Així ho han explicat el ministre de Finances, Ramon Lladós, i el director del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ), Xavier Bardina, durant una compareixença per anunciar uns retocs legals en la normativa que regula el joc d’atzar al Principat i per fer balanç de l’activitat desplegada per l’agència que supervisa el joc durant el 2023. La modificació legislativa que s’ha promogut és, sobretot, per “simplificar molt el text”, passant de 106 a 78 articles segons que ha remarcat Lladós i per “crear una graduació entre les diferents llicències de joc”.
Lladós: “Em preocupa la part social, perquè la part econòmica la tenim ben resolta ja que ja hi ha les bases posades”
Quant a l’acord amb l’ONCE que fa anys que s’està gestant, Lladós i Bardina han atribuït el retard actual pel fet que “estem negociant en paral·lel amb l’ONCE un conveni social”. “El gran retorn no és l’econòmic”, ha deixat clar el titular de Finances, que ha explicat que “en les properes setmanes s’han d’acabar de tancar els serrells dels serrells” del conveni amb Afers Socials, perquè “per la part econòmica s’està a les acaballes” de redactar l’acord corresponent. S’ha d’acabar de definir, per exemple, “el model de distribució”, que podria passar per alguns punts de venda a mode de ‘casetes’ com en el cas d’Espanya.
Bardina ha remarcat la importància que per primer cop l’ONCE, que com a molt subministra indirectament el 8% de la loteria que es ven a Andorra, hagi acceptat que els andorrans puguin acollir-se als seus serveis. Els espanyols residents, com a espanyols, ja s’hi poden acollir i s’està negociant si els residents d’altres nacionalitats també podran tenir accés als programes socials de la institució. Tot allò que l’ONCE hagi d’aportar “es destinarà íntegrament al conveni social”, ha remarcat Lladós, que ha insistit: “Em preocupa la part social, perquè la part econòmica la tenim ben resolta ja que ja hi ha les bases posades.”
CANVIS I BALANÇ
“Amb la nova llei volem garantir la màxima seguretat jurídica en la seva aplicació i poder simplificar els processos existents”, ha assegurat Lladós. El nou projecte de llei, treballat amb el CRAJ, estableix dues graduacions de llicències: les majors, que s’obtenen després de considerar l’oferta mitjançant un concurs públic (com per exemple el casino o el bingo), i les menors (loteries promocionals, rifes, etc), que es divideixen en puntuals i ocasionals (per a un sorteig determinat), en temporals (per una durada determinada), i en específiques (per a una activitat concreta).
El titular de Finances també ha indicat que el text desenvolupa el servei d’inspecció i el procediment sancionador, amb la voluntat de simplificar-lo i agilitzar-lo. A més, a partir de l’aprovació del projecte de llei, es prohibirà la participació en els jocs d’apostes a les persones vinculades a l’esdeveniment. “Aquest nou ítem l’hem introduït per garantir que el joc es desenvolupi correctament i amb les màximes garanties”, ha afirmat Lladós. En fi, que un jugador del MoraBanc o un directiu de l’FC Andorra o de qualsevol club del país que aparegui en apostes, no podrà participar físicament -el joc en línia encara no està regulat a Andorra- en aquelles apostes que tinguin a veure en la competició en què estan immersos.
El director del CRAJ, Xavier Bardina, ha fet cinc cèntims del balanç d’activitat del 2023, que ja va ser avançada per l’Altaveu. Bardina ha indicat que l’any passat es van instruir 205 noves llicències de classe E (concursos amb intervenció de l’atzar, rifes, participacions de loteries i loteries de promoció o publicitàries), 62 llicències de classe F (quinto tradicional i rifa benèfica), 29 llicències de classe H (distribuïdor mixt de loteria), 123 llicències de classe I (personal casino i bingo) i 3 llicències de classe J (subministrador de màquines). Així mateix, el director del CRAJ ha recordat que des del 2021 hi ha quatre establiments amb llicència de classe G, és a dir, la que els acredita com a distribuïdors principals de loteria al país.
Pel que fa a les principals activitats de l’exercici, Bardina n’ha destacat l’autorització d’obertura i funcionament del casino de joc, l’elaboració del protocol de col·laboració, cooperació i assistència entre el CRAJ i el cos de policia, les adaptacions de les normatives existents en matèria de protecció de dades i d’implementació de l’expedient electrònic, així com la reestructuració i simplificació del reglament de les llicències per a la celebració de concursos amb intervenció de l’atzar, rifes, participacions de loteries i loteries de promoció o publicitàries, aprovat el passat mes de gener.
Finalment, el director del CRAJ ha explicat que el 2023 es van registrar 57 sol·licituds de d’autoprohibició d’accés a les sales de joc i es va sol·licitar per part de 46 persones deixar sense efecte l’autoprohibició, registrada els anys anteriors. Quan algú demana que se li prohibeixi l’entrada a les sales de joc, dita prohibició s’ha de mantenir, com a mínim, durant any. Aquest 2023 hi ha 18 autoprohibicions noves activades i dues més de judicials.
Bardina ha explicat que des del 2015 que es va posar en marxa el registre, hi ha 76 autoprohibicions vigents, en no pocs casos de gent, especialment temporers, que al seu dia es van inscriure en el registre i que avui per avui ja ni tan sols viuen al Principat però no s’han donat de baixa. Tampoc no poden accedir a les sales de joc aquelles persones que reben una prestació socioeconòmica i “mentre duri aquella ajuda”. La xifra de persones que es troben en aquesta situació “és molt variable constantment”.
NI INCIDÈNCIES NI REBAIXES AL CASINO
El director del CRAJ, que ha explicat que ara per ara fan amb un sol inspector i el suport del grup de jocs d’atzar de la policia, ha remarcat que “cada dos mesos es fa una visita rutinària” al casino i al bingo, i que des que estan en marxa “no hi ha hagut cap incident ni cap anomalia”. Al seu torn, el ministre, preguntat per la demanda feta al seu dia per la titularitat del casino de rebaixar el percentatge de gravamen sobre els eventuals. “Al projecte de llei no hi ha cap canvi significatiu” sobre aquesta qüestió i “si el Govern hagués pretés fer alguna modificació en aquest sentit, ja ho hauria fet. I no s’ha incorporat cap canvi” en el text.