Vojetta ha recollit tres de cada quatre sufragis que s’han emès presencialment a la legació diplomàtica francesa. En efecte, segons el recompte final a l’urna, l’actual diputat, representant de la majoria presidencial, el candidat d’Emmanuel Macron, vaja, ha recollit 242 dels 327 vots a candidatures. En total, dels 2.666 electors possibles, a l’ambaixada hi han acabat acudint un total de 386 votants, dels quals 48 s’han inclinat per votar en blanc i onze més ho han fet en mode nul.
Entre els vots que formalment han anat a un dels dos candidats que es podien elegir en aquesta segona volta de les legislatives franceses per la cinquena circumscripció, Vojetta, força conegut ja per als electors, ha obtingut el 74% dels sufragis. Mentrestant, l’altre candidat, el representant del front d’esquerres, Maxime da Silva, a l’urna de l’ambaixada només hauria sumat 85 sufragis, el que representa tot just un 26% del vot emès.
Hi ha dos elements importants. O tres, fins i tot. El primer és que fins demà no es podrà sumar al vot presencial els sufragis emesos per Internet. I malgrat que no sembla que Vojetta no hagi de guanyar a Andorra, els percentatges, les proporcions, poden canviar. També és clar que el Principat s’inclou en una circumscripció més gran, juntament amb Mònaco, Espanya i Portugal, per tant, el diputat que acabi representant els residents francesos a Andorra encara està en l’aire.
Finalment també és important rememorar que la candidata més votada a Andorra en la primera volta va ser la representant del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. Però a nivell de circumscripció Johana Murel va quedar en tercer lloc i no va passar a la segona volta. També en tercer lloc asseguren les estimacions després de tancar les urnes que acabarà la formació d’extrema dreta. Finalment, entre la majoria presidencial, que seria segona, i el Front Popular d’Esquerres, que guanyaria els comicis aparentment, s’hauria acabat fent una mena de cordó sanitari. Però això no es cap garantia de res.
Hi ha un daltabaix important a França. Més que daltabaix, un enrenou generalitzat. I la governabilitat sembla ara mateix ingovernable. Attal ha anunciat que plega però ha deixat clar, també, que es mantindrà al capdavant del govern el temps que faci falta. És clar, falten deu dies per l’arrencada d’uns Jocs Olímpics i la sensació de país que penja d’un fil, ara mateix, és més que notable en una França on la barreja de formacions d’esquerres s’ha trobat primera però tampoc sap massa on tirar ni quins suports tindrà malgrat que l’aparent líder aglutinador i cap de cartell en aquest nou front popular, Jean-Luc Mélenchon ha exigit el dret de poder governar. El menú està servit. La indigestió, segons com, també.