De fet, els principals moments de tensió els han protagonitzat Espot i el líder de Concòrdia, Cerni Escalé. La formació ha estat l’única que, amb les seves preguntes, ha volgut furgar en els punts que al seu entendre, són més negatius del conveni, ja que l’altre grup escèptic amb l’acord, Andorra Endavant, no ha fet cap pregunta. I un dels punts que s’ha posat sobre la taula ha estat el de la immigració. En certa forma, per satisfacció d’un cap de Govern que, no es pot negar, tenia certes ganes de rebatre les afirmacions que havia fet el parlamentari pel matí.
Escalé, cal recordar, havia alertat que, tal com està redactat el document, es podria donar el cas que, d’aquí a deu anys, quan s’hagi de revisar si es manté o no aquesta excepció, cada deu anys- no hi hagués acord entre Andorra i la Comissió Europea i, llavors, l’afer hagués de ser resolt pel TJUE. Espot, però, entén que aquesta interpretació no és pas correcta i així li ha retret durant la sessió.
“El Tribunal no ha de resoldre les discrepàncies d’ordre polític”, ha afirmat, tot indicant que aquestes diferències serien, justament, d’aquest àmbit. Espot ha explicat que a l’acord “només es diu que tenim una solució específica i que cada deu anys hi haurà una revisió”. Llavors, ha continuat, “si no ens posem d’acord, s’obre una crisi política però no d’interpretació jurídica”. Per això, ha acusat Escalé de “tergiversar” quan el mecanisme del TJUE “està previst només per a les discrepàncies sobre la interpretació jurídica del text”.
A banda, Espot ha volgut posar en relleu un altre fet: la solució s’accepta per una qüestió geogràfica i aquesta “no haurà variat ni el 2037 ni el 2047”. Per tant, entén que l’excepció tampoc hauria de variar. “El 2037 estic segur que es prorrogarà; i si no, es trobarà una solució còmoda per a les dues parts, perquè a ningú li interessa fer passar el clau per la cabota. Segur que hi hauria bona voluntat”, ha manifestat.
Arran d’aquesta discussió, el cap de Govern no s’ha estat de retreure un fet al líder de Concòrdia: “vostè demana ser objectiu però dista molt de ser-ho perquè només veu les problemàtiques, sense dir en cap moment els beneficis”. No ha estat l’única enganxada al llarg de la sessió de tarda. També hi ha hagut tensió pel fet que Escalé considerés que hi havia altres mecanismes per diversificar l’economia quan Espot defensa que l’únic és l’acord d’associació o per la possibilitat d’arribada de professionals liberals.
La qüestió de la immigració també preocupa el conseller no adscrit, Víctor Pintos. A pregunta seva, Espot ha recordat l’entesa pel que fa a la demanda d’antecedents penals. Els nacionals de la UE només hauran de presentat -tret de professions sensibles- una declaració jurada. Posteriorment, es podran fer controls aleatoris. I, en aquest punt, Espot ha avançat que serà Andorra qui pugui interpretar i aplicar aquesta aleatorietat que no requerirà “cap sospita”. Des del Govern es considera que el més adient seria que fos el mateix departament d’Immigració qui s’encarregui de gestionar aquestes declaracions.
Una altra qüestió plantejada ha estat el cabal normatiu que s’haurà d’assumir, sigui transposant el comunitari sigui adaptant l’existent al país. “Tenim un full de ruta traçat. Sabem i coneixem la totalitat de les normes a implementar i, per això, hem pogut demanar adaptacions o períodes transitoris escaients”, ha assegurat Espot. I, pel que fa a les lleis internes que caldrà modificar ha indicat que “les tenim identificades i tampoc són tantes”. També es treballa per analitzar si l’actual normativa cobreix correctament la convocatòria del referèndum o s’hauria d’implementar alguna llei específica. A nivell de personal, es calcula que es podrà assumir tot l’impacte del conveni amb 30 noves contractacions.
Espot també s’ha mostrat convençut que un aspecte on els beneficis seran més que el preu a pagar serà en l’àmbit sanitari. Així, ha recordat que els andorrans podran ser atesos a qualsevol país de la UE. El mateix passarà al principat amb els nacionals comunitaris, però després la CASS podrà reclamar el cost de l’atenció a les respectives seguretats socials. Pel que fa a altres tipus de prestacions, com ara les de jubilació, ha indicat que el fet que, per exemple, a l’hora de jubilar-se es puguin comptabilitzar períodes cotitzats a altres països no ha de suposar un cost elevat, ja que es tracta d’una situació que ja s’aplica amb França, Espanya i Portugal.
Espot també ha assegurat que l’acord no evitarà que Andorra, si fa falta, pugui adoptar mesures per limitar la inversió estrangera en immobles i, per tant, actuar en una pota clau en la crisi de l’habitatge. Així, Espot ha indicat que “un cop es modifiqui la llei d’inversió estrangera, es podrà demanar al comitè mixt i parlar de modificar l’annex corresponent” per introduir una adaptació similar a la que ja té Malta amb relació a la compra de cases per part de no residents. Això, ha remarcat, no requeriria cap situació “d’excepcionalitat”, supòsit que caldria esgrimir per recórrer a un segon mecanisme: la clàusula de salvaguarda que permetria mesures més contundents. Per tant, “tenim dues fórmules útils i complementaris que van en el sentit de resoldre la problemàtica de l’habitatge”.
Un punt que també ha volgut refermar Espot ha estat una de les afirmacions fetes pel matí: la que vinculava la possibilitat d’aconseguir mecanismes de liquiditat pel sector bancari a acceptar l’acord. A demanda d’Escalé, el cap de Govern ha deixat clar que “no m’ho invento jo” sinó que el comentari se’ls va fer arribar en les reunions mantingudes amb el Banc d’Espanya. I, de fet, ho veu lògic: “Si llancem el missatge que volem ser un Estat tercer [és a dir, votar no a l’acord], no podem anar a demanar prebendes o beneficis que tindria un Estat associat”. I això provoca “una conseqüència lògica” pel que fa a les entitats financeres. “Si no els podem donar accés a aquests mecanismes, els bancs aniran a un territori on els puguin obtenir per existir i prosperar; es deslocalitzaran a països on ja tenen una activitat”.
Comentaris (9)