I és que la resposta de la titular d’Exteriors, Imma Tor, a una pregunta parlamentària formulada pel conseller general socialdemòcrata Pere Baró que, entre altres coses, s’interessava per la carrera diplomàtica i per com es designen els ambaixadors no s’ha posat gens bé entre els funcionaris del ministeri, menys encara aquells que tenen funcions directament vinculades a la representació andorrana fora del país. En general, hi ha la sensació que des dels comandaments governamentals, polítics, és clar, es té un respecte més aviat baix cap a la diplomàcia professional.
La pregunta de Baró s’emmarcava en la designació de l’exministra de Cultura i Esports i cosina política del cap de Govern, Xavier Espot, Olga Gelabert, com a ambaixadora no resident d’Andorra a Portugal. Certament, el màxim responsable de la legació andorrana a Lisboa en l’actualitat no hi resideix de forma permanent, però els vincles amb Portugal han de ser estrets. I més encara quan la diplomàcia lusitana ha decidit reobrir el consolat general a Andorra i enviar-hi en permanència un diplomàtic de notable trajectòria.
En fi, que Tor va dir que per ser ambaixador o ministre conseller calen 22 anys d’experiència en diplomàcia o a l’administració. I que aquesta situació es dona molt poc entre aquelles persones que podrien representar Andorra a l’exterior. En canvi, els governs, ve a dir la titular d’Exterior, tenen cert marge de maniobra i poder discrecional per fer designacions polítiques. I és aquí on s’escau, per exemple, el nomenament de Gelabert però també d’altres. Però que l’ambaixador d’Andorra a Portugal no sia un diplomàtic de carrera cou. I les justificacions ministerials més encara.