Riba, que ha fet una intervenció per videoconferència, ha recordat que “la globalització ha esdevingut un dels fenòmens més influents i transformadors, afectant tots els àmbits de la vida humana, des de l'economia fins a la cultura, passant per la política i les relacions socials” i que, lògicament, té “repercussions” en els Estats de petita dimensió territorial. L’objectiu de la ponència, reconeix, és “reflexionar sobre aquest impacte” i argumentar si l’acord d’associació negociat amb la UE “ens fa més vulnerables o, al contrari, ens ajuda a seguir sent qui som i com som”.
El secretari d’Estat recorda que la globalització “implica diverses dimensions: econòmica, social, política o cultural”. I, també, que un dels objectius inicials de la creació de la Unió Europea “era unir les economies nacionals i facilitar els moviments comercials i de capitals, però també de persones, d’idees, d’informació i de tecnologies” amb la idea “d’enfortir-les enfront d’altres polítiques globals, en particular l’americana o l’asiàtica”. I, posteriorment, es van adoptar altres accions en matèria energètica, agrícola o monetària “per protegir la sobirania dels països europeus i, alhora, generar unes xarxes pròpies”.
El màxim responsable de l’equip negociador andorrà defensa que el conveni “pot actuar com un catalitzador per ajudar un petit estat com Andorra a aprofitar les oportunitats que ofereix la globalització, proporcionant accés a un mercat interior ampli i integrat, que facilita el comerç, la mobilitat laboral i la transferència de tecnologia”
A l’entendre de Riba, “les polítiques de la UE, combinades amb la creació de xarxes d'abast europeu i els acords amb una vuitantena de països, tenen com a objectiu maximitzar els beneficis de la globalització mentre es minimitzen els seus riscos, especialment la pèrdua de poder i identitat en un món cada vegada més polaritzat”. Comparteix, de fet, l’opinió expressada pel president de l’Institut Delors, Enrico Letta quan va subratllar que “els Estats membres són més competitius, més resilients i més singulars formant part d’un projecte comú que navegant en solitari”.
És aquí on Riba avisa que “les polítiques globalitzadores afecten de manera més profunda els petits països”, ja que “la vulnerabilitat econòmica, exacerbada per les crisis globals que no respecten fronteres ni legislacions pròpies, es veu agreujada per la dependència del comerç exterior”. Una realitat que, remarca, “s'ha fet palesa en les darreres dècades, amb fluctuacions econòmiques que ens han afectat de manera igual o més intensa que els països veïns”. Per això, apunta que “la globalització també comporta una pèrdua de sobirania, limitant la capacitat dels Estats de petita dimensió territorial per prendre decisions pròpies en àmbits crucials com l'economia, la fiscalitat i el benestar social, ja que sovint ens hem d'adaptar a normes i regulacions internacionals, malgrat ens sembli que no és l’hora”.
Malgrat això, considera que la globalització comporta també oportunitats per aquests països. Entre elles, “la connectivitat amb mercats internacionals”. En aquest sentit, posa en relleu que “l'obertura econòmica ha permès l'entrada d'inversió i empreses foranes sense que, per manca d'homologació amb la normativa europea, els andorrans hagin tingut les mateixes facilitats per desenvolupar els seus negocis amb el mercat comunitari” i que, també. “la capacitat d'atraure inversió estrangera ha estat limitada per la falta d'un marc jurídic equivalent, fet que ha impedit vincular aquesta inversió amb sectors estratègics com la tecnologia o la innovació”. Considera, doncs, que “en termes de transferència de tecnologia i participació en xarxes, la nostra condició de petit país i les nostres habilitats han estat grans avantatges, però el fet ser Estat tercer de la Unió i allunyat físicament i culturalment d'altres potències, és una limitació evident”.
El secretari d’Estat defensa que “la globalització, en el seu vessant de connexió a diferents nivells, ofereix a Andorra una finestra d'oportunitat per diversificar la seva economia”, fet que considera “una necessitat urgent per garantir la pervivència i sostenibilitat”. I és aquí on defensa que l’acord d’associació pot ajudar. “Pel que fa a la dimensió econòmica, ens connecta clarament a un mercat més ampli i ho fa de manera igualitària, amb les mateixes regles del joc. Estableix un marc de referència que facilita la diversificació de l'economia, si l'acompanyem de les polítiques adequades, en sectors que ens resultin estratègics. Obre portes a una major recuperació de talent nacional i a desenvolupar projectes emprenedors que ara no són possibles”, assegura Riba. A la vegada, adverteix que “l'alternativa és seguir disposant d'una legislació pròpia que no evita els efectes nocius de la globalització, però n'allunya les oportunitats”.
Riba també argumenta que, políticament, el conveni “ens enforteix”, ja que “ens connecta a una nova xarxa que a l'hora obre la porta a moltes altres”, tot remarcant que “per un Estat de petita dimensió territorial, la connexió amb el seu entorn, crear i enfortir lligams és l'única alternativa a la supervivència”
A nivell social, també entén que “és innegable que la lliure circulació de persones que aporta l'acord d'associació facilita aquesta dimensió”. Així, en la ponència ha afirmat que “en promou l'accés, la democratitza i posa a l'abast la mobilitat de les persones i la internacionalització de les empreses de tothom, no únicament d'aquells que són més tenaços o disposen de més recursos, habilitats o competències”. I defensa que “ho fa des d’una solució asimètrica, on Andorra no té limitacions cap enfora però es mantenen filtres per establir-se al país”.
Riba també argumenta que, políticament, el conveni “ens enforteix”, ja que “ens connecta a una nova xarxa que a l'hora obre la porta a moltes altres”, tot remarcant que “per un Estat de petita dimensió territorial, la connexió amb el seu entorn, crear i enfortir lligams és l'única alternativa a la supervivència”. El secretari d’Estat defensa l’acord tampoc ha de posar en perill la cultura o la identitat andorrana.
El màxim responsable de les negociacions amb la UE entén que aquesta “pot actuar com un catalitzador per ajudar un petit estat com Andorra a aprofitar les oportunitats que ofereix la globalització, proporcionant accés a un mercat interior ampli i integrat, que facilita el comerç, la mobilitat laboral i la transferència de tecnologia”. També considera que “les iniciatives europees en innovació, digitalització i sostenibilitat ofereixen recursos i finançament per desenvolupar sectors clau de l'economia, diversificant així les seves fonts d'ingressos i augmentant la seva resiliència davant de les fluctuacions del mercat global”.
A la vegada, entén que el conveni i les especificitats negociades “poden ajudar a mitigar els perills associats a la globalització per a un estat de petita dimensió territorial com el nostre, especialment pel que fa a la pèrdua de sobirania i identitat cultural”. I alerta que, en canvi, “una alternativa a l’acord deixaria Andorra més vulnerable davant dels efectes de la globalització, ja presents des de fa decennis en el nostre dia a dia”. Encara més, de cara al futur, “en un món cada cop més tecnològic i global aquest fenomen no farà més que accentuar-se”.