Una decisió que ahir Šefčovič va traslladar que no s’adoptarà fins al març o l’abril. I si s’arribés a dir que no s’està d’acord amb el contingut del text, voldria dir fer-hi canvis i per tant, “reobrir negociacions”. Ho ha exposat Espot aquest dimarts en una entrevista a RTVA en la qual ha donat detalls de la reunió d’ahir amb el vicepresident executiu de la Comissió.
Tal com es va informar ahir des del Govern en un comunicat, aquest retard en la validació del text afecta, de retruc, en la celebració del referèndum, que no es podria fer fins a finals del 2025 ja que des de l’executiu sempre s’ha defensat que es vol tenir un marge de 6 mesos per preparar-lo i permetre el debat. Un referèndum que “no es pot celebrar si no sabem el text final que hem de sotmetre a consulta”, ha exposat Espot, assegurant que tot plegat no fa més que confirmar el que va exposar en la sessió de preguntes que es va celebrar dijous passat al Consell General. “De poc serviria que consultem als ciutadans sobre una cosa que encara no és definitiva o que d’alguna manera pot ser modificada”, ha insistit Espot. Per tant, des del seu punt de vista, si s’ha estat 9 anys negociant, “no vindrà de sis mesos” d’espera per acabar de tancar el procés.
El cap de Govern, però, ha admès que veient el que ha passat “no vull calendaritzar” perquè “la temporalitat no depèn de l’acció del Govern, sinó del nostre interlocutor”. I ha afegit que són terminis “normals” en acords d’aquesta envergadura. “És un dels acords més amplis i ambiciosos que la UE ha signat mai. Des d’aquest punt de vista és normal que vulguin agafar el temps suficient per analitzar i valorar el contingut”.