El setembre s’iniciarà la negociació sobre el capítol de la lliure circulació de persones, un capítol que anant bé no estarà prou madur o embastat, quant a negociació, fins al març o l’abril de l’any que ve. Aquest és un capítol clau i de difícil negociació. Conté sis dels 25 annexos que globalment hi ha sobre la taula i respecte dels quals, poc o molt, almenys els negociadors andorrans ja els han treballat tots excepte dos. Aquest juny des de la secretaria d’Estat es vol fer noves trobades amb la ciutadania, encara que sigui via programes de televisió, per exemple, per acostar el projecte amb què s’està treballant. Encara que hi hagi temes espinosos, Landry Riba ha deixat clar que “en cap cas ens plantegem abandonar” la negociació que entenen que, com a tal, farà a la UE fer certes concessions a Andorra, igual com el Principat mira de posar qüestions sobre la taula que tot i defensant els interessos nacionals puguin ser assumides, ha dit el secretari d’Estat, per les institucions europees. En tot cas, ha deixat clar Riba, plantejar opcions alternatives no és bona cosa. “Treballar amb escenaris menys favorables no és una bona estratègia per negociar”, segons el negociador.
Andorra espera que durant la presidència europea que França assumirà l’1 de gener proper i durant un semestre es puguin accelerar certes qüestions
Sobre el retard, per dir-ho així, de l’avenç de les negociacions amb Brussel·les, Landry Riba ha deixat clar que no pas tot es deu a la crisi sanitària. “Si és qüestió de repartir culpabilitats”, ha manifestat el secretari d’Estat d’Afers Europeus, caldria posar a l’olla la pandèmia, el Brexit, canvi de representants als organismes europeus o dificultats pressupostàries de les mateixes institucions són alguns dels elements que haurien frenat, d’alguna manera, la velocitat que inicialment es preveia.
Davant de tot plegat, la intenció més realista hores d’ara seria poder arribar al final de la legislatura amb el text acordat. Si pogués ser rubricat, que vol dir estabilitzat i que no es pugui moure més, encara seria un escenari més ideal. Però cal veure com evolucionaran els propers mesos. No és el mateix negociar un dia i mig de forma presencial que quatre o cinc hores via telemàtica per molts més dies que s’hi dediquin. En tot cas, Andorra espera que durant la presidència europea que França assumirà l’1 de gener proper i durant un semestre es puguin accelerar certes qüestions.
Landry Riba, que ha considerat una “molt mala notícia” que Suïssa hagi partit peres amb la UE i el diàleg per l’acostament que estaven duent a terme tot i deixar clar que la posició helvètica no té res a veure amb l’andorrana, ha explicat que de l’acord marc, aquella mena de preàmbul que han de tancar els tres petits estats que formalment negocien amb Brussel·les (a banda d’Andorra, San Marino i Mònaco) el 85% del que calia acordar ja està pactat, i només queda obert un 15% aproximadament.
Comentaris (6)