Tal com s’havia anunciat, el consell de ministres ha validat la llei. Segons ha explicat el portaveu de l’executiu, Eric Jover, es tracta del marc legal necessari per “tirar endavant les sancions proposades per la Unió Europea per tenir un impacte econòmic sobre Rússia que ajudi a aturar el conflicte bèl·lic”. Les mesures s’han d’aplicar com més aviat millor i, per tant, el text s’ha transmès al Consell General per la via d’extrema urgència i necessitat. És a dir, es votarà aquest mateix dijous.
El text preveu “desenvolupar les potestats coercitives de l’Estat per poder incidir, a través de sancions econòmiques, entre altres mesures, en el comportament ja sigui d’individus, entitats o estats”. Jover ha recordat que aquesta opció ja estava contemplada a la legislació, però únicament en àmbits com el terrorisme o a la proliferació d’armes de destrucció massiva. En canvi, ara, “defugim aquest àmbit tan limitat i busquem un paraigua molt ampli”.
No és pas un projecte legislatiu excessivament llarg. En concret, consta de vuit articles i una disposició final. Jover ha explicat que “preveu incloure sancions i restriccions associades a recomanacions que vingui d’organismes d’internacionals, específicament de la UE i de Nacions Unides”. Serà Govern qui tingui la potestat, amb l’obligació d’informar la comissió d’Exteriors del Consell General. Ho haurà de fer “en forma de decret” que inclouran accions per “restringir directament o indirectament el tràfic de béns, serveis, pagaments i capitals” així com “bloquejar actius financers i els intercanvis científics, tecnològics, esportius i culturals”. Es podran aplicar “tant a persones físiques com jurídiques degudament identificades així com altres subjectes de dret que operen en territori andorrà”. També estableix l’obligació de publicar en els decrets amb les mesures el nom de les persones o entitats afectades, ja que aquestes han de tenir la possibilitat de presentar un recurs administratiu.
Al mateix temps, es deixa clar que “qualsevol persona física o jurídica objecte, directament o indirectament, de les mesures restrictives derivades d’aquesta Llei o dels decrets que la desenvolupen està obligada a aplicar les restriccions establertes i facilitar als òrgans de control la informació i els documents necessaris per avaluar l’aplicació correcta de les mesures adoptades”. En cas d’incompliment, es preveuen sancions administratives, “sense perjudici de les responsabilitats civils o penals que se’n puguin derivar”. Si hi ha ja un règim sancionador sectorial, s’aplicaria aquest, sempre entenen la infracció com a molt greu. En cas contrari, el càstig pot arribar al milió d’euros “en funció de la gravetat de l’incompliment, del guany obtingut del perjudici reputacional ocasionat a l’Estat”. El termini de prescripció d’aquestes conductes serà de tres anys.
Jover ha recordat que els llistats actualment publicats des de la UE “inclouen unes 70 persones físiques i 60 de jurídiques”. Tot i això, admet que “no tenim el detall de si a Andorra hi ha presència d’alguna d’elles”. Malgrat tot, sí que ha apuntat que “entenem que el grau d’exposició del sector financer a diners o actius provinents de Rússia no és significatiu”. Sí que ha apuntat, però, que “és més el senyal polític que llancem que no pas que tinguem la sospita que hi hagi actius a bloquejar”.
CONTRIBUCIÓ VOLUNTÀRIA DE 20.000 EUROS
Paral·lelament, també s’ha aprovat una contribució voluntària de 20.000 euros per a ajuda humanitària a Ucraïna. L’aportació serà per al Comitè Internacional de la Creu Roja, que ja desenvolupa una feina sobre el terreny molt important, amb 615 treballadors. Des del Govern, a més, s’ha volgut fer una crida a la ciutadania a col·laborar en les diferents iniciatives que es duen a terme per traslladar suport d’aquest tipus cap al país atacat per Rússia.