Andorra ha decidit votar a favor de la resolució -força contundent- seguint la posició manifestada també pels parlamentaris de França i Espanya. Els representants dels dos Estats veïns estaven entre els 88 que han donat suport a la declaració, mentre que ha rebut 13 abstencions i 20 vots en contra. Per tant, una victòria prou àmplia.
El text ha rebut el suport de 88 dels membres de l’assemblea parlamentària, amb només 13 abstencions i 20 vots en contra; Andorra ha seguit la línia dels representants de França i Espanya
Així, des del Consell d’Europa s’ha emès una dura condemna al procés que, des dels Estats Units, es va obrir contra Assange arran que Wikileaks revelés moltíssims documents secrets on es feien costar activitats il·legals per part d’agents dels Estats Units a tot el món. El periodista australià va acabar sent alliberat després d’anys refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres i, posteriorment, tancat durant més de 1.900 dies a la presó de Belmarsh, en arribar a un acord amb la justícia nord-americana per declarar-se culpable d’haver violat la llei d’espionatge.
La declaració considera que tot aquest periple va esdevenir un “tractament desproporcionadament dur” i, a més, alerta que pot tenir com a efecte atemorir, de cara al futur, periodistes o persones que vulguin denunciar actes il·legals dels governs. Per això, se’l passa a considerar un “pres polític”.
El text recorda que “molts documents i gravacions revelats per Assange proporcionen proves creïbles de crims de guerra i violacions de drets humans comesos per part d’agents dels Estats Units” i, davant aquesta realitat, es lamenta “la percepció” que el procés seguit contra el periodista australià “va ser per ocultar” aquestes “malifetes” i no pas per “protegir la seguretat nacional”. Es recorda que, entre aquestes conductes il·legals hi havia “assassinats, desaparicions forçoses, tortuga o segrestos” i que aquestes “no mereixen ser protegides com a secrets”.
Al contrari, l’APCE -o almenys els 88 parlamentaris que han votat a favor- exigeixen als Estats Units accions contundents. Primer, reformar la llei d’espionatge del 1917 per la qual es va acabar condemnant, pacte previ a Assange i fer que aquesta no pugui afectar “periodistes, editors o denunciants que revelen informació classificada amb la intenció de sensibilitzar l’opinió pública i informar sobre qüestions i delictes”. També es reclama que es facin “investigacions transparents” sobre els presumptes crims de guerra i les violacions de drets humans denunciades a Wikileaks.
Qui també rep en la resolució és el Regne Unit. El text acusa les autoritats britàniques de no protegir de forma efectiva la llibertat d’expressió i el dret a la llibertat d’Assange, tot “exposant-lo a una llarga detenció en una presó d'alta seguretat malgrat la naturalesa política dels càrrecs més greus contra ell". A banda, aquesta estada a presó “va superar amb escreix la durada raonable”.
La declaració s’ha adoptat després que el dimarts, el periodista australià i la seva dona, Stella protagonitzessin una audiència explicant el seu cas davant el comitè d’Afers Jurídics i Drets Humans. Va ser el primer acte públic des que, fa quatre mesos, va ser alliberat.