Així ho ha explicat el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, que juntament amb el cap de Govern, Xavier Espot, ha protagonitzat la primera de les vuit reunions públiques parroquials (el Pas de la Casa inclòs) que se celebraran les properes setmanes. La sala Valireta d’Encamp ha estrenat un format àgil i en què els protagonistes de veritat han estat els assistents, que han pogut preguntar a tort i a dret igual com aquells ciutadans que seguien l’acte en ‘streaming’. Una seixantena de persones han omplert més de mitja platea de la sala encampadana. I han participat amb delit.
La versió en català del text, ho ha explicat Riba just abans de la reunió en una petita trobada amb els mitjans de comunicació, no arribarà fins a finals de juny o fins i tot durant el juliol
De fet, Riba ja ha advertit als periodistes abans de començar que des que ja hi ha un text definitiu públic, el sentit de les qüestions que es plantegen ha canviat. Ho han detectat també en les reunions sectorials. Les preguntes són molt més de detall, més específiques. I també ha estat així a la Valireta, on entre la primera filera d’autoritats hi havia el síndic general, Carles Ensenyat, els ministres de Finances i Turisme, Ramon Lladós i Jordi Torres, respectivament, o la secretària d’Estat de Salut, Cristina Pérez, entre d’altres.
Espot i Riba, han protagonitzat una exposició molt sintètica de l’acord per obrir, de seguida, el torn a les preguntes del públic, que s’han interessat per l’avortament, l’homologació del passaport i dels títols acadèmics. Pel paper que pot tenir el català a partir de l’acord andorrà amb Europa o pel cost que pot suposar l’associació amb Europa. S’ha demanat genèricament per beneficis i qüestions negatives. S’ha demanat pels nivells de seguretat, pels drets dels autors, l’acompanyament que es farà als empresaris per poder accedir a programes europeus d’ajut, la targeta sanitària europea o el prestador d’última instància per al sector financer.
Els dos dirigents polítics han repassat els trets essencials d’allò que s’ha negociat sobre les quatre llibertats -circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals- i també altres aspectes que a través dels annexos o les declaracions bilaterals també cobreix l’acord que des d’aquest dimarts, formalment, té del tot tancat un text definitiu i autèntic, encara que amb anglès. La versió en català, ho ha explicat Riba just abans de la reunió en una petita trobada amb els mitjans de comunicació, no arribarà fins a finals de juny o fins i tot durant el juliol. El secretari d’Estat també ha reconegut que després de la trobada que es va fer aquest dimarts amb la Comissió Europea a Brussel·les ha semblat clar que el procés de rúbrica de l’acord i de ratificació pel cantó d’Europa s’alentirà una mica.
En tot cas, hores d’ara, l’escenari per al referèndum, una previsible data, seria “d’ara en un any”, encara que Riba ha deixat clar que és molt complicat dir res taxatiu sobre el calendari. Certament, ha reconegut el secretari d’Estat, després de la trobada de dimarts ha quedat clar que hi ha “certa demora” per molt que la idea és que abans de final d’any es vulgui rubricar el text. I si el referèndum al Principat es podia pressuposar al final del primer trimestre del 2025, ara potser ja saltarà al segon trimestre.
En un mes es preveu tenir l’estudi dels costos que suposa l’acord d’associació. Un impacte econòmic estimatiu, perquè fins que no entri en aplicació no es podria saber exactament què passa. Però, en tot cas, segons el secretari d’Estat, “no seran xifres econòmiques que es puguin considerar inassumibles”
Demanat Landry Riba per si caldrà o no caldrà que tots els països de la UE hagin de portar a ratificació en les seves respectives cambres parlamentàries el text, el secretari d’Estat ha assegurat que “no és una decisió que estigui presa”. Fins ara semblava que era clar que amb la ratificació del Parlament Europeu n’hi havia prou. Riba ha deixat clar que és una qüestió que competeix a cada país i caldrà veure quina és la decisió final, malgrat que la Comissió Europea i els estats implicats -Andorra i San Marino- han mirat de tocar qüestions intentant no ferir sensibilitats.
Ja al tram final de l’acte, una de les preguntes que s’han formulat lligava una mica amb la qüestió relativa al parer dels països. S’ha demanat als ponents, a Riba i Espot, què aconsegueix Europa amb un acord d’associació amb Andorra. I el cap de Govern ha volgut ser “clar i diàfan” en dir que “no gran cosa”. “Què hi guanya Europa? No té un interès estratègic ni enorme. Per resol una situació anòmala” amb un parell de petits països que corren pel mig del continent i que se’ls fa seus, per dir-ho d’alguna manera.
Xavier Espot ha reiterat que Andorra té el clar suport de França i Espanya per a l’associació amb Europa i que, en general, no hi ha reticències sinó més aviat al contrari. Ara bé, també ha apuntat que s’ha de veure com s’agafen alguns països la qüestió del protocol financer. De fet, aquest dimarts, una de les poques qüestions que va interessar els periodistes internacionals fora d’andorrans i sanmarinesos era saber què passa amb els serveis financers, amb el mercat bancari. Les preguntes que es van formular anaven en aquest sentit.
I si finalment s’adoptés la decisió que cada país hagi de ratificar, un per un, l’acord, s’estaria davant “un escenari no complexe sinó el següent”, perquè malgrat que el propi acord preveu que aquest pugui aplicar-se de manera provisional, la Constitució d’Andorra impedeix implementar tractats internacionals, que és el que és l’acord d’associació amb la UE, de forma provisional. Per tant, per ser curosos, fins que no haguessin ratificat els 27 el text, no valdria la pena, potser, celebrar el referèndum. En fi.
Que Espot i Riba s’han repartit la feina de parlar una mica de tot abans de respondre les preguntes i anunciar, per exemple, que en un mes esperen tenir l’estudi dels costos que suposa l’acord d’associació. Un impacte econòmic estimatiu, perquè fins que no entri en aplicació no es podria saber exactament què passa. Però, en tot cas, segons el secretari d’Estat, “no seran xifres econòmiques que es puguin considerar inassumibles” perquè malgrat que el treball encomanat “establirà un cost de funcionament, els beneficis que portarà aquest acord superaran amb escreix” les despeses. Els costos “es veuran amplament superats pels revinguts”.
I si Liechtenstein, ha recordat Espot, està satisfet del funcionament del seu acord amb Europa i amb una nòmina de quinze treballadors, funcionaris de més, ha pogut anar assumint tota la feina burocràtica de més que comporta el tracte amb la UE, si un país de 38.000 habitants ha pogut, un de 85.000, ha vingut a dir el cap de Govern, ha de poder amb això i més. Un acord d’associació, ha afirmat el màxim mandatari governamental, que “reforçarà la fortalesa, la resiliència i la sobirania d’Andorra” i “ens fa molt menys dependents dels nostres països veïns”.
APUNTS DIVERSOS
En la introducció, Espot ha destacat la “relació asimètrica” que s’ha assolit amb Europa en relació amb la lliure circulació de persones, perquè “hem aconseguit tot un seguit de derogacions” i mentre que els ciutadans andorrans podran anar per tot arreu, no els ciutadans de tot arreu podran accedir a Andorra. “No tindrem una arribada massiva de treballadors, de residents, d’estudiants, ben al contrari el mínim s’ha situat per al primer any en 400 persones, quan aquest darrer exercici hem atorgat 2.000 autoritzacions.”
Espot: “Viure al marge i del marge té unes limitacions. I també ens diuen ’s’ha acabat el ‘cuento’, nois’”
“S’han negociat unes xifres que són molt conservadores”, ha insistit el cap de Govern, que tot recordant que “no formarem part de l’espai Schengen” i es mantindran els punts fronterers i duaners a efectes de no veure alterats qüestions fiscals, també ha recordat que hi haurà “una especificitat molt pròpia que serà una declaració jurada” sobre possibles problemes legals que hagi tingut un aspirant a resident i “també podem demanar un seguit d’antecedents” alhora que “expulsions, foragitaments, denegacions d’entrada, les podem aplicar en base a un concepte d’ordre públic més restrictiu i més exigent del que s’aplica” al conjunt d’Europa.
S’ha fet una pinzellada de la transitòria de 30 anys per al tabac i de com amb allò negociat en el capítol de lliure circulació de mercaderies “estimulem” certs sectors malgrat que “és cert que no podrem importar i vendre” determinats productes no autoritzats per les institucions europees, especialment alguns medicaments. Però Espot ha estat molt gràfic quan ha dit que hi ha certes coses, com ja ha passat en el passat, que amb acord o sense, els països veïns tanquen l’aixecat. “Viure al marge i del marge té unes limitacions. I també ens diuen ’s’ha acabat el ‘cuento’, nois’”.
Landry Riba ha recordat que en matèria de prestació de serveis s’ha negociat una transitòria de tres anys que ha de permetre regular els sectors i també hi ha una transitòria, en aquest cas de quinze anys, per a la lliure circulació de capitals, entre el qual una protocol financer que hauria de permetre l’entrada del sector bancari al mercat interior i “reforça molt la confiança internacional d’Andorra” i, en conseqüència, que es produeixi una millora del ràting, que és el que fixa, ha recordat en aquest cas Espot, els interessos que ha de pagar l’Estat pel preu del diner, per exemple.
Landry Riba admet que malgrat que la llengua catalana no s’oficialitza amb l’acord andorrà per a tota la UE, “pot ajudar. És un granet de sorra. És un petit impuls. Impulsem la visibilitat del català en un lloc on avui no hi és”
Espot, que juntament amb Riba han esmentat com a possible element negatiu la situació amb què queda Andorra Telecom -negatiu per a l’Estat, no pas per als usuaris, perquè en cap cas haurien de sortir perjudicats ni en matèria de tarifes ni de qualitat de servei-, ha exposat també les “millores franques, les millores clares en l’àmbit laboral” o la coordinació que es guanyarà en matèria de seguretat social o l’arribada de la targeta sanitària europea, per la qual s’ha interessat una assistent i que permetrà una atenció sanitària d’urgència -“no el turisme mèdic”, ha deixat clar Espot- més àgil i sense costos per a l’usuari més enllà del que hauria d’abonar al seu lloc d’origen.
I encara responent a preguntes, Riba i Espot, Espot i Riba han pogut deixar clar que el passaport andorrà s’assimila al passaport de qualsevol ciutadà d’un Estat membre i ja no caldrà fer cues perquè amb l’associació es deixa de ser país tercer. Els títols acadèmics seran homologats o bé de forma directa o bé de manera més ràpida que en l’actualitat. L’acord d’associació hauria de facilitar l’acord, també, ja sia amb el Banc de França, amb el d’Espanya o amb el BCE, per a un prestador d’última instància vist que el sector financer andorrà passarà a ser membre del mercat interior.
Hi haurà acompanyament per als empresaris i per als estudiants, per exemple, perquè puguin aprofitar els múltiples programes de què disposa la UE, amb centenars de milions d’euros sobre la taula i en matèria de drets d’autor també s’obriran noves expectatives i l’SDADV li pot sortir, fàcil, una competència d’una institució molt més gran i poderosa i que suposi millors prestacions per als creadors i per als autors andorrans. I l’acord d’associació ni té a veure amb el vot dels residents ni amb la llengua.
Espot: “El dret a vot no canvia, queda fora de l’acord i serà una decisió sobirana. I nosaltres, des del Govern, no defensem aquesta opció per la idiosincràsia del país”
Però són una mica la creu i la cara. O així s’han venut. En no acabar Andorra sent un Estat membre, només associat, l’acord no té efectes ni electorals ni lingüístics. “El dret a vot no canvia, queda fora de l’acord i serà una decisió sobirana. I nosaltres, des del Govern, no defensem aquesta opció per la idiosincràsia del país”, ha dit el cap de l’executiu en relació a la possibilitat que el pacte amb Europa obrís la porta als residents a votar. I ha fet un exemple amb un finès establert a Barcelona que sí que pot votar a les municipals amb un temps mínim de residència.
I sobre la llengua, amb català es podrà anar a tot arreu, però continuarà sent moooolt millor saber francès, i més encara anglès. Perquè tampoc Andorra oficialitza el català com a llengua de la Unió. Espot ha recordat que hi ha algunes iniciatives espanyoles que sí que poden aconseguir aquesta oficialització. “Hem de ser realistes, i que siguem un estat associat no comporta o no fa exigible a la UE que tingui en compte el català com a llengua oficial. Hem de ser molt diàfans i molt clars”, ha insistit Espot.
Però Landry Riba hi ha posat l’apunt positiu. I en textos, annexes molt tècnics, sí que caldrà posar certes denominacions -el nom de certs productes, d’algunes mol·lècules- en català. “Pot ajudar. És un granet de sorra. És un petit impuls”, ha dit el secretari d’Estat, que encara ha reblat: “Impulsem la visibilitat del català en un lloc on avui no hi és.”