Les conclusions de l’estudi d’impacte s’estan fent arribar als diferents implicats. Al matí, s’han mantingut trobades amb els representants de les formacions polítiques que formen part del pacte d’Estat, a Govern i, també, als grups parlamentaris. A la tarda, el centre de formació d’Aixovall acollirà un acte obert a la ciutadania per presentar-les en públic. Els experts contractats per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) han elaborat un treball on s’analitzen els efectes que tindria l’acord d’associació durant el pròxim quart de segle, fins al 2050 i ho compara amb l’evolució que hi hauria amb l’statu quo actual. Admeten, ja des d’un primer moment, que aquest no aventura possibles canvis que es puguin produir sigui per modificacions internes sigui per possibles alteracions en les relacions amb la Unió Europea.
En l’aspecte positiu de la balança, es considera que l’acord permetrà una millora considerable de les magnituds macroeconòmiques, en comparació a les que es donarien si es mantingués l’actual statu quo. Així, pel que fa al producte interior brut, l’estimació dels experts és que, amb el pas dels anys, al final del període de 25 anys analitzat, seria un 5% superior al que quedaria si es refusés el conveni i no hi hagués cap canvi en la relació present amb la Unió Europea.
El que també millorarien serien tant les importacions com les exportacions. L’estudi apunta que l’eliminació d’aranzels permetria portar productes al país a un menor preu i, per tant, créixer en la primera de les estadístiques. Fins a un 6% sobre l’escenari actual el 2050. I això, apunten, abaratiria els costos de producció i permetria les empreses “ser més competitives” a l’hora d’exportar, fet que dispararia la venda a l’exterior: fins a un 20%, s’estima, el 2050.
Es considera que l’acord d’associació permetria a llarg termini generar més llocs de treball i en 25 anys se situarà un 4,5% per sobre del que es tindria si no es modifiqués la situació actual
Un altre punt analitzat és l’evolució del mercat laboral. Es considera que l’acord d’associació permetria a llarg termini generar més llocs de treball. En 25 anys se situarà un 4,5% per sobre del que es tindria si no es modifiqués la situació actual. I seria, en la majoria de casos, feina per a gent resident i andorrana, també amb una repercussió positiva en els salaris. Des de l’AR+I exposen que es produirà un augment del consum, fet que comportarà un increment de preus. Això repercutirà amb un increment salarial durant els primers 15 anys i asseguren que “els sous seran superiors respecte a l’entorn actual”. A poc a poc les transitòries s’acabaran i, tot i que el creixement serà inferior als primers anys, sí que seria superior a l’IPC.
Ja analitzant el que suposaria el conveni pels diferents sectors econòmics, una primera conclusió clara és que “a llarg termini, tots experimenten un impacte positiu”. Ara bé, amb dos punts a tenir en compte. Primer, aquest no serà homogeni. Hi haurà alguns com ara les activitats financeres, les d’informació i comunicació o la construcció on l’efecte serà molt dinàmic. En d’altres, la millora serà més moderada.
I un altre punt clau és el fet que, a curt termini, hi haurà àmbits econòmics que notaran de seguida els beneficis de l’acord i, en canvi, altres patiran certes dificultats. En aquest darrer grup hi entren les activitats professionals, les administratives, el transport i l’agricultura i la ramaderia. Amb el temps, però, s’assegura que aquesta situació es revertiria.
Quant a la productivitat, el sector financer és el que tindria una millor evolució, mentre que l’administració pública seria un dels que en perdien. Els experts apunten que “depèn molt de la mà d’obra i l’augment del salari nominal provocarà un augment dels costos”.
L’estudi d’impacte econòmic també analitza l’afectació en la balança fiscal de l’Estat. En aquest sentit, els experts han destacat que “hi haurà un deteriorament inicial en els comptes públics pel descens dels aranzels i del roaming, però que s’anirà compensant fins a tenir un saldo positiu que vindrà oe una major recaptació per culpa d'una major recaptació”. Remarquen que, en un primer moment “Andorra pot tenir un superàvit, però seria menor”. Afegeixen que “un cop els resultats s’hagin capgirat, hi pot haver un dèficit, però menor”. Una millora, a llarg termini, que vindrà per “un increment del consum i també es pagaran més cotitzacions”.