del Raonador per criticar la política d’habitatge del Govern

Els dos partits entenen que l’elevat nombre de queixes vinculades a aquest àmbit evidencia la ineficàcia de les mesures adoptades els darrers anys mentre que Demòcrates defensa que “no se’ns pot dir que no haguem fet res”

Baró parla amb Segués i Escalé abans de la sessió. CONSELL GENERAL/SERGI PÉREZ

L’informe anual del Raonador del Ciutadà -el que analitza l’activitat de la institució durant el 2023, el darrer del mandat de Marc Vila- ha donat munició a Concòrdia i al Partit Socialdemòcrata per tornar a carregar contra les polítiques de la majoria i del Govern en matèria d’habitatge. Totes dues formacions han posat en relleu el fet que aquest problema -fins i tot malgrat ser d’àmbit privat- lidera els expedients oberts per l’organisme. En la mateixa sessió parlamentària, i tot i que el nomenament de Marta Alberch com a directora de l’Institut de l’Habitatge i de Lluís Ginjaume com a membre del comitè director, s’han validat per unanimitat, també s’ha aprofitat per retreure a l’executiu com es va produir la sortida de Josep Maria Pla.

El Consell General ha reprès l’activitat aquest dijous amb una sessió més aviat suau. De fet, amb la majoria de punts de tràmit i aquells que requerien votació superant el pas per unanimitat. Ara bé, no ha estat exempt de discussió. I sobretot entorn la problemàtica de l’habitatge. Era el principal motiu de les queixes que els ciutadans van fer arribar al Raonador l’any passat i això ho han volgut aprofitar els dos principals partits de l’oposició -Andorra Endavant no ha intervingut en el debat- per criticar Govern.

El primer a fer-ho ha estat Pere Baró. Des del PS s’ha apuntat que l’informe “ha de fer reflexionar Govern i els grups que li donen suport perquè alguna cosa no es fa bé”, tot indicant que “els expedients van créixer amb comparació al 2022” pel que considera “inactivitat i mala presa de decisions”. També ha posat en relleu que “la política del curt termini i dels pedaços no funciona”. I, al mateix temps, ha advertit que “no podem adormir-nos, hem de continuar treballant perquè si no abordem la problemàtica, el 2027, quan acabin les pròrrogues, estarem encara pitjor”.

Per la seva banda, des de Concòrdia, Núria Segués també ha remarcat que les dades de l’informe “ens fan veure més precisament quin és l’abast de la problemàtica”. I aquesta, alerta, “no afecta només qui acaba d’arribar sinó també ciutadans arrelats que veuen amenaçades la seva estabilitat”. A banda, avisa que “això és preocupant des de la perspectiva social, però també des d’altres àmbits claus pel país, com ara Educació o sanitat, que tenen dificultats per captar personal”. Per això, ha exigit que “hem de posar les bases d’una solució duradora per garantir l’accés a un habitatge digne”.

A les crítiques ha volgut respondre el president del grup demòcrata, Jordi Jordana. En aquest sentit, ha volgut treure pit que els darrers mesos, un cop aprovada la llei que congelava els contractes fins al 2027, el nombre de demandes va baixar. “I això és conseqüència dels efectes positius de les mesures impulsades pell Govern i aprovades per aquesta cambra”, ha afirmat. Per això, ha apuntat que “no podem admetre de cap manera que se’ns digui que no s’ha fet res”.

La qüestió també s’ha tornat a posar sobre la taula quan s’ha validat el nomenament d’Alberch com a directora de l’Institut de l’Habitatge i de Ginjaume com a membre representant dels comuns. Baró ha retret a Govern com es va produir la sortida de Pla. “Li hem de reconèixer la feina que li van deixar fer des del Govern”, ha etzibat, tot lamentant que “hi ha hagut poca voluntat a donar-li importància” a l’organisme. Des de Concòrdia també s’ha fet una crida a potenciar-lo. Segons Segués, “té al davant una tasca important que pot transformar la realitat de moltes persones de forma positiva”.