Un primer punt crític és el fet que Acció va saber amb molt poca antelació els plans de Govern. “S’informa al grup i després el Marc [Magallón] ens ho trasllada, ens diu que hi haurà la roda de premsa, però ens ho trobem allà”, apunta la presidenta de la formació i qui fou cap de la llista nacional. I el que es troben és un llistat de mesures algunes de les quals “mai vam acordar en el pacte amb Demòcrates”. Pallarés, de fet, admet que “sí que plantejàvem una voluntat de trobar solucions com ara fer habitatge públic, recuperar pisos que no estiguessin en ús donant incentius o crear un registre de la propietat”.
Però, en cap cas, altres accions com les que sí que van avançar-se en roda de premsa. I aquestes no estaven “als acords electorals” pels quals Acció va anar de la mà amb Demòcrates, fet que, a Escaldes-Engordany, li va permetre aconseguir un conseller general: Marc Magallón, integrat a la disciplina del grup ‘taronja’. Per tant, afirma Pallarés, “ara al partit hem de parlar d’aquestes mesures; les hem de mirar i revisar”.
Ara bé, no amaga que difícilment s’acceptaran si són tal com les va plantejar Govern. Així, pel que fa a la possibilitat de forçar una cessió obligatòria de pisos buits, entén que seria millor “abans trobar vies d’incentivar” que un immoble surti al mercat. I del tema llicència dels habitatges d’ús turístic, té clar que “no ens acaba de fer el pes tal com s’han explicat”.
Pallarés recorda que hi ha força sectors que s’han mostrat contraris a l’anunci. I, per això, entén que “pot ser, amb la pressió Govern reacciona i acabar fent la llei d’una altra manera, menys intervencionista”. També hi ha una altra opció: fer canvis a través del treball parlamentari. “Demanarem al nostre conseller que treballi la llei; per ara no entrem en si l’ha de votar o no”, comenta. Ara bé, també avisa que, quan arribi aquest moment, “el partit no s’acull a una disciplina de grup, sinó a un pacte”.
Malgrat això, Pallarés també aposta per la prudència. Queda molt, recorda, perquè el text s’hagi de votar. I, fins llavors, s’entén que “hem de fer que el nostre conseller general el treball i veure com avança”. I considera que “podrem fer les nostres aportacions”.