L’anunci del cap de Govern, Xavier Espot, que s’està treballant perquè aquesta mateixa legislatura la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) costegi les interrupcions dels embarassos en els tres supòsits bàsics almenys inicialment s’ha rebut positivament per part de l’Institut Nacional de les Dones, Acció Feminista i l’Associació de Dones d’Andorra (ADA). De fet, es considera que no hi ha altra via i que de ben segur “és el camí més proper” a l’aspiració legítima de poder avortar a casa. Sense haver d’anar a l’estranger.
Per ara, però, i sempre al·ludint a l’estructura institucional, el Govern, en els contactes que està fent, no contempla l’opció que la interrupció de la gestació es pugui realitzar a Andorra. De cap manera. Ara bé, l’avortament quedarà formalment despenalitzat abans del final de la legislatura i això ha de desencadenar un major acompanyament cap a les dones. L’anunci d’Espot durant la reunió pública sobre l’acord d’associació a Encamp “no ens sorprèn, és el que teníem entès”, diu la secretària general de l’Institut Nacional de les Dones, Montserrat Ronchera.
Ronchera: “És el camí més proper a allò que desitjaríem i no sabem quan serà. I que és que hi pugui avortament lliure i gratuït a Andorra”
“D’entrada, quan ens van nomenar, ja ens van apuntar que entre els objectius polítics hi havia la despenalització de l’avortament”, indica una Ronchera que recorda que “fa molt de temps que nosaltres demanem de despenalitzar, és una reivindicació de l’Institut Nacional de les Dones des de fa un any”, indica la secretària general de la institució, que inclou la cobertura de la Seguretat Social en aquesta lògica. “La idea és anar treballant”, manifesta una Ronchera que explica que recentment “vam tenir una reunió amb el Copríncep episcopal i ens consta que s’està treballant”.
La despenalització i la cobertura sanitària de l’avortament “és el camí més proper” a allò que “desitjaríem” i “no sabem quan serà”. I no és cap altra aspiració, recorda la dirigent de l’institut, que “hi pugui avortament lliure i gratuït a Andorra”. I aquesta aspiració és plenament compartida amb Acció Feminista. La seva presidenta, la periodista i docent Laia Ferré, és tan o més clara que Montserrat Ronchera.
ACCIÓ FEMINISTA
Ferré explica que ja al 28-S es va deixar clar que el repte és assolir “l’avortament legal, segur i gratuït al país” i que ja llavors es va deixar clar que “despenalitzar però sense cobertura sanitària era continuar penalitzant” perquè “la conseqüència real seria que les dones s’haurien de continuar espavilant havent de marxar d’Andorra i costejar” la despesa d’un acte mèdic. Des d’aquest punt de vista i atenent a l’anunciat pel cap de l’executiu, “és encoratjador que es comenci a parlar de cobertura sanitària i no d’ajudes”.
Ferré: “Despenalitzar però sense cobertura sanitària era continuar penalitzant perquè la conseqüència real seria que les dones s’haurien de continuar espavilant. És el nostre dret com a ciutadanes i, també, com a cotitzants, perquè es tracta d’un acte mèdic i ha d’estar cobert per la CASS”
I és que des d’Acció Feminista es té clar que “estem parlant de drets i no d’ajudes”, d’aquí que se celebri que el Govern s’acosti als postulats defensats en aquest sentit per l’entitat. “No ens conformem amb el reemborsament per a dones que pateixen dificultats econòmiques”, ha advertit Ferré, que ha recordat que la cobertura sanitària “és el nostre dret com a ciutadanes i, també, com a cotitzants, perquè es tracta d’un acte mèdic i ha d’estar cobert per la CASS”. A més, recorda l’activista feminista, sí que caldran ajudes a aquelles persones que pel motiu o la naturalesa que sigui no gaudeixin de cobertura, puntual o més llargament en el temps.
Laia Ferré, que ha deixat clar que ja es va molt tard, ha insistit en el fet que “sense cobertura sanitària aquest dret no està garantit”, ha recordat també que ara per ara només es parla de despenalització en els tres supòsits bàsics. Per tant, s’està davant d’escenaris “gravíssims” que ha de cobrir la seguretat social perquè “és un servei mèdic i, per tant, ha de gaudir d’una cobertura sanitària”.
I per acabar, la presidenta d’Acció Feminista encara ha fet un altre prec, una altra demanda. “Cal un centre per al tractament de la salut sexual i reproductiva de les dones que ofereixi un acompanyament real, previ i posterior (a un eventual escenari d’avortament). I aquest centre ha de ser aquí al país, que és on vivim i on necessitem el suport.”
ADA
La demanda d’aquest centre enllaça, en certa forma, en una de les apreciacions que fa la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA). En efecte, Mònica Codina troba que les associacions de dones, i parla per la seva però també per altres, estan assumint tasques que hauria d’assumir, de ben segur, l’administració. De fet, la voluntat, aparentment, hauria estat que ho fes el SIAD, però com que l’avortament encara està penalitzat “depèn que diguin o què facin estarien incorrent en un delicte”. D’aquí que “no s’atreveixin ni a donar-te segons què” i aquí és quan entren en joc les associacions, a facilitar tota la informació necessària per poder avortar a l’estranger.
Codina: “Amb els passos que França ha fet i que el Copríncep francès està fent, el país s’ha de bellugar i el Copríncep episcopal ha d’avançar. És una evidència que s’haurà de fer sí o sí aquest acompanyament”
Fent un petit pas enrere en el relat, Mònica Codina reconeix que amb l’acostament tan clar a Europa el debat sobre l’avortament “no es pot defugir” i la pregunta feta per una assistent veterana a la reunió d’Encamp “és ben raonable”. “Amb els passos que França ha fet i que el Copríncep francès està fent, el país s’ha de bellugar i el Copríncep episcopal ha d’avançar”, indica la presidenta de l’ADA. “És una evidència que s’haurà de fer sí o sí aquest acompanyament”, afegeix Codina.
L’acompanyament en qüestió, insisteix l’exministra des de fa molt temps activista social, “moltes vegades l’estem fent des del punt d’informació de la nostra associació”. I quant a la cobertura sanitària, Codina ho diu clar: “No ens podem desenganyar que algunes coses ja les ha estat finançant la Seguretat Social. Alguna cosa s’ha estat pagant.” Per tant, si hi ha despenalització l’administració ha d’assumir més responsabilitats.