Per tant, queda clar que l’assumpció de l’article 30.2 del conveni d’Istambul, sobre el qual Andorra té encara una reserva que, justament, es vol aixecar amb el canvi legal abans esmentat, no suposaria, en cap cas, un daltabaix per a les arques públiques. Així, el que marca aquest precepte de l’acord internacional, centrat en la lluita contra la violència de gènere i domèstica, és que els Estats assumeixin el pagament de les indemnitzacions que marqui la Justícia per a les dones que hagin estat víctimes de qualsevol mena d’agressió per part de les seves parelles en el cas que aquestes siguin insolvents.
Fins ara, Andorra no havia complert aquest article. Ara, ho farà. Serà possible arran del canvi que es farà, per iniciativa dels grups parlamentaris de Demòcrates, Ciutadans Compromesos, Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata -amb el suport del conseller no adscrit Víctor Pintos- a la Llei per a l’erradicació de la violència de gènere. Aquesta marcarà que l’Estat assumirà aquests pagaments i, posteriorment, es buscarà la fórmula de reclamar els diners als condemnats. D’aquesta forma, es podrà complir íntegrament el conveni.
La llei no comptarà, però, amb la unanimitat parlamentària. Andorra Endavant se n’ha desmarcat justificant que l’Estat no pot “substituir l’agressor en les seves responsabilitats”. També consideraven que podia suposar una despesa elevada per al Govern. Les dades, però, indiquen que no seria així.
Des dels grups parlamentaris que han impulsat la reforma legislativa, es va demanar informació al Consell Superior de Justícia. Es volia saber què hauria suposat fer front a aquesta obligació els darrers anys. L’organisme va recopilar les diferents sentències per casos de violència de gènere entre els anys 2013 i 2024. I la xifra no ascendeix de forma excessiva.
Per tant, res que hagi de posar en dificultat les arques públiques. I més quan, posteriorment, aquestes quantitats s’hauran d’afrontar únicament en el cas que l’agressor sigui insolvent i no pugui fer front a la seva obligació. I, a més, amb la possibilitat de reclamar-les posteriorment un cop el condemnat passi a tenir una millor situació econòmica.
Comentaris (2)