No es pot negar que era un problema habitual. I que havia afectat, al llarg del temps, a molts treballadors. Si en algun moment de la seva carrera laboral, l’empresa que els tenia contractat no havia pagat la cotització, la CASS, aquest temps no comptava a l’hora de calcular la pensió. I, per tant, la parapública acabava atorgant una prestació per sota de les expectatives de l’assegurat. L’única possibilitat per solucionar la situació era que aquest deute es cobrés. I això, en molts casos, era impossible. Per exemple, molts impagaments es deuen a negocis que han acabat fent fallida.
El motiu de tot plegat? El fet que, llei a la mà, els imports de les pensions es calculen seguint les cotitzacions efectivament pagades. I, per tant, si durant un temps no s’havia cobrat de l’empresa, per a la CASS aquest no existia a l’hora d’establir la prestació. I, per tant, acabava percebent-se menys del que realment esperava el treballador.
Això canviarà si s’aprova el pressupost per al 2025. Com és habitual, el text incorpora diferents disposicions finals que modifiquen altres lleis. I, en aquest cas, la tercera afecta la de la seguretat social. Entre altres canvis, es preveu incloure una disposició final -que seria l’addicional dissetena de la Llei de la CASS- que regula el fet que “els punts de jubilació de les persones assalariades declarats amb posterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta disposició es consideren adquirits des del moment de la declaració, amb independència del fet que hagin estat efectivament pagats o no per l’empresari i sense importar el resultat de les actuacions que la Caixa Andorrana de Seguretat Social emprengui per cobrar-los”.
És a dir, es canvia el sistema de càlcul. Si un punt de jubilació ha estat declarat per l’empresari, encara que no l’hagi pagat, la CASS l’haurà de comptabilitzar a la pensió. I no podrà esperar a veure si la reclamació que es faci a la societat té èxit o no. Ara bé, també es deixa clar que la mesura serà vigent a partir de l’aprovació del pressupost. I, per tant, no afectaria els impagaments produïts fins ara, només als que hi hagi en el futur.
La disposició final també incorpora un altre canvi que afecta els impagaments dels empresaris. O, com a mínim, als retards en l’abonament. En aquest cas, a l’article 93 de la llei de la CASS, que regula “els recàrrecs per pagament extemporani”, s’afegeixen dos apartats. Aquests estableixen que si es considera que en la societat que ha incorregut en l’endarreriment hi ha el supòsit de “bona fe” o “absència de negligència greu o de reincidència”, el percentatge de penalització establert -5%, 10% o 20% en funció del termini- es redueix a la meitat sempre que l’ingrés es faci “abans que el requereixi” la parapública i en un 30% si ho fa en els deu dies posteriors a aquesta petició.
Comentaris (7)