36 hores de conducció, més de 53 hores de viatge; aquestes són les xifres que porten els integrants del comboi andorrà amb ajuda humanitària que va sortir dimecres a la cinc del matí en destinació a Polònia. El cansament és evident, però l’emoció i les ganes d’ajudar als altres ho supera tot: “Sabem que encara ens queda el més dur que és quan arribem i veiem tota la realitat que està vivint el poble ucraïnès”, reflexiona un dels bombers participants en l’expedició, Oscar Llovet.
En aquesta expedició especialment tenen els sentiments a flor de pell les persones ucraïneses residents al Principat que hi viatgen ajudant en la comunicació. Aviat veuran els seus compatriotes. Irina Palyushok, la impulsora de la recollida en el club Energy, és una d'elles i està convençuda que en aquesta primera trobada es barrejarà “emoció i pena. Espero que puguem quedar-nos unes hores, acompanyar-los, ajudar-los i repartir una mica d'alegria”.
Tot i que el camí no ha acabat, els quilòmetres ja fets, però, estan plens d’anècdotes com quan un cotxe amb matrícula francesa segueix el comboi. “Al principi em va sorprendre. A la benzinera quan vaig continuar veient que ens seguia vam estar alerta. Al final va resultar que ens volien deixar-nos material” per portar-lo fins al destí, relata un dels altres bombers del comboi, Isaak Lax.
Cadascú té les seves raons per participar en aquest comboi humanitari, però el sentiment general és “d’orgull” i “d’una experiència inoblidable”, encara que els motius no ho siguin, com és el cas d’una guerra.
Comentaris (2)