Tot esperant que Espanya miri una mica millor Andorra

Ara no hi haurà excuses que el cap d’Estat espanyol no ha visitat mai el Principat. Excuses per a bé i per a no tant bé. La visita de Felip -que hauria de tornar el mes que ve- i Letizia arribava en plena moguda marcada pels ‘youtubers’ i el possible retorn a una mena de llista negra fiscal i enmig d’una pandèmia que està arrasant multitud d’economies. També l’andorrana. S’espera, així ho han assegurat diverses fonts, que la visita serveixi perquè la mirada d’Espanya vers Andorra canviï una mica. Que el Principat és un Estat independent que, per sort o per desgràcia, amb errors i encerts, pren les seves decisions. Però que qualsevol decisió que s’adopta des de Madrid, o que fins i tot autonòmicament pugui prendre Barcelona, poden tenir un impacte majúscul en el Principat.

Més o menys aquesta és la lectura que es fa en els cercles polítics andorrans sense obviar el primer: protocol. Visita de cortesia. Fins i tot, viatge llampec, encara que el dinar d’aquest divendres a l’Era de Casa Rossell s’hagi allargat una mica més del previst o, com a mínim, que l’arribada dels monarques espanyols a la Casa-Museu d’Areny Plandolit s’hagi retardat una estoneta respecte de l’horari establert en el programa. Res d’important. Perquè els horaris, això sí, a la Casa Reial espanyola els respecten com si fos suïssa. Almenys, per allò vist al Principat.

La visita de Felip -que hauria de tornar el mes que ve- i Letizia arribava en plena moguda marcada pels ‘youtubers’ i el possible retorn a una mena de llista negra fiscal i enmig d’una pandèmia que està arrasant multitud d’economies

Els reis, Felip i Letizia, guanyen en les distàncies curtes. En la intimitat. Sobretot ella, que públicament fa un paper més fred, distant. Deu ser el que toca per diplomàcia, protocol o el que sia. Diverses fonts consultades asseguren que si hi ha una mica de distensió, i a l’Era de Casa Rossell, en el dinar ofert pel Govern, hi ha estat, Ortiz Rocasolano ja no té aquell posat trist que sembla permanentment que manté quan està rere les càmeres. I això que hi estava avesada. De fet, destaquen les fonts, els reis semblen una parella més normal del que potser sembla. Això sí, l’embolcall és el que és i els tenalla com una crosta de mal fer.

Felip i Letizia han arrencat a Ordino, darrera parada del viatge, tants o més suports, elogis o com se’ls vulgui dir, que els que van rebre a Andorra la Vella. Aquest cop, els monarques espanyols no han trencat cap protocol i no s’han acostat a saludar. I això que semblaven més distesos que a la capital. El somriure d’orella a orella que ha dibuixat Felip quan la parròquia, entesa com els fans, que hi havia al carrer Major ordinenc s’han posat a victorejar tant Xavier Espot com “la segona cònsol”, en referència, és clar, a Eva Choy, n’ha estat un clar exemple. El rei ha somrigut especialment quan el cap de Govern ha saludat com si d'un monarca es tractés con l’ha aclamat la ciutadania.

Relacionat

Espot qualifica d’“èxit” la visita reial que ha permès Felip conèixer una Andorra “real i fidedigna”

Ha costat -una mica, només- posar ordre entre ciutadans que no es volien perdre l’arribada dels reis a l’antiga casa dels Areny-Plandolit i el dispositiu per als mitjans de comunicació. Els policies i membres de l’equip de seguretat han hagut de fer-se notar i explicar molt bé les coses. Quan tothom ha entès el paper que jugava l’altri, els “visca els reis”, “visca Felip”, “visca Letizia”, “visca Astúries” i altres visques diversos no s’han deixat de sentir. Era el punt final de l’estada dels caps d’Estat espanyols al Principat. La primera visita oficial d’uns reis d’Espanya en actiu a Andorra.

Una visita que tot i ésser protocol·lària -si ha estat una altra cosa aquí tothom haurà jugat el seu paper per protagonitzar un ‘fet i amagar’ que ara mateix no s’acaba de divisar- hauria de servir perquè Espanya miri una mica millor Andorra. Perquè deu ser cert que hi ha bona relació. Però quan Madrid vol collar, massa sovint ho té molt fàcil per fer-ho. Una visita que hauria de servir perquè Espanya entengui una mica millor la realitat andorrana. Caldrà veure si el proper pet que es tiri la Moncloa o el Congrés en direcció al Pirineu continua fent tuf o potser ja fa (una mica) d’olor de roses.

reportatge gràfic: Ronnie Pino / Toni Solanelles / SFGA