En una compareixença davant els mitjans de comunicació per fer el punt sobre la negociació de l’acord d’associació, Riba ha mostrat el seu convenciment que l’actual prestació assistencial per desocupació “té encaix” a la UE. De fet, aquesta qüestió no està considerada una dificultat major. On sí que es preveuen serioses complicacions és en matèria de lliure circulació de persones -que afecta la política immigratòria del país- i en la voluntat de mantenir l’‘statu quo’ d’Andorra Telecom.
La preservació del monopoli de FEDA no té res a veure amb les exigències europees en matèria de telecomunicacions: “No són sectors comparables”
El màxim responsable polític de la delegació negociadora andorrana davant de les institucions europees ha explicat que ja s’ha posat sobre la taula dels negociadors europeus com funciona el sistema a Andorra i que, més enllà de la baixa incidència de l’atur, ha remarcat el secretari d’Estat, el que es prima és l’ocupació, i que només quan no s’aconsegueix aquesta “entra en joc la política de desocupació” i que amb índexs tan minsos d’atur “fins i tot en els moments més forts”, com a sinònim de complexes, “no sembla justificat el canvi a un model de tipus contributiu”.
Riba ha explicat que a Europa conviuen models de diferents naturaleses i que si bé és normal que Espanya, que és qui més colla, miri perquè els seus nacionals tinguin una protecció i un acompanyament adequat (que no es deixin “desateses les persones en situació de desocupació”, ha dit el secretari d’Estat), també és normal que el Principat defensi un sistema que considera que funciona i que “té cabuda en l’ordenament jurídic europeu”.
En canvi, una cosa ben diferent és poder aconseguir que Andorra Telecom mantingui el monopoli d’una manera tan ferma com fins ara. En matèria d’energia, s’ha aconseguit que la UE sigui flexible sobre FEDA tot i que periòdicament analitzarà en quines condicions està oferint els serveis als ciutadans del Principat. Però l’energia i les telecomunicacions “no són sectors comparables” segons Riba. No és que la UE posi en dubte els serveis que ofereix Andorra Telecom, perquè segons el secretari d’Estat s’està gairebé a la mitjana del conjunt de la Unió i quant al servei universal és molt millor que el que tenen moltes comunitats autònomes espanyoles.
Ara bé, el model comunitari és el de la liberalització del mercat telecomunicatiu. I la UE podria voler anar cap aquesta via. “No té cap interès en voler millorar o provocar canvis en la manera de treballar d’Andorra Telecom.” Ara bé, pretendre que el mercat es liberalitzi a Andorra podria posar en risc “la subsistència” de la companyia i, eventualment, es podria aconseguir l’efecte totalment advers, que el servei vagi de mal en pitjor, a parer de Landry Riba, que ha admès que aquesta qüestió serà un os dur de rossegar.
I que no té res a veure amb la itinerància, el ‘roaming’. “És una discussió paral·lela”, ha deixat dit Riba, que ha explicat que una vega entri en vigor l’acord d’associació començaran a córrer terminis, en certa manera, per tal que vagi desapareixent el ‘roaming’. “És un tema de temps”, de “disminució progressiva de les tarifes” que, de fet, ja succeeix en l’actualitat amb acords entre companyies.
Lliure circulació
Respecte del capítol de la lliure circulació que es començarà a negociar formalment el setembre i que no es trigarà menys de mig any en discutir, el Govern ja té clar que sorgiran dificultats. La voluntat és aconseguir que els acords que es puguin adoptar, amb la seva posada en pràctica, puguin derivar en uns efectes “similars a la política immigratòria actual”. La qüestió de les quotes, per exemple, “no és insalvable”. Hi ha altres aspectes, com les expulsions administratives ‘en calent’ de ciutadans que puguin eventualment ser un perill per a la seguretat nacional però sense que hi hagi cap prova que ho demostri.
En aquest sentit, un dels models a seguir per part del Principat és l’acord establert al seu dia entre la UE i Liechtenstein. Un acord que és revisable periòdicament però que ha permès al principat mantenir en gran mesura la seva manera de fer, la seva política immigratòria. Sis dels 25 annexos que conté l’acord d’associació s’escau en matèria de lliure circulació de persones.