Tribolet, acaba aquesta setmana la seva estada a Andorra després de quatre anys i mig. Va arribar durant la pandèmia i en marxa amb una economia amb dades positives i en ple debat sobre l’acord d’associació amb la UE un cop tancat el text. En l’entrevista, que es pot veure sencera en el vídeo que acompanya aquest article, fa balanç de les accions que s’han dut a terme per promocionar la llengua i la cultura franceses al país, destaca la bona cooperació transfronterera, reconeix cert desequilibri en les relacions econòmiques entre nord i sud, però remarcant que la situació “no és tan dolenta com podria semblar a primera vista”, i posa el focus, sobretot, en el darrer pas que considera que li falta a Andorra per deixar enrere els qüestionaments sobre la seva reputació: l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Tribolet parla clar: “Si els andorrans decideixen, mitjançant el referèndum, romandre com un Estat tercer, les qüestions es plantejarien de manera diferent”. Per què? Pel sistema ‘Entry-Exit’ que ha adoptat la UE i que preveu “un control reforçat pels ciutadans d’estats tercers”. Un col·lectiu que a Andorra és abundant. Per tant, l’ambaixador gal remarca que “per evitar aquests controls a la frontera, la millor manera de garantir la fluïdesa és signar aquest acord d’associació”, que el qualifica com “el comodí més valuós”. I afegeix: “I en termes de reputació crec que seria l’últim pas per passar pàgina definitivament”.
De fet, el diplomàtic també destaca que “no hi ha cap pla maquiavèl·lic de la UE per Andorra” i es mostra content de veure que a mesura que ha avançat el procés per tancar l’acord, sectors que inicialment “eren reticents, com la banca, ara estan convençuts que el seu interès és poder desenvolupar la seva activitat dins la UE”.
PAÍS PRÒSPER
Fent balanç de la seva estada, reconeix que ha pogut aprofundir en la història del país i que actualment “Andorra s’ha convertit en un refugi de prosperitat que provoca enveja, per exemple, a l’Alta Arieja”. Tribolet també parla de les “dificultats” que suposa el creixement demogràfic i defensa que la cooperació transfronterera és “essencial en les relacions d’Andorra amb els seus dos veïns”.
I què li sembla el desequilibri que es dona en les relacions econòmiques francoandorranes respecte a les hispanoandorranes? “En les estadístiques duaneres Espanya apareix al capdavant i França a la cua, és clar que les relacions amb Espanya són més intenses però les estadístiques poden ser enganyoses”. Així, apunta que hi ha molts productes francesos que arriben via Espanya i per tant, demana mirar les dades amb perspectiva. “La situació no és tan dolenta com podria semblar a primera vista”. En canvi, posa com a exemple d’equilibri la importació d’energia, amb un 40% procedent de França i un 40% d’Espanya. “Tenim un equilibri perfecte i és un molt bon exemple del que caldria fer en altres àmbits”.
Comentaris (40)