No ha estat fins molts mesos després i a partir de les evidències posades sobre la taula especialment per l’Altaveu, que finalment el Govern ha posat mans a l’obra, mai millor dit, i ha activat controls en moltes de les obres del país per comprovar en quina situació es troben els operaris i analitzar la política de subcontractacions, especialment les denominades ‘low cost’. L’actuació governamental, que s’ha fet esperar, arriba tard i malament. I té un component més aviat estètic i al qual s’hi ha afegit la fiscalia.
No en va, l’empresari detingut divendres és el titular de la mateixa empresa que ja allotjava obrers a grapats el novembre del 2021 en els dos àtics de l’edifici de la carretera de Prats. Llavors va ser l’encarregada de la gestió de l’immoble la que va descobrir, sense voler-ho, que un grup de gent vivia enmig de brutícia i lliteres col·locades a qualsevol lloc. Era el 14 de desembre. Feia tot just un mes i mig que s’havien llogat els dos àtics, teòricament, a uns enginyers i la seva família.
El mateix empresari que divendres va ser detingut ja havia estat desnonat d’un immoble l’abril del 2022 perquè la propietat dels àtics que havia contractat per uns suposats enginyers i família no volia que es convertissin els habitatges en corts de porcs
Aquell 14 de desembre del 2021 la gestora dels immobles va acudir als àtics atès que necessitava arribar al teulat perquè un escuraxemeneies hi havia de fer feina. Sense cap mena d’impediment, quan van trucar a la porta, els ocupants van obrir com aquell qui no passava res i van descobrir la situació que hi havia dins els dos habitatges. Es va activar la policia -i seguidament inspectors d’immigració- i les assistents socials, que van iniciar els respectius informes, suposadament. La propietat mai més no en va saber res més enllà que els obrers peruans que feien estada als àtics convertits en ‘pisos pastera’ tenien tots els papers en regla. És a dir, efectivament, treballaven degudament per a l’empresa que feia una prestació de serveis amb una altra companyia del país i gaudien dels permisos temporals per estar-se al país.
La propietat, s’ha dit, no va saber res més de la situació concreta dels treballadors però sí que aquell mateix desembre va activar un procés judicial de desnonament. El mes d’abril següent, encara no mig any després, es va fer efectiu el llançament total de les persones que havien anat rodant per aquells àtics. Amb tot, l’empresari detingut divendres i responsable del contracte d’arrendament, segons les fonts consultades, encara deu alguna mensualitat, suposadament.
Es va arribar a posar en dubte si legalment hi ha alguna limitació de quantes persones poden viure en un immoble. La resposta aparent és que no. Que la cèdula d’habitabilitat només estableix si l’habitacle és apte perquè hi facin estada un mínim de persones. No hi hauria cap màxim. Afers Socials hauria fet un suposat informe descrivint el que es va trobar. Però fins que la bola no ha estat excessivament grossa i s’ha comprovat com els abusos s’havien sortit de mare, no s’ha actuat. Encara que sigui perquè s’acosten les eleccions i perquè l’escàndol és gros com una casa. O una torre del Clot d’Emprivat, com vulguin.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics on s'allotjaven treballadors subcontractats.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics.
Situació que presentava un dels àtics.
Estat del segon dels àtics.
Estat del segon dels àtics.
Estat del segon dels àtics.
Estat del segon dels àtics.
Estat del segon dels àtics.
Estat del segon dels àtics.
Comentaris (40)