I els negociadors andorrans, tal i com han posat de relleu aquest dilluns en el marc d’una trobada amb agents socioeconòmics per avaluar el treball intern que s’ha estat fent abans d’obrir formalment el meló d’un dossier molt complexe d’encarar i acordar amb la UE, tenen clar que les expulsions i denegacions administratives d’accés al Principat no són l’única qüestió espinosa. N’hi ha almenys dues més, com s’ha identificat sense embuts en la reunió amb els actors econòmics i socials, que es té clar que seran un gran escull: lligar el permís de residència al fet de tenir una feina al país i sol·licitar de forma sistemàtica els antecedents penals abans de qualsevol procediment d’establiment al Principat.
“Durant la negociació intentarem que es tingui en compte el dimensionament” del país, ha reconegut el secretari d’Estat Landry Riba que compta que no serà fins la tardor quan comencin les converses d'estricte estira-i-arronsa
Les tres qüestions més candents les ha reconegut el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, després del primer seminari de treball organitzat amb els actors econòmics i socials s’ha centrat en el debat entorn d’alguns aspectes de la lliure circulació de persones. Aquesta reunió va ser acordada en el marc de la reunió ampliada de l’acord polític per a la negociació amb la UE i forma part d’una sèrie de seminaris temàtics que han de servir per debatre en detall els diferents aspectes de la negociació l’Acord d’associació amb els actors econòmics i socials i enfortir així la construcció de la posició d’Andorra en aquests temes. Fonts dels agents socio-econòmics han celebrat la trobada i que se’ls impliqui en l’anàlisi, alhora que han reconegut que les qüestions relatives a les polítiques immigratòries poden ser de les més complexes.
Landry Riba ha explicat que mentre qüestions com la de les quotes sembla que seran fàcilment acceptades per Europa, altres aspectes caldrà defensar-los molt bé. “Durant la negociació intentarem que es tingui en compte el dimensionament” del país, ha reconegut el secretari d’Estat, que compta que no serà fins la tardor quan comencin les converses d'estricte estira-i-arronsa. Fins ara s’han fet alguns intercanvis tècnics per conèixer més de prop la realitat dels uns i dels altres. La reunió d’aquest dimarts era per compartir amb els actors socials i econòmics l’anàlisi interna i posar “en una balança quin risc estem disposats a assumir”, en relació amb quines qüestions es pot transigir més i en quines no.
La ‘policia administrativa’ des d’un vessant preventiu, que és el que s’aplica al Principat, no és el que es porta a la UE. Europa té un procediment administratiu “diferent al nostre”. Evidentment que denega entrades i expulsa persones dels seus territoris, però sempre després d’un procés en certa forma garantista. Res a veure amb “el concepte foragitament que coneixement nosaltres”.
¿La solució? El plantejament inicial dels negociadors andorrans serà buscar una sortida “raonada i raonable” i anar cap al model que al seu dia la UE va pactar amb Liechtenstein
Tot i això, s’haurà de fer veure que són molt pocs els ciutadans de la Unió que s’expulsen o als que s’impedeix entrar al país. I que xifres fredes damunt la taula, indica Riba, el filtre no és tampoc tan prim. Però sí que és essencial per garantir els nivells de seguretat dels quals fa bandera. Com ho és la comprovació dels antecedents penals. També fan aquest pas a d’altres països de la UE. Però no de manera sistemàtica. Aquesta és la diferència.
¿La solució? Fins que no s’entri en la negociació plena, a partir de la tardor, no es podrà veure del cert. Però el plantejament inicial del secretari d’Estat cap negociador és buscar una sortida “raonada i raonable” i anar cap al model que al seu dia la UE va pactar amb Liechtenstein. Una fórmula que es revisa periòdicament però que fa 25 anys que es va prorrogant. Una adaptació sectorial a la directiva marc tenint en compte la dimensió territorial. Cert, però, que fa 25 anys Brussel·les negociava d’una manera i ara ho fa d’una altra. I la realitat en un quart de segle ha canviat molt. Moltíssim.