Els tres dirigents polítics han mantingut aquest dimarts a la capital europea una trobada per avaluar l’estat de l’acord d’associació i donar per tancades del tot les negociacions, alhora que per acordar l’aval al text autèntic de l’acord, fet en anglès. A partir d’ara mateix es dona l’ordre per traduir el document, d’unes tres-centes pàgines segons que ha recordat Šefčovič a la resta de llengües oficials d’Europa, inclòs el català, com a idioma del Principat. Els tres mandataris han destacat l’acord entre la UE i Andorra i San Marino com “l’acord que més lluny arriba”, en paraules del vicepresident de la Comissió Europea i un acord “digne d’emulació” segons Espot.
Els tres dirigents polítics han fet una valoració de l’acord i després han acceptat unes poques preguntes per, sobretot, referir-se amb generalitats a la qüestió dels protocols financers, que sembla que a Europa és el que aixeca més interès i, també, per parlar dels propers passos a seguir. Del calendari, vaja. Maroš Šefčovič ha recordat que el Parlament Europeu “ja està en pausa electoral” i ha explicat que ara ve “un any de transició”.
No obstant això, sí que ha exposat que durant la tardor s’hauria de poder rubricar l’acord perquè després el Consell de la UE pugui enviar al text al Parlament Europeu per a la seva ratificació i tant Andorra com San Marino puguin iniciar els seus processos interns, que difereixen substancialment perquè la república transalpina té clar que no farà cap referèndum. Šefčovič s’ha posat a disposició dels dos països per tornar-los a visitar i participar, si escau, a la difusió de l’acord. Però tampoc no hi ha hagut més detalls sobre aquesta qüestió.
LA IMPORTÀNCIA DE L’ACORD
Šefčovič, Espot i Beccari han coincidit en com d’important és l’acord per les tres parts, amb un “resultat positiu i ambiciós” segons el vicepresident executiu de la Comissió Europea, que ha recordat que “a final d’abril vam polir els textos” i ara la traducció autèntica a l’anglès ja és la bona i definitiva. Šefčovič ha remarcat com d’“important és el nostre acord i les nostres relacions” en un “context geopolític donat per una nova dimensió”. El text “permetrà afiançar els llaços” entre les tres parts, que aquest dimarts “han marcat una fita”. Amb l’acord s’obre “un nou capítol” en les relacions que redundarà “en els nostres ciutadans”.
El cap de Govern ha celebrat el fet que si finalment es refrenda l’acord Andorra “de forma esglaonada podrà anar participant del mercat interior tot respectant les seves particularitats i aportant el seu granet d’arena en la construcció europea”
Espot, en una intervenció en francès, també ha destacat que l’acostament amb Europa dona “noves oportunitats” a la ciutadania. “Andorra i UE s’aproximaran més”, ha ressaltat el cap de Govern, que ha afirmat, amb raó o sense, que al Principat “hem seguit de prop i hem rebut tota la informació que necessitem per analitzar l’acord d’associació”. El mandatari governamental andorrà ha refermat que ara “passarem a la traducció a la nostra llengua, que és el català” i això permetrà comprendre encara millor el text. A més, hi haurà un seguit “d’esdeveniments de comunicació” que permetran conèixer l’acord “amb coneixement de causa”.
Espot, que s’ha felicitat pel resultat final del text, que “garanteix la coherència” igual com “els nostres equips han cooperat amb sentit comú i de forma eficaç”, ha parlat d’“acord ponderat” i de “model equilibrat”. Un text “digne d’emulació”. El cap de Govern ha celebrat el fet que si finalment es refrenda l’acord Andorra “de forma esglaonada podrà anar participant del mercat interior tot respectant les seves particularitats i aportant el seu granet d’arena en la construcció europea”.
Luca Beccari s’ha manifestat de manera molt similar i ha agraït la posició i el diàleg constant d’Andorra que ha permès “superar els obstacles que al principi semblaven insuperables”. I com han remarcat el vicepresident de la Comissió Europea i Espot, el ministre sanmarinès ha afirmat que l’acord “és un exemple per a d’altres països, per a d’altres realitats”, després que la Covid demostrés, en paraules de Beccari, que no es pot caminar al marge d’Europa.
PROTOCOL FINANCER
Des de Brussel·les, periodistes econòmics que es mouen a la capital europea, han demanat a Šefčovič sobre els temors que puguin generar places financeres com San Marino i sobretot Andorra i sobre les auditories que marca l’acord que s’han de dur a terme. I també la periodicitat. El vicepresident executiu de la Comissió Europea no s’ha mullat ni poc ni gens. Sí alhora de remarcar els avenços que s’han dut a terme i “prova d’això” és que s’ha signat l’acord que, ha recordat el dirigent europeu, ha vingut precedit de consultes, també i sobretot en matèria financera, amb tots els països membres i amb tots els supervisors. Šefčovič ha deixat clar que el mercat únic, és a dir, que els mercats financers europeus queden protegits amb l’acord amb Andorra i San Marino.
“Estem tots convençuts que no només firmem un acord excel·lent ple d’oportunitats”, ha remarcat el vicepresident de la Comissió Europea, que s’ha referit a la gradualitat de la incorporació dels serveis financers dels dos nous estats associats als mercats europeus. Šefčovič ha parlat d’“enfoc gradual” en relació amb les auditories per posar en relleu que “es decidirà el ritme i la velocitat” de manera consensuada i “augmentarem la cooperació en el futur”. Sobre com ha quedat el protocol de serveis financers, Espot ha assegurat que “no podem estar decepcionats” perquè també permet “reforçar la nostra relació amb la UE”.
I insistint encara sobre el calendari, el vicepresident executiu de la Comissió Europea ha considerat complicat poder donar un calendari molt complicat més enllà que durant la tardor s’hauria de poder rubricar l’acord. Ni tan sols s’ha mullat sobre quan el Parlament Europeu, que haurà de ser el sorgit de les eleccions del 9 de juny, podria ratificar els dos acords. No ha concretat més enllà de dir que serà durant el proper mandat. I Espot ha recordat que en el cas d’Andorra la Constitució, per a un tractat internacional, no preveu cap entrada provisional si no és ratificat prèviament pel Consell General. I en aquest cas hi ha el compromís d’un referèndum vinculant.