Segués ha posat el tema sobre la taula amb una pregunta clara al Govern: volia saber si en el plantejament futur de l’executiu hi ha la possibilitat ja no només de despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs sinó de legalitzar-lo. És a dir, de permetre que es pugui fer a Andorra. Cap sorpresa, tots s’ha de dir, en la resposta: porta totalment tancada. S’accepta que cal “fer compatible la no persecució de la dona amb la nostra estructura institucional”, però que aconseguir aquest objectiu “passa per evitar que es puguin fer avortaments a Andorra”.
Baró ha insistit que toca tractar el tema “amb saviesa i discreció” per avançar en la proposta que es treballa per tenir enllestida “en el marc temporal d’aquesta legislatura”
Baró ha recordat que fa temps que es treballa “amb saviesa i discreció” en “la revisió dels termes normatius que regeixen la penalització de l’avortament” sempre amb l’objectiu “d’avançar en els drets de les dones”. Justament, això és el que s’ha retret des de Concòrdia. Segués ha volgut posar en relleu que la decisió “s’ajorna contínuament amb promeses de taules de treball per trobar un equilibri entre els drets de les dones i la nostra institució”. Per això, ha denunciat que “tot això, no fa més que perpetuar el bloqueig”.
I és que la parlamentària ha deixat clar que, al seu entendre, “no hem avançat” i ha demanat “fins quan hem de mantenir aquest bloqueig”. A la vegada, ha recordat que “som dels pocs països que no respectem el dret fonamental de la dona a decidir sobre el seu propi cos” i que això fa que “no complim els estàndards internacionals sobre una part dels drets humans”. Per això, ha instat Govern a “ser diligents amb el dosser i a fer un pas endavant per a Andorra”.
Un pas que, segons Baró, es vol fer. “Estem disposats”, ha afirmat. Ara bé, toca tractar el tema “amb saviesa i discreció” per avançar en la proposta que es treballa per tenir enllestida “en el marc temporal d’aquesta legislatura”. No ha volgut, però, donar detalls emparant-se en aquesta necessitat de discreció, tot i que sí que ha insinuat que, entre els punts que es treballen hi ha si la despenalització ha d’afectar també els metges. “Està sobre la taula, però no hi ha una resposta concreta ni de tècnica jurídica ni d’encaix constitucional”, ha apuntat. També es parla, com ha indicat, de si la CASS ha de cobrir o no aquestes intervencions.
PROPOSTES ECONÒMIQUES
En una pregunta anterior, també en sessió de control, el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, havia demanat a Govern per les mesures que s’estaven implementant per millorar el poder adquisitiu dels ciutadans. En aquest sentit, ha denunciat que el PIB per càpita ha patit una sensible davallada des del 2011, any en el qual Demòcrates va arribar al poder. De 37.300 a 33.600 euros anuals. “La gent cada cop és més pobra”, ha indicat.
En canvi, des de Govern s’ha volgut defensar que, els darrers anys, s’ha apostat de forma clara per incrementar els salaris. La ministra d’Economia, Conxita Marsol, ha destacat que, des del 2021, el mitjà ha crescut un 19,6% i els preus, en canvi, un 15,7%. “Creix l’economia real i el poder adquisitiu dels nostres ciutadans”, ha assegurat.