La detecció de casos de violència masclista i envers les dones continua creixent. Això no significa que hi hagi més que abans, sinó que es detecten més i millor. La cap de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, ha assenyalat que “si es forma als professionals i es dóna a conèixer la problemàtica és més fàcil rebre i derivar casos”. Les xifres del departament d’Afers Socials demostren que han arribat més dones, que sumen 135 casos nous. Per tant, el total ascendeix fins a 286 dones, que són tres menys que al 2021. Aquesta situació s’ha donat perquè s’han tancat més expedients, ja sigui per recuperació o perquè la víctima ha decidit deixar d’acudir al servei.
Per tant, durant el 2022 han baixat els casos de prevalença, que són aquells que s’han obert en anys anteriors i què es continuen mantenint actius i en seguiment. Els trets de les dones que acudeixen són similars als d’altres anys. Pel que fa a l’edat, predomina la franja entre els 40 i els 51 anys, que suposen el 36%. Va seguida de ben a prop dels 28 i 39 anys, amb un 30 %. Malgrat això, Porras ha destacat l’augment dels casos entre els 18 i 27 anys, que suposen el 14% del total. “Aquesta xifra ens preocupa i indica que cal continuar treballant molt, perquè es pot pensar que la violència de gènere s’està acabant, però veiem que continua igual que sempre”, explica Porras. Gran part d’elles, a més, ha acudit per voluntat pròpia, “això ens fa pensar que el servei està consolidat i que el coneix tota la població”.
Pel que fa a l’estat civil, en primera posició se situen les dones solteres, seguides de les separades i les casades. De fet, el 71% ha trencat la relació existent i Porras ha explicat que se’ls fa un acompanyament perquè puguin fer-ho amb seguretat. Així mateix, també el 71% treballen. Això no vol dir que no es pugui patir violència econòmica. De fet, 139 dels 286 casos totals la presentaven. Totes les dones, a més, havien patit abús psicològic. Porras ha assenyalat que és “la forma de debilitar a la víctima, més subtil que altres”. D’altra banda, 161 dones han patit agressions físiques i 98 violència ambiental. Pel que fa a l’assalt sexual, on només s’han enregistrat 62 casos, Porras ha indicat que és una xifra esbiaixada, “costa molt d’admetre, a més del tabú, els costa identificar que pot existir dins de la parella”.
De tots aquests casos, el nombre de denúncies continua sent baix. És un dels principals hàndicaps que es troba i que és difícil d’aconseguir. El 38% de les dones que ha acudit al servei ho ha fet, però el 61% no. Porras, però, ha remarcat que “és important que estigui vinculada a nosaltres, malgrat que no denunciï, que puguem fer un seguiment i un treball”. Pel que fa a l’assessorament jurídic, la jurista encarregada de donar suport, resoldre preguntes i acompanyar a denunciar ha tractat 43 casos. Principalment, s’ha tractat de casos de civil, com separacions o guàrdia i custòdia, o de penal, com maltractament.
Passant als afectats directes de la violència masclista, des del servei també es treballa amb els fills i filles d’aquestes dones. Malgrat això, Porras ha assenyalat que “no totes ho permeten”. També es fa una important tasca en col·laboració amb altres departaments, així com els centres educatius, en cas que siguin menors d’edat. Al llarg d’aquest any s’ha atès 13 nens, quatre d’ells nous i dos de retorn. L’atenció pot ser directa, quan són els professionals d’Afers Socials qui s’encarreguen, o indirecta, quan es fa amb altres institucions.
Finalment, i tenint en compte el nombre de dones que pateix violència econòmica, també s’han aportat ajudes, així com s’ha donat llar mitjançant els cinc pisos d’acollida repartits per tot el país. Pel que fa als ajuts econòmics, s’ha destinat una partida de 141.719 euros des del gener fins a l’octubre. S’ha intentat cobrir, així, necessitats bàsiques o manutenció dels fills, entre altres. Pel que fa als pisos, fins a 10 famílies han passat de forma rotatòria. Porras ha assenyalat que vol que sigui “un lloc temporal, on començar a refer-se estant lluny del seu agressor i que trobin un lloc definitiu”.