Tots aquests canvis s’han impulsat mitjançant una de les disposicions finals que incorpora el projecte de pressupost per al 2025. En aquest cas, la tercera. El text actualitza diferents punts de la Llei de la seguretat social i, entre altres punts, crea aquest nou règim especial al qual “es puguin acollir determinades persones que eren assegurades indirectes durant la minoria d’edat i que no ho poden continuar sent després d’assolir la majoria”. Es vol, lògicament, que no quedin desprotegides.
L’executiu haurà d’assumir la cotització a la branca general d’aquestes persones, prenent com a base el salari mínim
Per això, s’afegeix a la llei l’article 220 quater, tot deixant clar que és una sortida per aquells menors que, en complir els 18, no tenen altres alternatives per seguir com a assegurats. En aquest cas, es refereix a persones “a la qual es nomena un tutor per decisió judicial o la guarda de la qual es confia a una persona física que no és ni el pare ni la mare”. I sempre que es tinguin entre 18 i 25 anys.
Per accedir-hi, s’estableixen quatre possibles requisits. Un, “cursar estudis en un establiment d’ensenyança reconegut mantenint un bon aprofitament acadèmic”. Una segona opció és “no percebre rendes regulars derivades de treball assalariat o d’activitat professional d’una quantitat igual o superior al salari mínim”. També hi ha l’opció “d’estar inscrites com a demandants d’ocupació en el Servei d’Ocupació i no haver refusat cap oferta de treball adequada” o, finalment, la de “no poder accedir o mantenir-se al món laboral per motius mèdics o socials”.
La llei establirà que aquestes persones “han de sol·licitar a Govern que les prengui en càrrec en aquest règim especial” amb una petició “acompanyada de la valoració social o sociosanitària emesa per justificar” que es compleixen els requisits. I serà l’executiu qui es faci càrrec del pagament de la cotització a la CASS, seguint com a base el salari mínim oficial i únicament amb un 10%, el percentatge de la branca general.
ALTRES CANVIS
La disposició, però, modifica altres punts de l’extensa regulació de la CASS. Així, s’afegeix un apartat a l’article 91, que regula la possibilitat que la parapública exigeixi els costos que li genera un accident laboral si es desprèn que hi ha “una falta inexcusable” per part de l’empresa. Aquesta opció, a partir de quan s’aprovi el pressupost, s’ampliarà també en el cas dels negocis subcontractats.
Per altra banda, s’ampliarà el termini per demanar les prestacions de la CASS. Fins ara, s’establia que calia demanar-les en tres mesos com a màxim. Si es feia en aquest temps, es cobrava des del moment en què naixia el dret. Si es feia més tard, només des del dia que es presentava la petició. Ara, el temps creixerà fins als sis mesos.
La disposició també toca l’article 140 per ampliar les prestacions de reemborsament o malaltia en cas que l’assegurat perdi la feina. Així, s’apunta que “en el supòsit d’extinció de la relació de treball mitjançant el pagament d’una compensació econòmica per preavís i/o d’una compensació econòmica per acomiadament no causal o per causes objectives, l’import percebut per la persona assegurada per aquests conceptes dona dret a prestacions de reembossament pel temps al qual correspon aquesta compensació”.
Els canvis també afegeixen a la legislació la regulació de les prestacions en cas de permisos per acolliment familiar, ja previstos a la Llei de relacions laborals. A la vegada, es modifica la regulació sobre les pensions de viduïtat per “assimilar determinades situacions a la cotització efectiva”, com ara en casos d’impagament de les cotitzacions de la persona difunta per part de l’empresa. Al mateix temps, s’inclou negre sobre blanc una situació que anul·la la prestació: no es podrà percebre en casos de condemna per homicidi o assassinat, però tampoc si hi ha delictes de maltractament o lesions en l’àmbit domèstic o de violència de gènere.