El primer que destaca el cap d’Infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé, és en què consisteix concretament el protocol que s’activa a la Gavernera. Es tracta d’un avís que es dona a la policia quan els residents, que tenen certa llibertat per moure’s dins i fora del centre durant el dia, arriben tard a les instal·lacions. El cap de l’àrea encarregat del Centre d’Acollida (CAI), David Molina, assenyala que “no som una presó, ells poden entrar i sortir, però han de presentar-se a certa hora sobretot a passar la nit”. Per tant, el protocol no es fa servir quan algú no va a dormir, sinó quan no acudeix i passa, almenys, mitja hora del que estava previst.
Aquestes absències han patit una davallada important els darrers mesos. De fet, des del gener fins a finals de març, dates actuals, únicament s’ha activat el protocol dues vegades. El principal motiu ha estat la posada en marxa del CREI, que ha ajudat a ser més específics en el tractament que es dona als nens i joves d’aquests centres. Olivé explica que “aquests adolescents tenien una situació més de risc i protagonitzaven algunes situacions més complicades, com retards i també fugues”. Alguns d’ells, admeten, van arribar a passar tres o quatre nits fora del centre.
En aquest sentit, el CREI compta amb més recursos i un control més exhaustiu i concret per treballar aquests perfils més conflictius. Així, a la Gavernera ja no hi ha adolescents que estiguin en una situació de risc més elevat i que al centre es té una seguretat insuficient o no es té les eines per tractar les seves conductes com cal. Tant és així, que la xifra ha anat disminuint fins a arribar a les dues esmentades en tres mesos. A més a més, Olivé i Molina especifiquen que les 300 fugues, o absències, es corresponen a un període entre 2019 i 2022, i que el nombre és tan elevat precisament per aquests perfils més difícils. També remarquen que no es tracta de pernoctacions fora del centre, sinó que la majoria de casos són per retards en l’hora d’arribada.
Comentaris (8)