Així ho ha explicat durant l’entrevista concedida a Andorra Televisió quan es compleix un any des de la seva segona investidura. Bona part del programa ha tingut la situació al mercat de lloguer com a eix conductor, amb Espot defensant la feina engegada des del seu gabinet per abordar la problemàtica principal per a la ciutadania -així ho evidencia un cop més l’Observatori, tot i que el dirigent ha aprofitat per recordar que la dada ha millorat en la darrera edició-. Entre aquestes, l’impuls de diferents promocions de pisos a preu assequible.
Justament, per poder accedir-hi, fa un mes que es va obrir el registre de persones o famílies que volen tenir opció a ocupar un d’aquests immobles. L’antic hotel Artic, a Andorra la Vella, ha de ser el primer edifici a albergar inquilins, d’aquí a unes setmanes. I aquests sortiran del llistat d’inscrits que, ha explicat Espot, ara mateix ha rebut “un centenar de sol·licituds”. El cap de l’executiu considera que es tracta d’una xifra que “no és menyspreable” però que no es tracta tampoc “d’una allau”. Per això, s’entén que la mesura d’allargar tots els contractes a tres anys funciona. “Hi ha una bona part dels llogaters que estan ara en una situació de tranquil·litat”, ha apuntat.
D’aquí a tres anys, “la idea és que a poc a poc anem liberalitzant progressivament el mercat perquè, en cas contrari, no incentivem el sector privat a fer habitatges de lloguer”, ha avançat Espot, però caldrà complir una condició sine quan non: “que les mesures que implementarem hagin estat suficients i hagin generat prou oferta de pisos”
Aquestes famílies, ha recordat, tenen tres anys de contracte garantit. Què passarà llavors? Doncs ha assegurat que no necessàriament s’aixecarà la pròrroga. El seu desig és fer-ho, això no ho ha negat, però sempre que es compleixi una condició clara. “La idea és que a poc a poc anem liberalitzant progressivament el mercat perquè, en cas contrari, no incentivem el sector privat a fer habitatges de lloguer”, ha avançat. Això, però, dependrà de “veure si estem en disposició de poder-ho fer perquè les mesures que implementarem han estat suficients i han generat prou oferta de pisos”. Per tant, ha reconegut que “no puc dir què passarà de forma taxativa”.
Espot sí que ha volgut defensar que al llarg del seu primer mandat l’executiu no es va quedar de braços plegats amb la qüestió de l’habitatge. Al contrari, ha assegurat que “sense les mesures que hem implementat des del 2019, la situació encara seria pitjor”. Què ha passat, doncs? “Ens hem responsabilitzat de la problemàtica des de fa anys, però la realitat ha superat la ficció. Segons posàvem més pisos de lloguer al mercat, arribava més gent al país i per això pot fer la sensació que aquestes accions no tenien resultat”, ha argumentat el màxim responsable de l’executiu.
Ara, però, es reconeix que cal anar encara més enllà. I es farà amb la futura llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, text que es preveu tramitar al Consell General en poques setmanes i entorn el qual, ha assegurat, Govern “tanca files” i el redactarà “amb l’esperit” que es va anunciar en roda de premsa. “No estem per satisfer els interessos particulars de part dels nostres votants. Alguns, de fet, m’han dit que ja era hora que adoptessin aquestes mesures i que actuéssim amb valentia”, ha declarat. Al contrari, el que es faci ha de ser “en favor de l’interès general”.
Entre aquestes, hi ha la possibilitat que s’obligui als propietaris a cedir pisos buits. Espot ha volgut insistir en el fet que “no és una expropiació” i ha defensat que és una mesura necessària. “Té sentit tenir pisos buits amb l’actual situació?”, s’ha preguntat, tot incidint en el fet que “tot sovint no estan regularitzats o no paguen ni la comunitat ni impostos”. De fet, ha afirmat que “encara que no n’hi hagi molts, si som capaços de fer aflorar aquells que no estan regularitzats i no participen del tràfic econòmic, ja haurem fet un favor a la transparència i al país”. També ha remarcat que la cessió “només operarà en última instància”, ja que abans “donarem totes les facilitats perquè els mateixos els posin a lloguer”.
La futura llei, ha reiterat, també contemplarà mesures per frenar la inversió estrangera en l’àmbit immobiliària. Unes accions que, ha garantit, no han de topar amb l’acord d’associació ara ja tancat amb la Unió Europea. “Hem mirat que siguin compatibles amb les especificitats negociades”, ha comentat, a la vegada que ha recordat que hi ha països comunitaris, com ara Malta, que ja tenen legislacions similars.
Parlant de la futura llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge, el cap de Govern ha defensat que “si volem viure de forma pròspera i cohesionada, hem de transcendir l’immediat de cada sector i que tots facin un esforç de corresponsabilitat en pro de l’interès general”
A la vegada, ha desgranat que el text legal també inclourà mesures per controlar l’increment de la població. “L’any passat vam venir 3.400 persones noves. A aquest ritme, per molt que construïm, el problema de l’habitatge es mantindrà o s’incrementarà”, ha advertit. I, a més, ha admès que parlar de viure a la Seu d’Urgell suposa “un trauma afegit”. Això, al seu entendre, “ens ha d’esperonar a trobar solucions i si ho volem fer únicament en clau interna no només cal atacar amb l’augment d’oferta sinó també frenant l’arribada de gent”.
Espot ha deixat clar que, abans de presentar els eixos de la llei, “ja sabríem que no agradaria ningú”, però l’ha defensat com imprescindible. “Si volem viure de forma pròspera i cohesionada, hem de transcendir l’immediat de cada sector i que tots facin un esforç de corresponsabilitat en pro de l’interès general”, ha defensat. Un dels afectats són els apartaments turístics i, parlant sobre aquesta qüestió, ha deixat clar que entre les possibles “flexibilitzacions” que es puguin introduir al text “veig difícil que hi hagi zones d’exclusió” com les que s’han demanat a llocs com el Tarter o el Pas. “Això generaria discriminació i, a més, un país petit les excepcions es podrien acabar convertint en la norma”, ha argumentat. En canvi, sí que veu més factible altres com incrementar el temps de durada de la llicència si s’ha fet una inversió important en un immoble o, fins i tot, establir mesures compensatòries si “a alguna persona l’afecta greument la seva activitat econòmica”.
CONFIANÇA EN L’INSTITUT DE L’HABITATGE
Durant l’entrevista, el cap de Govern ha demanat fer “un vot de confiança” cap a l’Institut de l’Habitatge, entitat que, cal recordar, es troba ara mateix sense dimissió després de la dimissió de Josep Maria Pla, amb clares discrepàncies amb la ministra Conxita Marsol. En aquest sentit, ha confirmat que, tal com havia avançat Altaveu, la seva substituta ja ha estat escollida: serà Marta Alberch -decisió, ha afirmat, “encertada”- que ja formava part de la junta. “És una entitat clau per portar a terme polítiques a favor de l’habitatge que no estaran condicionades per l’executiu de torn i que no depenen només de govern, ja que hi ha moltes palanques que estan en altres mans”, ha apuntat, en clara referència als comuns, tot recordant que “ells tenen les dades o la possibilitat de fer incentius urbanístics o fiscals”.
En un altre àmbit vinculat, el dels salaris, Espot també ha llançat una advertència, tot apunta més dirigida als sindicats que no pas la patronal. Té clar que són aquestes dues parts les que han d’arribar a un consens, però ha insinuat que, enguany, si no es dona, Govern no impulsarà cap altra llei sobre el poder adquisitiu. “Potser ha arribat el moment de dir que no prendrem cap decisió si ells no es posen d’acord”, ha comentat. Ara bé, deixant clar que tot dependrà de la inflació. “No és el mateix un IPC del 2% que del 5%”, ha manifestat.
Comentaris (4)