Encara més clarament, les persones que han respost l’enquesta plantejada en la segona onada de l’Observatori sociològic de l’AR+I, consideren que l’acord negociat i pactat amb Brussel·les seria molt clarament positiu per als joves i, especialment, per les relacions internacionals del país i pel tracte que els ciutadans de nacionalitat andorrana podrien rebre a l’exterior. Tot plegat s’emmarca en un sondeig que té molt amoïnats els dirigents polítics amb responsabilitats governamentals atès que actualment gairebé el doble dels andorrans -és a dir, els que tenen dret a vot en un eventual referèndum- votarien en contra de l’acord. Entre els residents no nacionals la cosa s’iguala, encara que el ‘no’ supera el ‘sí’, tot i que de poc.
Una de les qüestions que recull la consulta que pot fer veure per on van els ‘trets’, més enllà que queda clar que com més informació i de bona qualitat sembla que més procliu s’és en relació amb l’acord i, a la inversa, qui diu està més mal informat o menys al cas del text negociat és que se sol mostrar més contrari a l’associació, són tots aquells aspectes sobre els quals cal posicionar-se sobre si es creu que l’acord serà beneficiós o no. I en relació a aspectes, s’ha dit, com la política migratòria, l’economia o la sobirania del Principat hi ha molts molts dubtes.
ASPECTES PERJUDICIALS
Respecte de la sobirania d’Andorra un 46,5% dels enquestats creuen que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat perjudicial (un 47% dels andorrans i un 46% dels no andorrans), davant d’un 22% que pensen que serà més aviat beneficiós (tant els andorrans com els no andorrans), mentre que un 2% no ho saben i un 9% no ho consideren ni beneficiós ni perjudicial. En tots els casos la majoria d’enquestats creuen que l’acord serà més aviat perjudicial per a la sobirania d’Andorra.
Però la proporció és superior entre els consultats que se situen entre els de 30 a 44 anys (58,5%), els que tenen estudis universitària (53%) i els directius, propietaris o comandaments intermedis (60%), seguits dels professionals i tècnics (56,5%). Entre els enquestats andorrans també s’observen els mateixos perfils dels que consideren en major proporció que l’acord serà més aviat perjudicial per a la sobirania d’Andorra.
Pel que fa a la política migratòria la majoria dels enquestats (51%) creuen que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat perjudicial (un 56,5% dels andorrans i un 47% dels no andorrans), per un 21% que pensen que serà beneficiós (un 15% dels andorrans i un 26% dels no andorrans), mentre que un 19% diuen que no ho saben i un 6% consideren que no serà beneficiós ni perjudicial.
En tots els casos l’opinió majoritària és que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat perjudicial per a la política migratòria, si bé ho diuen en major proporció els homes (58%) que les dones (44%), les persones de nacionalitat francesa (71%) i andorrana (56,5%), els directius, propietaris o comandaments intermedis (62,5%) i els professionals i tècnics (63%).
Entre els enquestats andorrans també hi ha més homes que dones que creuen que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat perjudicial en aquest aspecte, i tot i que també ho diuen més els professionals i tècnics, els directius, propietaris o comandaments intermedis i els treballadors de la indústria i la construcció, les diferències no són prou significatives en funció de l’ocupació.
Més elements que es veuen majoritàriament negatius o perjudicials. Un 35% dels enquestats creuen que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat perjudicial per a l’economia del país, mentre que un 31,5% pensen que serà més aviat beneficiós, un 23% no ho saben i un 6% creuen que no serà beneficiós ni perjudicial. Els percentatges són similars entre andorrans i no andorrans, amb diferències d’un o dos punts.
En augmentar l’edat també augmenta el percentatge d’enquestats que consideren que l’acord serà més aviat beneficiós (d’un 21% dels joves a un 42% dels majors de 65 anys), i entre els que pensen que serà perjudicial destaquen els enquestats de 30 a 44 anys (47%), els directius, propietaris i comandaments intermedis (48%) i els estudiants i aturats, si bé aquests compten amb pocs casos a la mostra.
Entre els enquestats andorrans només resulta significativa la relació en funció del sexe, amb més homes que pensen que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat beneficiós per a l’economia del país i més dones que creuen que serà més aviat perjudicial i també amb més percentatge que diuen que no ho saben.
I com pot semblar obvi, també aixeca molts dubtes l’acord en relació amb el desenvolupament urbanístic del país. Un 42% dels enquestats pensen que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat perjudicial en relació amb el creixement urbanístic sostenible (un 44% dels andorrans i un 40% dels no andorrans), davant d’un 28% que consideren que serà més aviat beneficiós (un 24,6% dels andorrans i un 30,5% dels no andorrans), un 21% que no ho saben i un 7% que diuen que no serà beneficiós ni perjudicial.
Hi ha més dones (44%) que homes (40%) que diuen que l’acord serà més aviat perjudicial, i també ho diuen més els enquestats de 30 a 44 anys (50%), els de nacionalitat francesa (60%), els que tenen estudis universitaris (47%) i els directius, propietaris o comandaments intermedis (54%), seguits del personal administratiu (45%) i els professionals i tècnics (44%).
ASPECTES BENEFICIOSOS
Les oportunitats que per als joves obriria l’acord amb Europa és un dels aspectes que es veuen clarament beneficiosos. Així, un 56% dels enquestats consideren que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat beneficiós (pràcticament el mateix percentatge els andorrans i els no andorrans), per un 19% que pensen que serà més aviat perjudicial (un 18% els andorrans i un 20% els no andorrans), un 16% que no ho saben i un 7% que diuen que no serà beneficiós ni perjudicial.
En tots els casos la majoria d’enquestats consideren que l’acord serà més aviat beneficiós per a les oportunitats dels joves, i els que més ho diuen són els enquestats de 18 a 29 anys (66%) i els estudiants (88%), si bé cal tenir en compte que hi ha pocs casos d’estudiants a la mostra. També l’impacte en qüestions com les relacions internacionals o el reconeixement dels andorrans a l’estranger es percep com a molt positiu si s’incrementa la relació amb la UE.
En efecte, la majoria dels enquestats (66%) creuen que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat beneficiós per a les relacions internacionals, davant d’un 10% diuen que serà més aviat perjudicial, mentre que un 15% no ho saben i un 7% que pensen que no serà beneficiós ni perjudicial. Aquests percentatges són pràcticament iguals entre andorrans i no andorrans.
Els que diuen en major proporció que l’acord serà beneficiós per a les relacions internacionals són els joves de 18 a 29 anys (77,6%), percentatge que disminueix en augmentar l’edat, i també ho diuen més els enquestats amb estudis universitaris (69,5%), els professionals i tècnics (74%), a més dels treballadors no qualificats i els estudiants, tot i que a la mostra hi ha pocs casos d’aquests grups.
La majoria d’enquestats (65%) pensen que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat beneficiós pel que fa al tracte dels nacionals andorrans a l’exterior (un 63,5% dels andorrans i un 65,5% dels no andorrana), davant d’un 8% que diuen que serà més aviat perjudicial (un 10% dels andorrans i un 6,5% dels no andorrans), un 17% que no ho saben i un 9% que pensen que no serà beneficiós ni perjudicial.
En tots els grups la majoria d’enquestats diuen que l’acord serà beneficiós en aquest aspecte, amb major proporció els homes (67%) que les dones (62%), els joves de 18 a 29 anys (68%), els que tenen estudis universitaris (71%), els treballadors de la indústria i la construcció (73%) i el personal administratiu (73%), a més dels estudiants i els aturats, però en aquests grups hi ha pocs casos a la mostra.
Diversificació econòmica, seguretat jurídica i drets socials també es veurien beneficiats per l’acord amb Europa. O així almenys es percep pels consultats per l’AR+I. Un 38,5% dels enquestats consideren que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat beneficiós pel que fa a la diversificació de l’economia (un 38% dels andorrans i un 39% dels no andorrans), davant d’un 32% que pensen que serà més aviat perjudicial, un 21% que no ho saben i un 6,5% que no ho consideren ni beneficiós ni perjudicial.
Els homes diuen en major proporció que les dones que l’acord serà beneficiós per a la diversificació econòmica (un 42% i un 34%, respectivament). Per la resta de variables sociodemogràfiques analitzades les diferències no són significatives estadísticament. Un 42% dels enquestats consideren que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat beneficiós pels drets socials del conjunt de la població, mentre que un 23% diuen que serà més aviat perjudicial, un 23% no ho saben i un 10% que diuen que no serà beneficiós ni perjudicial.
Les diferències entre els enquestats andorrans i no andorrans varien entre un i dos punts. En aquest cas les diferències només són estadísticament significatives en funció de l’ocupació, destacant que els que més diuen que l’acord serà beneficiós en aquest aspecte són els treballadors de la indústria, la construcció i l’agricultura (61%). Un 38% del enquestats consideren que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà més aviat beneficiós en relació amb la seguretat jurídica, per un 25% que pensen que serà més aviat perjudicial, mentre que prop d’un 29% no ho saben i un 6% diuen que no serà beneficiós ni perjudicial.
Les proporcions són molt similars entre andorrans i no andorrans. Hi ha més proporció d’homes (44%) de de dones (30%) que consideren que l’acord d’associació amb la UE serà més aviat beneficiós pel que fa a la seguretat jurídica, i també ho diuen més els enquestats de 45 a 64 anys (44%) i els treballadors de la indústria i la construcció (52%). Igualment entre els enquestats andorrans hi ha més homes que dones que diuen que l’acord d’associació amb la UE serà més aviat beneficiós en aquest aspecte. Però les diferències no són significatives en funció de la resta de variables sociodemogràfiques.