Amb tot, la direcció de la CASS ha descartat obrir expedients disciplinaris i s’està a l’espera del que pugui resoldre la fiscalia. El consell d’administració de la Seguretat Social va posar en coneixement del ministeri públic la documentació interna que tenia en relació amb l’‘escàndol de les pensions’ el 3 de març. Especialment el forensic, l’auditoria elaborada per la consultora Deloitte, que ha centrat la compareixença del president del consell d’administració, Marc Galabert, i del director general de la parapública, Josep Escoriza, davant la comissió d’investigació creada per mirar d’aclarir què ha passat. Allò que seria reclamable i es va condonar, seria poc més d’un milió d’euros dels darrers tres anys.
“Abans del 2016 no hi havia ni control automàtic ni sistemàtic, només puntual, quan passava per les mans dels tècnics alguna diferència en el tipus de pensió o algun canvi de circumstàncies en la persona”
Però si la CASS es va crear el 1968, des del 1971 que s’han trobat anomalies, sobre pagaments indeguts. Les xifres les han exposat per primer cop els dirigents de la CASS aquest dimecres davant els parlamentaris. Les dades definitives, degudament auditades, les va rebre la parapública dilluns. Abans, els consellers generals ja havien tingut l’oportunitat de consultar el forensic. Per fer-lo, els consultors de Deloitte van fer 44 entrevistes a un total de 34 persones relacionades amb la CASS, ja fos responsables o tècnics de l’àrea de pensions, integrants del comitè directiu o membres o exmembres del consell d’administració.
Galabert ha emmarcat la compareixença com ja ho havia fa un mes en una aparició similar al Consell General. I ha justificat perquè no s’ha facilitat l’auditoria de Deloitte als parlamentaris. Es vol protegir les dades de les persones que hi apareixen. Però s’ha fet un treball d’anonimització i juntament amb una consulta jurídica, és probable que s’acabi entregant el treball. L’objecte d’estudi, és clar, són les pensions regulades en l’article 172 de la llei de la CASS. Aquelles que s’abonen a persones amb certes discapacitats però que encara poden, poc o molt, treballar.
Tot plegat, escrivint-ho de forma interpretativa, dona a entendre que es passava una mica de tot en el moment de fer el control, de garantir que es complís la llei i els càlculs que d’ella en deriven. Hi ha diverses etapes. “Abans del 2016 no hi havia ni control automàtic ni sistemàtic, només puntual, quan passava per les mans dels tècnics alguna diferència en el tipus de pensió o algun canvi de circumstàncies en la persona”, ha remarcat Escoriza, que ha explicat també que habitualment no es feien revisions més enllà de les actualitzacions de l’IPC, que no va ser aplicable efectivament a Andorra fins al 1998.
Entre el 2016 i el 2020 no hi ha cap control i malgrat una auditoria de la Seguretat Social francesa del 2013, no es posaria a priori cap accent en aquestes pensions tot i que els francesos “ja parlen de la necessitat d’automatitzar el control de les pensions” però l’exdirectora general Joaquima Sol “no recorda que s’hagués fet cap referència a l’article 172”, ha explicat Galabert. El ‘no ho sé, no ho recordo’ hauria estat una de les constants en les respostes d’algunes de les persones entrevistades en el marc del forensic.
EL 2021
Un element clau es dona el 2021. No se sap perquè, o almenys no s’ha aclarit en el marc del forensic, aquell any es va posar una tècnica de l’àrea de pensions que feia teletreball a revisar pensions d’invalidesa parcial. En una setmana en va analitzar de forma manual 525 pensions -de les 638 que es pagaven llavors- i es va arribar a la conclusió que en 105 es pagava més del tocava. Per tant, en el 20% dels casos s’estaven fent abonaments indeguts. I es van suspendre 34 d’aquelles prestacions. Mai es van reclamar, mai, els imports pagats de més.
“En 105 casos es troba algun tipus d’anomalia però penso que això no vol dir que es tanqués el cas”, ha indicat Escoriza, que juntament amb Galabert han mostrat la seva estupefacció, compartida per tots els presents a la sala de compareixença, pel fet que es suspenguessin 34 pensions i no es fes res amb les 71 restants.
“En 105 casos es troba algun tipus d’anomalia però penso que això no vol dir que es tanqués el cas”, ha indicat Escoriza, que juntament amb Galabert han mostrat la seva estupefacció, compartida per tots els presents a la sala de compareixença, pel fet que es suspenguessin 34 pensions i no es fes res amb les 71 restants. “No se sap perque les 34 es van suspendre”, “no queda constància perquè es van regularitzar sis prestacions el 2022 o tres el 2023”, han insistit els dos directius de la CASS, que han afirmat que els entrevistats en el forensic parlen de la manca de mitjans, de la priorització d’altres feines distintes a controlar les pensions o de la molta feina que ha generat els continus canvis normatius.
De les entrevistes fetes, han explicat Galabert i Escoriza, aquella revisió de les prestacions del 2021 va generar un document (un Excel en el llenguatge ‘tècnic’) que “no es va compartir, va quedar com un treball intern a l’àrea de pensions” i ni al comitè directiu ni menys encara al consell d’administració es va compartir, aparentment, cap informació. A la cúpula no es van tenir notícies clares fins a principi del 2023 producte d’un recurs derivat d’una regularització. La manera de procedir, la regularització, etcètera, ja s’havia tractat.
Certament, els consellers generals s’han interessat pel motiu pel qual no es va parar el cop abans. O si es va informar al Govern amb detalls. L’agost passat es va parlar, telefònicament, amb la ministra d’Afers Socials, Trini Marín. “La trucada la va fer l’expresidenta”, ha especificat l’actual director general, que ha explicat que es va advertir que hi havia una anomalia greu i d’una magnitud rellevant. De fet, Escoriza ha parlat que llavors es pensava que seria més del que ha estat. Com s’ha dit, allò que s’hauria pogut reclamar i s’ha condonat és d’1.065.000 euros. “Hi havia un problema però no sabíem la magnitud, era important però no sabíem la magnitud”, ha insistit l’executiu.
L’octubre passat la situació ja estava més clara i es començava a dissenyar el procés de regularització. Llavors, però, es parlava diversos milions però, amb tot, es va optar per ser “més lents però més segurs, que no afectés a la gent que hagués de percebre pensions i que tothom cobrés el que pertocava”, ha explicat el director general, que ha assegurat, a preguntes especialment del líder de Concòrdia, Cerni Escalé, que es van valorar diversos escenaris. Però que no es tenien prou detalls per fer segons què, com per exemple per enviar una notificació a aquells que cobraven de més.
FORAT ACUMULAT
En fi, que la gran novetat de la jornada ha estat saber que pràcticament des de l’inici de l’existència de la CASS hi va haver anomalies. Els dos responsables de la parapública han explicat que “l’operativa no permetia assegurar que les pensions no superessin” el que tocava pagar. Per tant, no hi ha rastre, almenys en els òrgans de direcció, que “s’estigués controlant de forma proactiva”. Resulta evident, i així ho ha dit Escoriza, que al llarg de la història el 21,7% dels pensionistes, dels afectats, de forma constant han rebut diners de més. Des del 1968 s’han pagat 5.993.000 euros que no tocaven, segons s’ha informat.
La xifra des del 1968 s’ha donat en termes nominals. És a dir, s’han anat sumant les xifres sobre pagades sense tenir en compte la inflació que hi ha hagut des d’aquella data. Un euro de llavors, ha recordat el conseller general de Concòrdia Cerni Escalé, equivalen a uns setze euros d’ara. Galabert ha explicat que s’han exposat les xifres en termes nominals i no reals “per donar la magnitud en l’any corresponent”. De fet, les dades s’han auditat any a any. Sumant els anys, hi hauria unes 4.589 incidències, que corresponen a menys pensionistes. Hi ha evidentment persones que han anat acumulant sobre pagaments durant anys.
Els càlculs fets per l’Altaveu comporten que els pràcticament 6 milions d’euros de forat anunciats en termes nominals per la CASS esdevinguin, hores d’ara, 7.963.779 euros si es té en compte la inflació francesa i 8.739.258 euros si es pren com a referència l’IPC espanyol
El president de la CASS ha reconegut que també s’han fet els càlculs en termes reals, però si no s’han presentat aquestes xifres també és perquè “a Andorra no es calcula la inflació des de tan antic” i, per tant, no deixaria de fer-se aproximacions que no necessàriament serien correctes. Alhora, ha recordat Galabert, moltes d’aquelles pensions no s’han allargat pas en el temps per múltiples raons. El president del consell d’administració no ha volgut facilitar les dades ni als mitjans de comunicació ni als consellers generals.
Agafant la taula facilitada per la pròpia CASS, però, i aplicant els conversors que els instituts nacionals d’estadística d’Espanya o de França proporcionen a partir de les seves inflacions, els càlculs fets per l’Altaveu comporten que els pràcticament 6 milions d’euros de forat anunciats en termes nominals per la CASS esdevinguin, hores d’ara, 7.963.779 euros si es té en compte la inflació francesa i 8.739.258 euros si es pren com a referència l’IPC espanyol. La mitjana, doncs, serien uns 8.351.518 euros.
Les xifres mostren, ‘només’, i no és poca cosa, la magnitud de la tragèdia, expressió usada a la sala. La grandiloqüència del desastre. Però, almenys a parer de Marc Galabert, poca cosa més. El president de la CASS ha deixat clar que es va avaluar obrir eventuals expedients disciplinaris administratius. Però es va arribar a la conclusió que les pràctiques o comportaments infractors molt probablement haurien prescrit. Per tant, ha conclòs Galabert, “les dues vies que hi ha, la de la fiscalia i la de la comissió d’enquesta, són les bones vies”.
Comentaris (40)