Tor ha parlat d’aquesta qüestió quan el president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, en el torn de preguntes de la compareixença li ha demanat pels convenis i tractats en què està treballant Afers Exteriors per tal de signar-los d’ara en endavant. No que estiguin treballats ja. La ministra ha explicat que la voluntat d’“anar assumint els convenis internacionals” atès que hi ha nombroses peticions d’organismes internacionals per signar acords i resulta que “no tenim l’ordenament” jurídic adaptat per fer-ho.
“La previsió és de continuar signant aquests acords (CDIs) amb els països amb els quals tenim més relacions econòmiques actualment, de manera prioritària països UE i en aquest sentit també estem en converses amb Itàlia”
La titular d’Exteriors ha citat el conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, del qual hi ha el compromís de signar-lo durant aquest 2024, o diferents convenis que permeten l’execució de sentències estrangeres o que serveixen per protegir els diplomàtics. També es pretén impulsar “tots els acords que puguin facilitar la vida dels andorrans a l’estranger” i “poder contribuir a millorar les relacions econòmiques d’Andorra” signant nous convenis de no doble imposició (CDI).
Sobre aquesta darrera qüestió, la parlamentària demòcrata Meritxell López ha demanat una mica més de detall i Tor ha precisat que hi ha disset CDIs signats del tot en l’entorn immediat i n’hi ha quatre o cinc més de rubricats (amb Bèlgica, Regne Unit, Montenegro, Romani…). També s’han fet algunes rodes de negociació amb Àustria i el novembre s’iniciaran els mateixos treballs amb Alemanya. “La previsió és de continuar signant aquests acords amb els països amb els quals tenim més relacions econòmiques actualment, de manera prioritària països UE i en aquest sentit també estem en converses amb Itàlia”, ha remarcat la ministra.
OIT
Després ha estat quan màxima responsable de la diplomàcia andorrana ha explicat que s’estan fent “estudis tècnics per veure quines implicacions tindria per Andorra adherir-nos a aquest conveni”, en referència a allò relatiu a l’OIT. I s’ha esplaiat una mica més a preguntes dels periodistes. Què suposa l’estudi referit? “Si l’ordenament jurídic andorrà actual està amb conformitat amb les disposicions d’aquesta organització i dels seus convenis, això per una banda, i quines modificacions s’haurien de fer, i d’altra banda, també estem mirant què representaria si parlem de recursos humans, en particular pel seguiment de tots aquests convenis que impliquen ser membre d’aquesta organització. Per tant, tot està en una fase preliminar”.
Assumir el tractat de l’OIT hauria de comportar millores en l’àmbit laboral. El treball analític s’hauria de fer “durant la legislatura, però no tenim terminis més precisos de moment”. El que s’hauria de tenir d’ara a final de legislatura seria “la reflexió avançada, en tot cas”. I fins i tot decidit si s’accedeix al tractat referit o no. I no és l’únic que té un horitzó aquesta legislatura. També el conveni de les Nacions Unides sobre corrupció. Hi ha el compromís de signar-lo durant aquesta legislatura, però cal, especialment, tipificar a nivell estatal la corrupció entre particulars.
Afers Exteriors dona la cara a nivell internacional. Com a departament coordinador, com ha vingut a dir Imma Tor durant la seva exposició de la feina feta durant el 2023 pel ministeri, però són altres departaments governamentals els que han de fer feines que, sovint, durant un temps, impedeixen complir amb certes peticions internacionals. La titular ministerial ha reconegut que “els que donem la cara som nosaltres, des del ministeri d’Exteriors, i el que puc dir és que tenim un paper molt digne a Andorra”.
“Nosaltres no signem convenis fins que no estem segurs de poder-los aplicar i de poder-ne aplicar tots els detalls. I, per tant, jo crec que tenim la reputació de ser molt seriosos”
Quan se li ha demanat a la ministra què volia dir, Tor ha respost que “nosaltres no signem convenis fins que no estem segurs de poder-los aplicar i de poder-ne aplicar tots els detalls. I, per tant, jo crec que tenim la reputació de ser molt seriosos”. La comunitat internacional “sap que si tenim un compromís per signar un conveni, quan tinguem els textos a punt ho farem. Per tant, no és un paper difícil, sinó que tothom entén molt bé que som un Estat amb pocs recursos, un Estat jove, perquè tota aquesta legislació internacional l’hem estat adoptant…”
I encara ha aprofundit una mica més en tot plegat. “Hem tingut 30 anys per adoptar (tot un cos normatiu internacional), quan hi ha textos que són molt antics i els altres fa molt temps que estan amb tot aquest ordenament jurídic internacional. I, per tant, entenen perfectament que necessitem més temps per adaptar la nostra legislació a alguns convenis”. I ha posat alguns exemples. “Tenim bastanta pressió per signar convenis sobre els assajos nuclears, per donar un exemple” però la comunitat internacional “entén bé que no tenim aquest tipus d’indústria i que som un país pacífic, que no hem tingut mai exèrcit i que, per tant, no ho considerem com una prioritat”. Dit això, ha admès Tor, “sí que per solidaritat internacional hi ha una sèrie de textos que els hauríem de ratificar”.
Comentaris (9)