Espot confia en el suport d’Espanya i Portugal per evitar que l’acord d’associació es declari mixt

El cap de Govern assegura que la voluntat “política” dels Estats pot ser més important que la valoració dels “tècnics”, al mateix temps que remarca, poc abans de reunir-se amb el secretari d’Estat de la Santa Seu, que l’any vinent caldria tenir un text escrit i consensuat sobre com despenalitzar l’avortament

Espot, durant la reunió amb el primer ministre portuguès, Luis Montenegro.
Espot, durant la reunió amb el primer ministre portuguès, Luis Montenegro. SFGA

El cap de Govern, Xavier Espot, ha fet un balanç positiu dels primers dies d’estada a Nova York, on aquest divendres ha de participar en l’assemblea general de Nacions Unides. Durant la setmana, entre les nombroses trobades bilaterals protagonitzades per ell mateix o per la ministra d’Exteriors, Imma Tor, s’ha pogut copsar “el suport polític” al procés d’acostament a Europa per part de països com Portugal, Espanya o Àustria. I aquest, s’entén, pot ajudar a l’hora d’aconseguir que la decisió que prengui la UE sobre el caràcter mixt o no de l’acord d’associació sigui favorable als interessos andorrans. És a dir, que no ho sigui i, per tant, la seva tramitació i aprovació sigui més àgil i no depengui de tots els parlaments dels Estats membre.

Espot ha comparegut de forma telemàtica quan falten poc menys de 24 hores per a la seva intervenció a l’assemblea general. Fa dies, però, que l’expedició andorrana amb ell i la ministra Tor al capdavant es troben a Nova York participant en diferents fòrums multilaterals i, també, mantenint trobades bilaterals. Entre elles, les mantingudes amb el primer ministre portuguès, Luis Montenegro ,o, ja per part de la titular d’Exteriors, amb els seus homòlegs lusità, espanyol i austríac. Lògicament, l’acord ‘d’associació ha estat un dels eixos d’aquestes reunions.

El mandatari també demana “un replantejament” dels òrgans de governança de Nacions Unides, en especial d’un consell de seguretat on han d’entrar altres països i que hauria d’impedir el dret a vet en casos de crim de guerra

De moment, sense que s’hagi pogut esclarir encara si el conveni acabarà sent considerat mixt -i per tant, precisarà l’aprovació un per un a tots els parlaments dels països membres- o no, fet que facilitaria la seva validació. Per ara, almenys segons ha afirmat Espot, “no tenim informació addicional sobre si hi haurà esmenes o no i sobre quina serà la natura” del document, decisió que, de moment, està “en fase d’anàlisi tècnica”. Ara bé, ha afirmat que “els Estats ens han traslladat que donen ple suport al nostre procés d’aproximació”

Un suport, apunta, “polític”. I que, augura, pot ser clau en la decisió final. “És tant o més important que les decisions tècniques”, ha assegurat el cap de Govern perquè “a ningú se li escapa que les decisions que s’adoptin sobre l’acord depenen molt del consens polític; pot haver-hi una recomanació tècnica però la decisió final serà política”.

I, fins i tot, ha volgut deixar clar que “si finalment l’acord és mixt, això no vol dir que no hi hagi suport”. En aquest sentit, ha remarcat que “hi és en tots i cadascun dels Estats amb qui ens hem vist els darrers dies però també els darrers mesos i anys”. I assegura que “ara parlem de qüestions de detalls que no posen en dubte les línies mestres del projecte”.

DISCURS I TROBADA AMB PAROLIN

Aquest divendres serà una jornada clau de l’estada de la delegació andorrana a Nova York. Per un costat, perquè serà quan Espot es dirigeixi davant l’assemblea general, en un discurs on defensarà la necessitat d’apostar pel multilateralisme com a forma d’afrontar els conflictes que actualment hi ha al món “si no volem que aquests es perpetuïn” i que fan que la situació sigui “d’un context internacional molt complicat”. També es vol posar en relleu la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic o els esforços que es fan al Principat per una transformació digital “sostenible i inclusiva”.

Per l’altre, Espot també té previst mantenir una reunió amb el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin. I, no ha amagat, l’avortament serà una de les qüestions que es posaran sobre la taula. Sobre aquest punt ha insistit en el compromís per aconseguir una entesa amb el Vaticà que faci possible la despenalització, al mateix temps que ha avisat que “els tempos els marquem nosaltres” i que “és una decisió sobirana”. Així, ha reiterat que “volem que sigui una realitat a final de legislatura” i, per això, cal que ja l’any vinent hi hagi avenços significatius. “Cal tenir ja no només un text escrit si no un relativament consensuat”, ha assegurat.

El cap de Govern també s’ha volgut sumar a les veus crítiques amb el funcionament de Nacions Unides i, especialment, del consell de seguretat. Cal, assegura, “un replantejament dels òrgans de governança” de l’organització. I això afecta, al seu entendre, tant a la composició, tot defensant que hi ha països que han de tenir espai com l’Índia, el Brasil o algun de l’Àfrica. I, sobretot, del dret a vet, que “bloqueja moltes vegades qualsevol decisió”. La seva postura és similar a l’expressada per Espanya o França: en casos on hi ha crims de guerra no s’hauria de poder invocar.

Comentaris (4)

Trending