El 2025, any clau per concretar la despenalització de l’avortament

Ladislau Baró assegura que a finals d’aquest any o principis del que ve s’ha d’obrir un procés de diàleg amb els coprínceps i el Vaticà per tancar la qüestió i descarta que es pugui permetre la pràctica al país perquè “és un límit que queda fora d’on se circumscriu la negociació”

Ladislau Baró en un acte sobre foment de la lectura. Govern d'Andorra

El treball que ha de permetre despenalitzar l’avortament segueix fent passos. Potser ‘passets’ i amb la màxima discreció possible per evitar entrebancs, però si el cap de Govern, Xavier Espot, deia fa uns dies que la cobertura sanitària de la pràctica fora del país seria una realitat abans del final de la legislatura, avui el ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, ha situat el 2025 com a any clau per deixa encarrilada la despenalització de la pràctica.

“El 2025 jo no dic que pugui estar tancat el tema, però sí que hauria d’estar força avançat”, ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació, afegint que si la legislatura té la durada normal, “entre el 2025 i el 2026 la feina pot quedar completada”.

Des de la visita del cardenal Pietro Parolin “no hi ha hagut altres contactes” amb el Vaticà, però sí que s’està fent la feina tècnica per redactar la llei que ha de regular la situació. Per tant, segons Baró, “a finals d’aquest any o principis del que ve hi ha d’haver un procés de diàleg amb els coprínceps i el Vaticà” per tal que la despenalització es pugui fer “amb prudència i de forma gradual, però fer-ho”, i d’altra banda, converses també amb els grups parlamentaris.

“A finals d’aquest any o principis del que ve hi ha d’haver un procés de diàleg amb els coprínceps i el Vaticà”, ha dit Baró

El ministre encarregat de liderar la tasca ha detallat que una de les qüestions clau és la modificació del Codi Penal, i malgrat que encara no es té clar si serà un projecte de llei del Govern o una iniciativa legislativa dels grups parlamentaris, Baró s’ha mostrat partidari de poder assolir “un consens ampli” perquè “seria una qüestió rellevant perquè marcaria un posicionament consensuat”.

Els canvis han de permetre treure de l’àmbit penal “la persecució de la dona embarassada que vol interrompre el seu embaràs”, però ha reconegut que també hi ha una qüestió sobre “l’eventual radi d’acció penal”, ja que al Codi Penal “no només hi ha la dona embarassada, també hi ha els professionals mèdics”. I aquesta és una qüestió que “cal acabar de contemplar”.

Ara bé, també hi ha altres lleis de contingut no penal que es veuran afectades, normativa relacionada amb “l’acompanyament”. Baró ha recordat que ja està creat el Siad i que ara es tractaria de “desenvolupar aquest àmbit d’acompanyament per intentar solucionar la situació de conflicte en què es troba la dona que vol interrompre l’embaràs”. Aquí cal trobar “un equilibri” que permeti “satisfer els diferent punts de vista que estan implicats en la qüestió”. El titular de Relacions Institucionals no ha volgut entrar massa en les lleis que afectaria perquè “estem condicionats a una negociació a diverses bandes i no podem avançar més”.

DESCARTADA LA PRÀCTICA AL PAÍS

En canvi, sí que ha estat contundent a l’hora de descartar que l’avortament es pugui dur a terme al país. És una opció que “de moment no hi és”. Baró ha volgut ser clar i “acotar el marge de què es disposa”, de manera que segons ha manifestat “hi ha possibilitats objectives d’aconseguir treure la dona de l’àmbit del Codi Penal”, però autoritzar la pràctica d’avortaments a Andorra “és un límit que queda fora d’on se circumscriu la negociació i d’allò que nosaltres entenem que ha de ser la solució final”.

D’altra banda, considera que aquest treball no hauria d’estar vinculat ni condicionat per la possible pròrroga del mandat del copríncep episcopal. “Són qüestions que es treballen de manera separada”, ha afirmat, remarcant que en el cas del relleu del bisbe és un àmbit en el qual “no intervenim”, si bé “indirectament pot incidir” perquè sempre que hi ha canvis es pot “modificar alguna variable”. Ara bé, des del seu punt de vista “són esferes que hauríem de mantenir i que es poden mantenir separades”.