Per pensions contributives cal entendre no només les de vellesa, sinó també, les d’accident laboral o malaltia professional, les pensions per malaltia comunal, el complement de viduïtat i d’orfenesa i alguns escenaris de pensió d’invalidesa. Com ha explicat el president de la CASS, Marc Galabert, les propostes, tres en concret, es fan a partir d’un treball impulsat pel representant dels pensionistes al consell d’administració, Jacint Risco, amb el suport tècnic del professor emèrit de l’UdA Florenci Pla. “No marquem l’agenda de ningú que no sigui la nostra pròpia, però traslladem aquestes propostes perquè es puguin aplicar en el millor dels terminis”, ha dit Galabert.
Més enllà de reclamar un increment igual per a totes les pensions contributives sigui quin sigui el valor de les mateixes -o que hi hagi una regressió lineal i no per trams-, les altres dues propostes que es fan en pro “de l’equitat” és deixar clar que la revalorització de les pensions no pot ser distinta en funció del lloc de residència quan es tracta de prestacions contributives. I l’última demanda és que l’increment de les pensions contributives sigui el mateix que el de les no contributives i que si el Govern proposa per aquestes darreres un augment superior a l’IPC que es valida per a les contributives, també faci un complement no contributiu per equiparar les puges.
La proposta surt de Jacint Risco però té un suport unànime del consell d’administració. “Venia molt argumentada i tothom se l’ha fet seva”, ha admès Marc Galabert, que ha deixat clar que la potestat per prendre les decisions escaients pertany al Govern i especialment al Consell General, que és qui ha de legislar. El que s’ha posat sobre la taula són només propostes. “No ens competeix a nosaltres”, ha reconegut Risco, per exemple, d’establir els llindars mínims o màxims. Però quant a la temporalitat, el representant dels pensionistes, a títol personal, ha estat molt clar: “Això s’ha d’aplicar retroactivament des de l’1 de gener del 2024.”
XIFRES
Com s’ha dit, les propostes presentades aquest dimarts surten del neguit del representant dels pensionistes i de les queixes o reclamacions que ha rebut. Jacint Risco s’ha encarregat, amb tot un seguit d’exemples, de fer evident els perjudicis que causen, per exemple, els increments per trams que hi ha acordats amb la llei del pressupost, que fixa un increment equivalent a l’IPC del 2023 (4,6%) per a les pensions que estiguin per sota de dos cops el salari mínim i de l’1,15% entre dues i tres vegades dit salari. Per sobre d’aquesta quantitat no toca ni un cèntim d’euro d’increment.
A final de l’any passat hi havia 8.907 pensionistes de vellesa residents, el 72% (6.414) estan per sota del salari mínim. Entre el salari mínim i dues vegades dit salari hi ha 2.226 pensionistes. I més enllà de dos cops hi ha 267 pensionistes
Amb les xifres a la ma, amb l’exemple dels càlculs que ha posat damunt la taula, ha evidenciat el greuge que comporta que algú que cobra dues vegades el salari mínim hagi actualitzat la pensió un 4,6% i algú altre que cobri sols un cèntim més que dita magnitud, ja només actualitzi la prestació amb un 1,15%, amb la qual cosa qui cobrava inicialment menys passarà a cobrar més de facto. I això només en un dels exemples que ha esmentat.
Risco, amb l’aval de Galabert, que l’acompanyava en la presentació, ha deixat clar que la gran majoria de pensionistes contributius residents al país estan per sota del salari mínim. Així, a final de l’any passat hi havia 8.907 pensionistes de vellesa residents, el 72% (6.414) estan per sota del salari mínim. Entre el salari mínim i dues vegades dit salari hi ha 2.226 pensionistes. I més enllà de dos cops hi ha 267 pensionistes.
A final de l’any passat hi havia 2.008 pensionistes de viduïtat, 217 d’orfenesa i 1.585 d’invalidesa. “De mitjana tots estan per sota del salari mínim.” D’aquí que calgui fer una aposta decidida en les pensions més baixes i, de fet, la llei ja permet una certa modulació a partir d’uns llindars. Però “la revalorització per trams genera un efecte escala, una inequitat, que és fàcilment salvable amb una equació lineal entre un salari mínim i un salari màxim”, ha ressaltat el president de la CASS, que ha admès que “és un criteri molt tècnic que busca no fer salts d’escala, no fer salts de tram, que personalitzi el teu nivell de pensió”, pràcticament.
PROPOSTES
Per tant, i com ja s’ha indicat, es planteja que totes les pensions contributives s’incrementin amb l’IPC i se suprimeixin els trams. Que s’elimini com s’ha dit el criteri de residència en el moment de revaloritzar aquestes pensions i que l’increment per a les pensions contributives i les no contributives sigui el mateix. I que, si cal, en el cas de les contributives, sigui el Govern qui faci l’aportació escaient. En aquest cas sí que es podrien establir criteris limitadors en ser l’administració i no el propi pensionista qui hagués d’assumir una part de l’increment.
Galabert: “La revalorització per trams genera un efecte escala, una inequitat, que és fàcilment salvable amb una equació lineal entre un salari mínim i un salari màxim”
Quant l’increment de les pensions contributives en aquells nivells més elevats, es planteja el factor lineal atès que “la regressió és més justa i no et costa diners”. “Ens estalviaríem el problema dels trams”, ha remarcat Galabert. Risco ha remarcat que la fórmula de la regressió lineal “també valdria per l’increment dels salaris”. Tot el consell d’administració, segons ha dit el president de la CASS, donaria suport a les mesures plantejades. Una altra cosa seria quan caldria introduir-ho.
La Seguretat Social, en paraules de Galabert, ha esmentat que “la voluntat és que sigui el més aviat possible”. De fet, les propostes es faran arribar en breu i de manera formal als grups parlamentaris i al Govern perquè hi diguin el que considerin. Però com ha dit el president de la CASS, “no estic en els tempos legislatius que porta el Consell General”. Risco, a títol personal, ja s’ha dit, ha estat molt més contundent. Creu que la modificació s’hauria d’acordar ja i amb efectes retroactius.