El president del consell d’administració de la CASS, Marc Galabert, i el de la comissió gestora del fons de reserva (FRJ), Jordi Cinca, han comparegut aquest dimecres davant la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions que, justament, treballa des de fa temps en les modificacions legislatives que haurien de garantir la perdurabilitat del sistema. Un objectiu clar era la presentació del nou estudi actuarial, però també s’ha aprofitat per aportar detalls de com afectarien vàries de les mesures proposades el 2022 al model, així com per fer un balanç de les adoptades el 2014. Tot amb una clara voluntat: advertir que la reforma, més enllà de necessària, també haurà de ser profunda i, remarquen, “estructural”.
El sistema és, ara mateix, insostenible, malgrat que proporciona unes pensions baixes en comparació a altres països: la taxa de substitució se situa en el 33,15%; és a dir, quan una persona es jubila, de mitjana, passa a cobrar el 33,15% del seu darrer salari
Pel que fa a l’estudi actuarial, aquest es va fer amb la base de les dades a desembre del 2023 amb diferents hipòtesis de cara a l’escenari analitzat, al llarg dels pròxims 60 anys. Des de la parapública, però, s’admet que la informació del treball que es refereixen als anys més propers -aquest 2025 i els següents- ja no és correcta. S’ha vist superada per una evolució econòmica molt més positiva que la que s’esperava. I, per tant, durant aquests primers anys, les dades no es compliran.
A la vegada, però, també es fa una advertència clara. La visió no pot ser a curt termini. Al contrari, cal mirar a llarg termini. I la tendència, en aquest cas, es manté. El sistema, tard o d’hora, entrarà en dèficit. I, per tant, caldrà aportar diners per poder afrontar els compromisos. Si s’escau, els del fons de reserva que, però, és limitat. I, de nou tard o d’hora, s’acabarà esgotant. Galabert ha posat en relleu que, analitzant tant aquest estudi com els anteriors, hi ha un moment clar en què arribarà el dèficit de la branca de jubilació: “quan Andorra experimenti més de dos anys seguits amb un creixement real de l’economia igual a zero”.
Pel que fa a les dades concretes de l’estudi, aquest resultat negatiu s’hauria endarrerit uns anys. Ara arribaria cap al 2027 o 2028. I s’aniria incrementant progressivament segons passin els anys. Si s’optés per cobrir aquest dèficit amb el fons de reserva, aquest encara duraria un temps. Fins al 2041, quan s’esgotaria. Dos anys més tard que el termini marcat en l’estudi actuarial anterior.
I això, també es reconeix, en un marc amb unes pensions que són baixes. Una de les dades de l’estudi situa la taxa de substitució se situa en el 33,15%. És a dir, quan una persona es jubila, de mitjana, passa a cobrar el 33,15% del seu darrer salari. Molt baixa, s’ha reconegut. “Això demostra que el canvi ha de ser estructural i no només paramètric”, ha apuntat el màxim responsable de l’FRJ, Jordi Cinca.
Aquesta afirmació s’ha volgut reforçar analitzant l’efecte que tindrien algunes de les catorze mesures que la CASS va proposar el 2022 com a accions per garantir la sostenibilitat del sistema. S’ha valorat en funció de tres índexs: el de sostenibilitat, el de suficiència (capacitat de garantir el nivell de vida als cotitzants) i el d’equitat (equilibri entre les cotitzacions realitzades i les pensions esperades). I s’ha analitzat l’impacte que tindria l’augment de la cotització del 12% al 16%, passar l’edat de jubilació als 67 anys o passar el factor de conversió de 9,6 a 17.
La combinació d’aquests canvis, ha apuntat Cinca, permetria que el sistema guanyés en sostenibilitat i en equitat, però suposaria també un problema en forma de pensions més baixes per a la gent més jove i els nous cotitzants. Així doncs, “faríem pagar tot a les futures generacions”. A banda, tampoc resoldrien el problema del tot. El model seguiria sense ser del tot sostenible. Així doncs, ha alertat el màxim responsable del fons de reserva, “les mesures únicament paramètriques només ens fan guanyar temps”, ja que endarreririen els dèficits i l’esgotament del fons de reserva, però no resoldrien del tot la situació. “A la llarga, continues tenint un model no sostenible”, ha indicat.
Per a la CASS, més enllà d’incrementar les cotitzacions, retardar la jubilació als 67 anys o passar el factor de conversió de 9,6 a 17, els canvis han de ser més profunds i haurien d’incloure passa a un sistema de capitalització per als més joves i implementar plans privats de pensions
I aquí és on tocaria -als consellers generals, han deixat clar- apostar per mesures més “estructurals”. Per tocar el fons del sistema. Entre altres, les accions ja proposades el 2022 com canviar per a la gent més jove el sistema de punts per un altre de capitalització amb mesures correctores per a qui tingués salaris més baixos en forma de prestacions per part de Govern o implementar els pilars 2 i 3. És a dir, els plans privats de pensió. Uns, des de les empreses. Els altres, ja privats intentant promoure la seva contractació via deduccions fiscals. Aquest darrer pilar, ha reconegut Cinca, serà complicat per la realitat andorrana, amb molts salaris baixos. “No tothom s’ho podrà permetre”, comentat.
Per la seva banda, Galabert també ha fet balanç dels resultats obtinguts amb la reforma aprovada el 2014, amb el canvi del factor de conversió -va passar de 8 a 9,6-, l’increment de cotitzacions fins al 12% o el canvi en la forma de calcular la pensió. “Va complir el seu objectiu; ens va donar anys de coll, però la tendència no elimina el repte del sistema”. Per tant, ha reiterat que si només es toquen els paràmetres del sistema, fins i tot encara que es faci de forma decidida, “tenim encara un repte important”.
I això amb un avís que ha volgut llançar Cinca als parlamentaris: “En pensions, no existeix la reforma definitiva. Traieu-vos-ho del cap. La reforma és contínua”. Així, ha apuntat que “convé que es faci la millor possible sabent que és un primer pas dels molts que s’hauran de fer al llarg dels anys”.
Comentaris (45)