Espot ha llançat un missatge en pro d’“un món en pau i més just, solidari i inclusiu” i ha recordat a les Nacions Unides des de l’acord d’associació pactat amb la UE, que ha remarcat que ha de facilitar la diversificació econòmica, fins al desplegament tecnològic que hi ha a Andorra -“actualment, un 96% de les llars andorranes disposen de connexió a Internet”, ha repassat el cap de Govern- o les polítiques d’igualtat i no discriminació que s’han implementat de forma transversal en el treball de l’administració. El màxim responsable de l’executiu ha destacat, per exemple, el fet que una andorrana estigui a la Cedaw.
“Cal que entre tots els pobles impulsem una nova cultura de la pau, basada en l’abolició de la guerra i en el compromís d’arribar a acords pacífics que solucionin els conflictes”
Amb tot, però, la crida a combatre els conflictes ha estat el nucli essencial del discurs d’Espot. “Cal que entre tots els pobles impulsem una nova cultura de la pau, basada en l’abolició de la guerra i en el compromís d’arribar a acords pacífics que solucionin els conflictes; cal que el desenvolupament arribi a tots els racons del planeta, que es respectin els drets fonamentals i que el nou univers digital estigui a mans del coneixement”, ha indicat el cap de Govern, abans d’afirmar que “hem de mantenir la fe en la humanitat i aspirar a construir, entre totes i tots, un mon en pau i més just, solidari i inclusiu”.
Amb anterioritat, i lligat als conflictes bèl·lics que malauradament sobreviuen a diversos racons del món, Espot ha assenyalat que “hem d’unir-nos i saber trobar solucions als conflictes fora de la violència i dels recursos militars. Per aquest motiu, fem una crida a les parts per treballar amb horitzons de pau, per tenir respecte i per acatar, com deia, les normes del dret internacional humanitari, perquè res no justifica els atacs que està patint la població civil, perquè res no justifica els atacs contra hospitals i escoles, i perquè res no justifica que utilitzem la fam com una estratègia de guerra. Res no justifica tanta irracionalitat; una irracionalitat de la qual els nens i les nenes són les principals víctimes”.
PUNT D’INFLEXIÓ
Espot ha afirmat que hi ha diverses qüestions, diversos riscos o perills, que fan que la societat actual es trobi en una cruïlla de camins, per dir-ho d’aquesta manera. “L’avenç dels posicionaments polítics extrems s’explica com la reacció davant d’un ordre que es percep com a amenaçat”, ha assegurat en primer lloc per afirmar després que “el sentiment de pèrdua d’un passat no gaire llunyà i molt millor que el present envaeix les generacions actuals i es reactiva amb la percepció que el canvi climàtic provocarà un empitjorament de les condicions de vida”.
El màxim responsable governamental andorrà també ha asseverat que hi ha la sensació que “la globalització i els moviments migratoris ens dilueixen i despersonalitzen com a societat, o que els infants, els adolescents i els joves d’avui viuran pitjor que els seus pares”. I, per tot plegat, com es deia, “ens trobem per tant, en un punt d’inflexió en què cal encarar realment aquest debat i aportar respostes concretes i efectives per contrarestar i evitar tot plegat”. Per tant, “tots els estats que la integrem i li donem sentit -a les Nacions Unides- ham de remar en la mateixa direcció, que no és altra que donar una resposta efectiva als grans reptes del nostre temps per deixar un llegat esperançador a les generacions futures”.
“L’acord d’associació ens ha de permetre accedir de manera progressiva i estructurada al mercat interior europeu i facilitar la diversificació de la nostra economia, així com participar en la construcció d'una realitat geogràfica, econòmica i política des de l’estatus privilegiat d’Estat associat”
Durant tot el discurs, aspectes com la cura de la infància i la lluita en pro de la pau han anat traspuant. Espot s’ha demanat “quina és la conquesta, la vocació i el llegat que volem deixar” a les esmentades generacions futures. I per al cap de l’executiu, “no hi ha d’haver dubte: assegurar un món en pau per als infants i per als adolescents i aconseguir que les generacions futures no visquin pitjor, sinó que participin plenament del progrés, tal com ha quedat palès aquests dies a la Cimera del futur”.
Espot ha fet un incís al moment que Andorra va ingressar a les Nacions Unides com a preàmbul per citar l’acord d’associació amb Europa. Així, des que el Principat va accedir a l’ONU “han passat més de tres dècades, i malgrat que hagin tornat els fantasmes de la Guerra Freda, malgrat que el conflicte a l’Orient Mitjà hagi assolit una tensió sense precedents, malgrat que l’avenç dels extremismes sigui preocupant, el nostre país creu fermament en el concert de les nacions, en el compromís internacional i en el multilateralisme com els millors instruments, els únics instruments, per resoldre tot plegat”.
Malgrat la multilateralitat, Andorra, ha destacat Espot, “també acorda una importància particular a la cooperació regional, i en aquest cas amb la Unió Europea amb qui ha negociat un acord d’associació que ens ha de permetre accedir de manera progressiva i estructurada al mercat interior europeu i facilitar la diversificació de la nostra economia, així com participar en la construcció d'una realitat geogràfica, econòmica i política -en aquest cas la de la Unió Europea- des de l’estatus privilegiat d’Estat associat”.
CANVI CLIMÀTIC
Xavier Espot ha ressaltat el fet que tot i la seva petitesa, Andorra s’implica en els fòrums internacionals i compleix els compromisos. I en aquest marc ha fet referència a “multilateralisme, l’emergència climàtica, la igualtat de gènere, la transformació digital o la diversitat cultural”. En aquest sentit, també una pota important del parlament del cap de Govern ha anat dirigit, més enllà de la cultura de la pau i la unitat per combatre els conflictes, al canvi climàtic.
“És cert que el canvi climàtic és una amenaça global, però també és ben cert que hi ha territoris que en resulten més afectats que d’altres. Ho són aquelles regions on el nivell del mar augmenta i també els territoris de muntanya amb un ecosistema més vulnerable. I aquest és el nostre cas, el cas d’Andorra. El canvi climàtic pot arribar a modificar els nostres hàbits vitals i, també, l’economia del nostre país”, ha remarcat Espot. Per aquest motiu, “hem fet de la lluita contra el canvi climàtic una de les nostres més grans fites tant a escala internacional com nacional”.
El canvi climàtic pot arribar a modificar els nostres hàbits vitals i, també, l’economia del nostre país”, ha remarcat Espot. Per aquest motiu “hem fet de la lluita contra el canvi climàtic una de les nostres més grans fites tant a escala internacional com nacional”
Xavier Espot ha explicat que “des de la ratificació el 2011 del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, Andorra ha complert les seves obligacions de comunicació sota els principis de transparència, coherència, comparabilitat, exhaustivitat i precisió”. El 2015, ha recordat Espot, “Andorra va ser una de les parts pioneres del Conveni marc a comunicar la seva contribució a escala nacional (NDC) i a actualitzar-la el 2020 i el 2022 amb la finalitat d’incrementar els objectius a mitjà termini i assolir la neutralitat climàtica el 2050”.
Entre altres coses, i lligat és clar amb el canvi climàtic, el mandatari governamental ha explicat que Andorra “el 2023 va ser el primer país del món en presentar l’Informe Bianual de Transparència (BTR), demostrant així, una vegada més, la importància del compromís que mantenim amb la lluita contra el canvi climàtic”. Espot a ha remarcat que “en l’àmbit nacional també hem fet grans esforços per implementar una nova política energètica amb l’objectiu d’augmentar progressivament la producció nacional d’energia renovable i substituir les fonts de producció de calor per sistemes menys contaminants”.
“L’aposta per les energies renovables ha estat liderada des del sector públic amb un desplegament legislatiu molt ambiciós i importants ajudes i plans d’acció”, ha continuat el cap de l’executiu tot fent una crida a què el combat per aturar o per minimitzar si més no l’impacte del canvi climàtic ha de ser unitària. “¿Saben que no servirà de res que fem tots aquests esforços si la resta de països no ens acompanyen, si no remem tots en una mateixa direcció?”, ha demanat Espot abans d’afirmar: “La lluita contra el canvi climàtic és el repte global més urgent, de més envergadura i el que requereix més dosis de cooperació, de col·laboració, de generositat i de respecte.”