Després de la trobada amb qui ha estat els darrers anys el vicepresident executiu de l’òrgan negociador europeu, i que Maroš Šefčovič comuniqués a Espot que la validació que s’esperava per abans de final d’any no arribarà anant bé fins al març o a l’abril, el mandatari governamental ja no vol calendaritzar res més. Ho explica el màxim responsable de l’executiu en conversa amb l’Altaveu des de París, on ha assistit a la festa de comiat de qui fins ara ha estat representant personal del Copríncep Emmanuel Macron, Patrick Strzoda. Xavier Espot assegura que “hem de ser prudents” i anar valorant cada acció a dur a terme a mida que s’acabi la immediatament anterior.
El cap de Govern deixa clar que “no hi ha cap voluntat d’enganyar ningú. Al contrari, jo crec que és que n’hem parlat tant que al final és fàcil trobar contradiccions dins de les nostres declaracions. Si haguéssim estat poc transparents, opacs, si haguéssim actuat amb secretismes, segurament no seria tan fàcil trobar aquestes contradiccions”. Alhora, però, reconeix que si ara s’obre la porta a fer una aplicació provisional de l’acord, això sí, sempre que s’hagi referendat per la ciutadania andorrana, és perquè “nosaltres sempre havíem treballat amb el supòsit que fos un acord no mixt”. Però, ai làs, ara el fantasma de l’acord mixt apareix cada vegada amb més força.
DECISIONS
“El Consell de la Unió Europea ha de prendre dues decisions, ha de validar per unanimitat el contingut del text i ha de determinar la naturalesa jurídica del text per saber si s'ha de ratificar només pel Parlament Europeu o també pels parlaments nacionals i regionals” de cada Estat membre, explica el cap de Govern. Aquestes dues decisions, que Espot creu que arribaran juntes i alhora, són les que s’han demorat i les que porten el mandatari governamental a assegurar que “ja no vull calendaritzar res més”. I és en aquest marc que Europa podria arribar a plantejar canvis a l’acord negociat.
“Si el Consell de la UE no validés el contingut de l’acord d’associació en tot o en una part, que no creiem que sigui el cas, evidentment això obligaria a reobrir les negociacions. Però ningú no ha dit que s’hagin de reobrir les negociacions”
“Una cosa és el que nosaltres vam acabar negociant amb la Comissió Europea. La Comissió Europea tenia un mandat de negociació del Consell de la Unió Europea, en base a unes premisses, i això va culminar l'any passat. Evidentment, en aquell moment, nosaltres vam tancar la negociació i per tant vam estabilitzar el text.” És aquest text, que també implica de la mateixa manera San Marino, el que estan revisant els serveis jurídics europeus i el que han de validar els governs dels estats membres de la UE. “No hi ha res que ens faci pensar” que el govern de governs no validi l’acord. Però jurídicament podria passar si consideren, per exemple, que la Comissió Europea ha anat més enllà del mandat atorgat.
“Si ells no validessin el contingut de l’acord d’associació en tot o en una part, que no creiem que sigui el cas, evidentment això obligaria a reobrir les negociacions. Però ningú no ha dit que s’hagin de reobrir les negociacions” insisteix Espot i, en cap cas, manté el cap de Govern, Andorra no té cap potestat ara mateix per provocar aquesta renegociació en contra, remarca, del que manté Concòrdia, que “fa volar coloms” perquè, segons el màxim responsable de l’executiu, “no som conscients de la complexitat de la màquina que tenim al davant”.
ENDARRERIMENT
I és aquesta complexitat, però també, està convençut Espot, del fet que l’acord negociat “és molt ampli, molt ambiciós” que els serveis jurídics del Consell de la UE “s’estan agafant més temps del havíem previst inicialment”. Ho volen revisar bé abans de decretar la naturalesa jurídica de l’acord. I també és cert que amb les eleccions europees pel mig i la constitució d’un nou Parlament Europeu ha calgut centrar esforços en la recomposició de les institucions europees derivades d’aquells comicis. Perquè els governs que han de validar el text, essencialment no han canviat.
“Jo crec que plantejar-se que nosaltres no farem el referèndum i, per tant, no aplicarem una entrada en vigor de l’acord fins que tot això no hagi passat, jo crec que tindria molt poc sentit. Bàsicament perquè haurà passat tants anys que el contingut de l’acord d’associació haurà quedat completament caducat, per dir-ho d'alguna manera, i els períodes transitoris s’hauran allargat tant”
“Res no fa pensar que hi hagi d’haver una reobertura de negociacions, però és una possibilitat que podria ser-hi.” Els serrells que hi ha pendents, assegura Espot que està convençut que se sabran llimar bé. Però prefereix no endinsar-s’hi. No els toca. Hi ha qüestions que poden ser sensibles en relació amb San Marino i algunes visions d’Itàlia. I l’acord, en general, va en el mateix paquet en gran mesura. Però no, que assegura Espot que si els italians fan pressió cap a un costat, espanyols i francesos en poden fer cap a un altre i equilibrar la balança.
“Els serveis jurídics necessiten, realment, més temps per analitzar de cap a peus el contingut de l’acord d’associació” i quan el Consell de la UE s’hagi pronunciat sobre el fons del text, els juristes plantejaran als estats membres “la qüestió de la naturalesa jurídica”. I serà llavors quan hi haurà una comunicació aparentment conjunta i quan Andorra haurà de reiniciar, suposadament, el treball intern. Manté Espot que després de nou anys de negociació no vindrà ara de sis mesos, o vuit o nou o un any més abans no es faci el referèndum, que assegura, de forma indubtable, que se celebrarà. I amb efectes vinculants.
Ara bé, ¿quan serà la consulta? Ara mateix, al Govern ja li és difícil dir-ho. Fins que no hi hagi la validació dels estats i, per tant, la firma oficial de l’acord amb la Comissió Europea no es podrà anticipar res. “Pas a pas”, va reiterant Espot. Si l’acord s’acaba qualificant de no mixt, la idea inicial és deixar passar uns sis mesos per tal de poder explicar bé el text firmat, que totes les parts puguin fer la ‘campanya’ que vulguin i, després, convocar els electors a la consulta. Si l’acord és mixt, s’obren més interrogants i potser caldria més temps. Però no és plantejable que el referèndum hagi d’esperar a la ratificació efectiva de tots els parlaments estatals i regionals en el cas d’Alemanya i Bèlgica.
“Jo crec que plantejar-se que nosaltres no farem el referèndum i, per tant, no aplicarem una entrada en vigor de l’acord fins que tot això no hagi passat, jo crec que tindria molt poc sentit. Bàsicament perquè haurà passat tants anys que el contingut de l’acord d’associació haurà quedat completament caducat, per dir-ho d'alguna manera, i els períodes transitoris s’hauran allargat tant” que l’altra part, manté Espot, potser es queixaria i no entendria que trenta anys acabessin sent 45. “Jo crec que, per tant, no és plantejable demorar el referèndum fins que tot això passi.”
MIXT I REFERÈNDUM
¿Si l’acord acaba sent mixt, doncs, quan hauria de ser el referèndum? “No ho sé, ho haurem de parlar. Haurem de mirar quan és el moment que es considera adequat i jo crec que tampoc s’hauria de demorar excessivament, perquè és que llavors crec que perd una mica de sentit tota la feina feta. Jo crec que hem d’anar pas a pas. Ara el que hem d'esperar és que els estats membres, en els propers mesos, que no sabem quants seran, però ja veurem, validin el contingut del text, que jo estic convençut que tothom està treballant perquè això sigui així, i després la qüestió de la naturalesa jurídica i, al final, sempre es pot fer el referèndum. I si el referèndum surt positiu, sempre es pot plantejar una modificació de la llei de tractats que permeti entrar en vigor provisional” el text.
“Jo crec que ho hem d’anar valorant pas a pas, conforme vagin arribant tots aquests esdeveniments. Primer, validació del contingut de fons. Després, naturalesa jurídica. I en funció de quina sigui la naturalesa jurídica, decidir quan es fa el referèndum i si aquest referèndum ha de comportar o no una entrada en vigor provisional del text. Jo crec que, més o menys aquest és el calendari”
I és que el cap de Govern està convençut que en tot cas, la part mixta “serà molt, molt, molt petita, molt minoritària. El gran gruix podria començar a caminar. Si la ciutadania ha validat el contingut del text, també validarà que puguin entrar en vigor provisionalment”, manté un Xavier Espot que reconeix que aquí s’introduiria una variable que no es preveia. L’aplicació provisional prèvia modificació de la llei de tractats internacionals. No es plantejava “perquè nosaltres sempre havíem treballat amb el supòsit que fos un acord no mixt”. Però, tornem-hi, “hem d'anar pas a pas, i s'haurà de plantejar cada escenari”.
I també insisteix de nou en què no tindria sentit esperar a la ratificació de totes les cambres parlamentàries que implica un acord mixt, que superen la quarantena. “S’hauran de prendre decisions de caixa o faixa, no podem esperar 15 anys, perquè sinó la realitat d’aquest acord haurà quedat caducada.” “Segurament s’haurà de fer el referèndum i un cop es faci el referèndum… si surt negatiu, res; i si surt positiu, hi ha aquesta possibilitat d’entrada en vigor provisional. Però no ho sé, és a dir, tot això és un escenari…”
I torna a fer una repassada a allò dit: “Jo crec que ho hem d’anar valorant pas a pas, conforme vagin arribant tots aquests esdeveniments. Primer, validació del contingut de fons. Després, naturalesa jurídica. I en funció de quina sigui la naturalesa jurídica, decidir quan es fa el referèndum i si aquest referèndum ha de comportar o no una entrada en vigor provisional del text. Jo crec que, més o menys aquest és el calendari” que caldria establir. Això sí, assegura, sempre compartint-ho amb els integrants del pacte d’Estat per la UE.