Porras ha fet aquestes declaracions a la conferència ‘Tràfic i explotació de persones: una forma contemporània d’esclavitud’, celebrada aquest dimecres a càrrec de Rosa Cendón, treballadora social, pedagoga que, exerceix com a tècnica a la subdirecció de sensibilització i prevenció de la direcció general per a l’erradicació de les violències masclistes del departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya. Cendón ha realitzat una formació especialitzada als professionals de la xarxa, susceptibles de detectar i identificar les possibles víctimes, amb l’objectiu de donar eines per millorar la seva intervenció.
El tràfic i explotació de persones són violacions greus dels drets humans i, com sabem, la protecció d’aquests drets no és uniforme a tots els països. Les desigualtats globals i les mancances de la justícia social fan que moltes persones es vegin atrapades en situacions d’explotació. Segons dades del Parlament Europeu, cada any es registren més de 100.000 víctimes de tràfic d’éssers humans, tot i que és probable que la xifra real sigui molt més elevada, ja que moltes víctimes passen desapercebudes. La majoria d’aquestes són dones i nenes, dos tersos del total, tot i que el nombre d’homes en situació de tràfic, especialment per treball forçat, està augmentant. A nivell mundial, un 30% de les víctimes de tràfic de persones són menors d’edat i d’aquestes, el 70% són nenes o dones. Però aquestes xifres haurien de donar igual, perquè només pel fet que hi hagi una persona que està passant per aquesta situació ja ens hauria de remoure.
L’objectiu de la conferència és “apropar-vos a aquesta realitat, tocar-vos la fibra, que us indigneu i que tingueu ganes de fer alguna cosa al respecte”. Aquestes eren les paraules amb les quals Cendón ha començat la conferència, tot assegurant que “ens fa vertigen apropar-nos a la idea que existeixen els escaus i esclaves actualment, però és una realitat vigent”.
Quan es parla d’esclavitud moderna, no només es refereixen al tràfic de persones, també són els treballs forçats, matrimonis forçats, formes de treball infantil en altres països i servitud per deutes. Tot això passa a milers de persones del món i és necessari posar sobre la taula que és una realitat que ens pot semblar molt llunyana i que afecta altres països, però que està entre nosaltres, conviu entre nosaltres: “L’objectiu final és apel·lar a ser sensible davant d’aquesta situació, a tenir un paper més proactiu respecte a aquest tema, perquè tots i totes tenim un paper principal a l’hora de poder detectar possibles indicis”. I, és que aquí és on hi ha un dels principals problemes d’aquest tema. El tràfic d’éssers humans consisteix a captar, transportar, traslladar-la, recórrer a uns enganys il·lícits, abusar d’una situació de poder, amenaces força... i davant de totes aquestes accions, mitjans i finalitats, ja s’està parlant d’un fet delictiu, però en moltes ocasions, la ciutadania pensa que en no complir totes les accions no és tràfic.
Els indicadors que es tenen per detectar aquests casos són fer una lectura de la història de vida d’aquesta persona, de com ha arribat fins a aquesta situació, i veure si s’han vist vulnerats els seus drets, és a dir, si ha pogut decidir lliurement
Els indicadors que es tenen per detectar aquests casos són fer una lectura de la història de vida d’aquesta persona, de com ha arribat fins a aquesta situació, i veure si s’han vist vulnerats els seus drets, és a dir, si ha pogut decidir lliurement per què està a Andorra, si ha pogut decidir lliurement per què està treballant en determinat sector o per què està exercint la prostitució, ha posat d’exemple la conferenciant: “Hem d’acabar de veure si aquesta persona ha passat a ser un objecte que genera uns beneficis a tercers o realment està en aquesta posició lliurement”. Així mateix, Cendón ha posat en relleu que els indicadors canvien constantment i, per tant, és important incorporar més aviat la definició que no pas una llista d’indicadors.
Per aquest motiu, un dels pilars bàsics per la prevenció del tràfic d’éssers humans és la formació, així com apropar els joves cap a què significa gaudir d’un dret humà: “Tot dret humà és un dret, però també una responsabilitat i d’alguna manera cal apel·lar també aquest altruisme, aquesta alteritat i a aquesta sensibilització de cara al fet que tinguin un paper actiu”, ha afegit.
“Estem parlant del segon negoci il·lícit a nivell mundial”, ha detallat la conferenciant assegurant que per aquest motiu és vital identificar els drets de les víctimes i supervivents i ajudar-les. Cal detectar els casos, donar-los protecció i seguretat, l’atenció especialitzada i adequada per la seva recuperació integra, i en aquest sentit, Cendón ha posat en relleu que Andorra ja ha fet un primer pas i és líder quant a ser proactiu, ja que disposa d’una normativa i del servei d’atenció a les víctimes de tràfic d’éssers humans (Saveteh) des de l’any 2017. Tot i que ha elogiat la posició d’Andorra, ha coincidit amb Porras amb què encara els queda fer una llarga tasca per poder destacar els casos, i es que la mateixa cap d’Àrea de Polítiques d’Igualtat ha manifestat que “tenim tota aquesta estructura i ara calen accions per detecar els casos que s’estan donant al país, perquè és impossible que no n’hi hagi”.
Comentaris