Així ho ha explicat la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, en resposta a les preguntes que, sobre la qüestió, li havia formulat el conseller general socialdemòcrata Pere Baró. En l’escrit, es recorda que els ambaixadors poden provenir “de la carrera diplomàtica, d’altres ministeris o que responen a criteris més polítics”. Així queda reflectit en la Llei del servei d’acció exterior i de la carrera diplomàtica.
Ara bé, segons es relata, el text estableix en els dos primers casos cal un mínim d’experiència. En concret, 22 anys dins del cos o a l’administració, si s’és funcionari d’un altre ministeri. En canvi, no succeeix així amb el tercer dels supòsits.
I és aquí on Tor posa en relleu que “actualment, la gran majoria dels membres del cos especial de la carrera diplomàtica no han arribat al rang d’ambaixador o ministre conseller; és a dir, que no disposen del mínim de 22 anys de trajectòria al servei diplomàtic que els permetria poder ser escollits com a ambaixador de carrera”. La ministra també apunta que dels cinc caps de missió residents, “tres provenen de la carrera diplomàtica, un del ministeri d’Educació i un de l’àmbit polític amb una àmplia trajectòria diplomàtica”.
En les respostes, Baró també demanava pels reglaments que han de servir per desenvolupar la Llei abans mencionada. Aquí és on Tot apunta que ja s’ha aprovat que estableix el sistema de compensacions i el procediment de mobilitat dels funcionaris. De cara al primer trimestre de l’any vinent es preveu poder presentar al cos un avantprojecte de la normativa sobre la carrera diplomàtica.