Els ucraïnesos jubilats o que no puguin treballar podran quedar-se a Andorra mentre duri la guerra

La mesura s’acordarà a través d’una disposició final -que modifica la llei d’immigració- inclosa en un projecte de llei que permetrà tenir més control sobre les entitats religioses alhora que els atorgarà personalitat jurídica

Residents ucraïnesos durant la Festa de la Diversitat. M. E.

Aquells refugiats ucraïnesos que perquè han arribat a l’edat de jubilació o perquè pateixen una patologia invalidant per treballar o que per raó d’edat no poden accedir al mercat laboral podran continuar residint a Andorra mentre duri la guerra. Això serà així sempre que tiri endavant la disposició final que el Govern ha inclòs en el projecte de llei sobre el registre d’entitats religioses que la ministra i el secretari d’Estat de Justícia i Interior, Ester Molné i Joan León, han presentat aquesta tarda. 

El número 2 ministerial ha deixat clar que el projecte de llei, que permetrà tenir més control sobre les entitats religioses i alhora refusar les organitzacions que fan proselitisme abusiu, és a dir, que es poden considerar sectes, “no es tramitarà amb caràcter d’urgència” però “confiem que la tramitació parlamentària” permeti disposar del marc legal abans que “finalitzin els terminis previstos”. És a dir, abans que s’esgotin els sis mesos de pròrroga a l’autorització d’estada al país que es van expedir a partir del març i l’abril del 2022 i que inicialment eren per a dos anys.

León ha explicat que l’allargament del permís d’estada al país per sis mesos l’han sol·licitat, quant al sojorn, 61 persones. I la pròrroga d’un permís de sojorn i treball l’han demanat 21 més. Seria en el primer grup on es trobarien els ciutadans -entre els quals menors- que es podran beneficiar de la mesura, que “no deixa de ser una mesura de caràcter humanitari”. “La idea és que es pugui gaudir d’aquestes autoritzacions mentre no finalitzi el conflicte bèl·lic” que els va portar a cercar refugi a Andorra.

PROJECTE DE LLEI

Molné i León, s’ha dit, han presentat el projecte de llei de registre de les entitats religioses, que és “una vella reivindicació” de les associacions que hi ha al Principat, una recomanació dels organismes que treballen en l’àmbit de les confessions religioses i una necessitat vist el context internacional. La ministra ha deixat clar que “és una llei purament registral” i que s’ha mirat de fer un text prou ampli com per “no haver de fer reglaments”

A través del registre, “es consagra el dret a la llibertat religiosa” i després de mantenir reunir reunions amb el grup de diàleg interreligiós “ens permet un control més important de la seva actuació”. Les associacions actualment inscrites al registre general tindran dos anys per registrar-se en el nou instrument que si tira endavant la llei es crearà. La inscripció és gratuïta però caldrà passar un filtre. Serà la registradora la persona que farà els informes pertinents i demanarà les investigacions escaients a la policia o als organismes que pertoqui per assegurar-se que les entitats no fan un proselitisme abusiu.

Ester Molné ha assegurat que “es veurà el cas per cas” i fins i tot les actuals associacions de naturalesa religiosa -una desena a tot estirar- s’hauran de sotmetre “a un mínim de gestions” i no es pot dir que hi hagi desestimacions de forma automàtica. Però ha deixat clar que “a les sectes se’ls denegarà” el registre. “Si ens demana el registre una ramificació d’un grup que els països de l’entorn els consideren una secta el més probable és que se’ls denegui” la petició, ha indicat la ministra.