El parlamentari defensa la decisió adoptada en el seu dia -adoptada pels militants- que va suposar sortir del pacte d’Estat. “Enteníem que l’acord qui l’havia de seguir portant era qui el va començar i qui li va donar continuïtat al llarg dels anys. Nosaltres érem un convidat de pedra perquè no coneixien res”, explica Pintos. De fet, apunta que, malgrat que la passada legislatura hi havia companys de partits al Govern, aquets quedaven allunyats del nucli que treballava la negociació amb Europa: “No sabíem com anava tot més enllà del que pogués conèixer qualsevol ciutadà”.
“Se’n han transmès les grans línies de les quatre llibertats, els avantatges i els inconvenients, els pros i els contres; per tant, ara entenem que hi hem de tornar i lluitar per aconseguir informar tota la ciutadania andorrana de les virtuts i dels defectes que pot tenir aquest acord d'associació”, explica Pintos per justificar el retorn al pacte d’Estat
Ara, aquesta situació ha canviat. “Se’n han transmès les grans línies de les quatre llibertats, els avantatges i els inconvenients, els pros i els contres; per tant, ara entenem que hi hem de tornar i lluitar per aconseguir informar tota la ciutadania andorrana de les virtuts i dels defectes que pot tenir aquest acord d'associació”, comenta.
I això suposa, ho deixa clar, “tornar a estar a la taula del pacte d’Estat” i, a més a més, “donar suport” al conveni. “Aquesta executiva i aquest conseller general pensem que el país ha d’estar a Europa i que no li pot donar l’esquena perquè hem de vetllar per l’interès general”, comenta, a la vegada que avisa que “mantenir l’estatus quo actual, com molta gent s’omple la boca dient, no podrà ser”. De fet, argumenta que en el futur “hi haurà situacions complexes” i que Andorra necessitarà “aliats potents” per poder-les afrontar. “Ho vam viure durant la pandèmia i més tard o més d’hora tindrem una altra crisi important; hem d’estar preparats i això vol dir signar l’acord d’associació”, defensa.
Un conveni que, admet, suposa “fer certes sessions” però a la vegada “aconseguir grans avantatges”, com ara “estar emparats amb un aparell que ens donarà fortalesa i un acompanyament davant una possible crisi”. En aquest sentit, considera que el conveni respecte “les singularitats que tenim”, especialment en matèria de seguretat i d’immigració. Entén que la solució acordada, amb la possibilitat de fer controls aleatoris als ciutadans europeus que vulguin residir al país és prou positiva. “Al final, som un país amb milions de turistes cada any i poden estar tres mesos; si ve un delinqüent, el tindràs igual. Aquesta aleatorietat et permetrà fer els controls que consideris necessaris”, indica el conseller general.
Per això de cara al referèndum “sense dubte es demanarà el sí”. Admet que, entre la militància, hi pot haver “divergències” però l’executiva i ell com a conseller consideren que és el correcte. “La reflexió que fa el partit és un acte de maduresa política”, apunta. I, en tot cas, qui no ho comparteixi sempre ho podrà explicitar en el referèndum. “És això o res; o quedar-te com estàs. I quedar-te com estàs és la pitjor solució que el país es pot permetre. Hem de mirar a llarg termini, a molt llarg termini, perquè l'acord d'associació d'avui és un tema del qual no es veuran els fruits fins d'aquí molts anys. I tinc clar que no podem subsistir de forma autàrquica”, argumenta.