Des de la CASS s’ha presentat a la comissió el llistat de mesures que han de servir per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. Uns canvis que, han destacat, són urgents, tot recordant que els estudis actuarials el situen en dèficit a partir de l’any 2024 i alerten que, amb la normativa vigent, és insostenible a llarg termini. La llista de possibles canvis és llarga, però l’expert contractat per la parapública, el catedràtic espanyol José Antonio Herce, ha estat clar i contundent: n’hi ha quatre que són “imprescindibles”.
I és que des de la CASS s’han volgut aportar dades clares sobre la situació del sistema. Entre el 2008 i el 2021, el nombre de pensionistes s’ha incrementat en un 77,53%. I això, traslladat als números suposa que mentre que en aquest període els ingressos de la branca han passat de 85,46 a 152,04 milions (+77,91%), les despeses han passat de 51,42 a 122,40. És a dir, un 138% més. I la progressió indica que aquesta tendència s’accentuarà.
Tant que, ja el 2024, el sistema entrarà en números vermells. Així doncs, tocarà pagar en prestacions més del que es recaptarà amb les cotitzacions. I això implica o bé que caldrà recórrer al fons de reserva o bé que Govern haurà de fer aportacions. El problema és que aquest dèficit es farà més i més gran cada any, fent insostenible les pensions. Des de la CASS es té clar que cal prendre mesures i que cal prendre-les ja.
Les quatre mesures “imprescindibles” –jubilació als 67, increment de cotitzacions, plans d’empresa i pla públic- caldria complementar-les amb altres com un nou sistema d’aportacions pels menors de 45 anys o endarrerir als 63 l’edat de retir anticipat, entre altres
Una primera proposta és que caldrà jubilar-se més tard. Concretament, als 67 anys. La parapública proposa que aquest endarreriment del retir es faci de forma progressiva. En concret al llarg de vuit anys. Així, cada exercici s’endarreriria tres mesos fins a completar el total de 24 que serien necessaris.
Una altra mesura explicada davant la comissió és un increment del que es cotitza a la branca jubilació. En concret, quatre punts, del 12% actual a un 16%. Segons les fonts consultades, però, la CASS no ha especificat si aquesta aportació extra ha de sortir d’un traspàs des dels diners que ingressa la branca general o, en canvi, seria una pujada global del que paguen entre empresaris i treballadors. L’increment s’hauria de fer en un termini de quatre anys, a raó d’un punt per cada exercici.
El tercer i quart pilar necessaris per salvar el sistema és la creació de dos plans complementaris a la CASS. El document parla obertament de “plans d’empresa obligatoris” i, també, d’un pla públic que comptaria amb aportacions del Govern. Així, inicialment seria d’un 1% pel treballador i un 1% per l’empresari, amb un 0,5% per part de l’executiu i en cinc anys aquests percentatges s’acabarien duplicant: 2, 2 i 1.
Més enllà d’aquestes quatre accions imprescindibles, la CASS també entén que cal implementar altres complementàries. Entre elles, passar dels 61 als 63 anys la jubilació anticipada, tancar el sistema de punts i crear un altre, obligatori per als menors de 45 anys basat en comptes individuals que permetria que el factor de conversió creixi de 9,6 a 17 (és a dir, que un cop retirat es calcula que la persona ha fet aportacions per més anys) o establir bases mínimes i màximes de cotització.
Des de la CASS s’admet que la reforma tindria una durada llarga però igualment limitada en el temps. Així, es reconeix que “amb tota seguretat, caldrà intervenir de nou molt abans de finalitzar aquest termini”. S’entén, però, que l’objectiu dels canvis “ha de ser substituir els mecanismes obsolets, rectificar els que s’hagin demostrat ineficaços o que provoquin desequilibris i enrobustir els que continuïn sent eficients”.