Cap comú disposa d’educador de carrer i només la capital i Escaldes es plantegen incorporar-lo

La majoria de corporacions destaquen que els serveis de joventut comunals ja fan una tasca d’acompanyament dels joves i alguns recorden que quan s’havia instaurat la figura no havia funcionat

Joves al Rusc d'Andorra la Vella. Comú d'Andorra la Vella / Tony Lara

Fa uns mesos des dels ministeris d’Educació i Afers Socials es va fer una petició a tots els comuns perquè implementessin la figura de l’educador de carrer, una figura prevista en el Pla Nacional de la Joventut però que a dia d’avui cap corporació local té activada. De fet, només Andorra la Vella i Escaldes-Engordany manifesten que estudiaran la possibilitat de tenir-ne i és que per a la majoria, la tasca d’acompanyament dels joves ja queda coberta des dels diferents serveis de joventut que ofereixen.

A la capital expliquen que “estem valorant la seva possible implantació, tal com figura al Pla nacional de la Joventut” . Tot i així, remarquen que el Servei de Joventut del Comú, el Rusc, compta amb tècnics que duen a terme “moltes de les funcions de l’educador de carrer” que marca el pla, per tant, valoren integrar la figura de l’educador de carrer o complir amb les funcions mitjançant els tècnics del Rusc.

En el cas d’Escaldes recorden que en el mandat anterior van disposar d’un educador de carrer, però “per diverses casuístiques no va acabar de funcionar”. Per aquest motiu es va obrir una reflexió per estudiar quin és el perfil que es necessita per desenvolupar aquesta tasca i com es pot implementar. Des del comú remarquen que actualment el departament de Joventut està consolidant personal que s’ha incorporat recentment per fer més activitats i tenir “un nombre estable de joves per tal d’implementar nous projectes”. Un cop consolidat, estudiaran la millor manera d’implementar la figura de l’educador de carrer per tal de fer “prevenció i pedagogia amb els joves sobre temes com les drogues o altres qüestions que els puguin inquietar”.

ALTERNATIVES

També a Sant Julià de Lòria han tingut experiències negatives amb l’educador de carrer. “Quan n’hi ha hagut no ha funcionat” i ho atribueixen al fet que la majoria de joves que podrien ser objecte d’atenció per l’educador “no es queden a la parròquia”, sinó que surten a Andorra la Vella o a Escaldes-Engordany. A més, indiquen, no hi ha joves rondant per la parròquia, sinó que els pocs que hi ha s’agrupen a llocs concrets i els més petits acudeixen als parcs infantils. Igualment, remarquen que “si hi ha alguna necessitat es dona resposta des de l’Espai Jove”. Per tant, de moment tenen clar que no implementaran la figura i recorden que s’ha signat una contracte amb la ludoescola que servirà per dinamitzar l’Espai Jove, oferint també referents amb qui contactar si no volen parlar amb els pares.

A Sant Julià destaquen que han signat un conveni amb la ludoescola que servirà per dinamitzar l’Espai Jove

A Encamp tampoc en tenen però expliquen que el servei de Joventut compta amb diversos professionals del món del lleure i amb formació específica en l’àmbit socioeducatiu que tenen contacte directe amb els joves en molts àmbits, per tant “les tasques d’acompanyament i intervenció socioeducativa es realitzen en aquests espais, seguint la línia de les polítiques de joventut a nivell nacional”. De moment, la voluntat del comú és seguir treballant en aquesta línia, “reforçant recursos i mitjans” per atendre els joves i que disposen d’un entorn proper per incidir en problemàtiques com la salut mental o en temes que els preocupen.

Situació similar exposen des de la Massana, on no tenen educador de carrer però destaquen que les dinamitzadores del Punt 400 connecten molt amb els joves i per tant els poden atendre. Amb tot, el màxim que plantegen que és les dinamitzadores “facin el paper d’educador de carrer” una tarda o dues a la setmana.

SENSE NECESSITAT

A Ordino expliquen que no tenen educador de carrer perquè de moment “no s’ha considerat convenient”. Ni els serveis del comú ni la treballadora social del Govern que treballa a la parròquia han detectat la necessitat i recorden que també tenen un Punt d’Informació Juvenil on van els joves a partir dels onze anys. Amb tot, asseguren que estan atents a “qualsevol canvi en les necessitats” i el mateix coordinador de Joventut i Infància del comú es mou pel poble per detectar si cal alguna actuació.

Finalment, des de Canillo també destaquen que el Punt Jove és “el centre neuràlgic” del jovent a la parròquia i és “on s’assoleixen molts dels objectius” que tindria l’educador de carrer, com promoure la inclusió social i la participació ciutadana, fomentar hàbits socials i emocionals entre els joves o prevenir i intervenir en situacions de violència o discriminació. Reconeixen que al seu dia es va valorar la possibilitat d’incorporar aquesta figura, però com que a la parròquia no hi ha escola de segona ensenyança “els joves normalment es queden a la parròquia on estudien i es va considerar que no era necessari pel moment”.