L’estudi consta d’una part d’anàlisi més econòmica, però també una altra més social. I és aquí on s’ha avaluat si, realment, els canvis en l’àmbit de la immigració poden comportar un risc. S’entén que no és així i Lara ho ha justificat seguint les teories criminològiques globalment acceptades, que vinculen el grau de delinqüència a una societat a cinc paràmetres: l’atur, la desigualtat d’ingressos, el nivell educatiu, la degradació urbana i la capacitat dissuasiva.
L’acord, assegura, no modificaria caps dels punts que, segons els estudis internacionals, poden generar criminalitat: la taxa d’atur, les diferències salarials, l’educació, l’existència de zones degradades o la capacitat dissuasiva
I, un a un, els ha anat analitzant a Andorra. Lara ha posat en relleu que la taxa d’atur del Principat (2,1%) és de les més baixes d’Europa i que no es pot parlar d’una excessiva diferència entre els sous. A banda, afirma que no es pot parlar de cap zona on hi hagi una degradació urbana. Per tant, en aquests punts, no es complirien els requisits per pensar que hi ha un risc d’increment de criminalitat. Tampoc en els altres dos, ja que el nivell d’educació és similar al de la resta de països de la Unió Europea i la capacitat dissuasiva -bàsicament els efectius que garanteixen l’ordre públic- es pot considerar “estàndard”.
I Lara ha volgut deixar clar que un acord d’associació no modificaria cap d’aquests cinc paràmetres. Per tant, no tindria cap efecte. Tot i això, també han volgut incorporar un altre element. Respondre a la pregunta de quin efecte pot tenir el fet que, a partir d’ara, no es pugui demanar de forma sistemàtica els antecedents penals als ciutadans comunitaris.
I aquí és on cal explicar un càlcul previ que s’ha fet: el que es fa sobre com afectaria el nou sistema de quotes. I, en aquest cas, l’estimació és que, anualment, la mitjana de noves autoritzacions, entre les diferents fórmules, seria de 466 persones. I, a partir d’aquí es fan càlculs.
L’estudi descarta ja un 13% d’aquestes persones que sí que haurien de presentar penals i, per tant, sigui pels controls que es podran fer sigui perquè vindran a treballar en activitats sensibles. Per tant, d’aquí en queden ja 405. A partir d’aquí, el càlcul és que, com a màxim, un 20% haurien comès algun delicte prèviament. Tot just en queden 81 persones. També es té en compte que el 80% dels condemnats no reincideix. Fent tots aquests filtres, es considera que tot just 1 o 2 persones podrien realment representar un risc per a la seguretat. Una dada ínfima si es té en compte el nombre de turistes o visitants que cada dia venen al Principat.
ALTRES ASPECTES SOCIALS
L’estudi també fa una anàlisi d’altres aspectes que poden preocupar la ciutadania. Un d’ells, la població. S’entén que, sense acord d’associació, la població, en un escenari prudent, podria ser de 98.500 habitants l’any 2050. Amb el conveni, tot just seria de 100.310 (1.810 persones més). Per tant, no seria un impacte significatiu.
En canvi, sí que ho seria en el creixement econòmic i l’obertura econòmica i, en grau menor, en el mercat de treball i en la diversificació econòmica, així com en certs drets o llibertat. L’impacte seria negatiu, però significatiu en qüestions d’identitat i per a l’administració pública i, a priori, no tindria efectes especials sobre la cohesió social, la fiscalitat, la sanitat, la protecció social, l’educació o l’habitatge.