Espot defensa a ultrança la negociació política que ja s’ha donat per tancada amb la Comissió Europea i assegura que Andorra “no s’ha abaixat els pantalons”. El cap de l’executiu, que també ha avisat que “ens penedirem molt” de les conseqüències i “el resultat que es desprèn” d’un ‘no’ a l’acord, ha recordat que arribar a una entesa amb Europa “no és un caprici, no és una ocurrència” i sí “una absoluta necessitat” i un treball de diversos governs, fins i tot de signe ideològic contrari, que pensant en el futur, han considerat que poder entrar al mercat únic és la millor solució per poder garantir una diversificació econòmica necessària.
En una entrevista a ‘DiariTV’ essencialment centrada a reflexionar sobre l’acord d’associació amb la UE, Espot ha indicat que de les dificultats derivades pel canvi climàtic que han tingut aquest hivern, ha dit Espot, aquelles activitats lligades a la neu, ha quedat de manifest que no es pot només sostenir l’economia del país amb els pilars tradicionals. I encara menys amb activitats “devoradores de recursos” com la construcció. “Comerç i turisme tenen límits”, ha remarcat el cap de l’executiu, que ha indicat que “si traiem turisme i construcció, els ingressos públics queden hipotecats” i, d’aquí, la capacitat d’inversió i la possibilitat que l’Estat faci determinades actuacions o pugui mantenir segons quins serveis.
EXPLICACIÓ I REFERÈNDUM
El màxim responsable de l’executiu, que va anunciar fa unes setmanes des de Brussel·les, juntament amb el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, la finalització de la negociació, ha assegurat que “si som capaços d’explicar de manera planera” el contingut de l’acord i les virtuts que l’associació amb la UE tindrà “no fa cap dubte que hauria de ser referendat”. Certament, cal “explicar bé el contingut d’aquest acord de futur però necessari” i que és “clau” per crear “valor afegit i innovació”.
El mandatari governamental ha afirmat que “seria un error” que el referèndum sigui un plebiscit o una mena de noves eleccions generals. S’haurà d’acudir a votar al referèndum “amb la vista posada en l’Andorra de futur”
Xavier Espot ha explicat que, en principi, o almenys així ha estat negociat, l’acord no hauria de necessitar l’aprovació de les cambres parlamentàries de tots els països de la Unió, que faria molt més complicat el procés. Abans no es dissolgui l’actual Parlament Europeu a finals de maig s’hauria de poder rubricar l’acord i com a mínim sis mesos després es podria fer el referèndum. Un referèndum que podria ser a l’octubre, al novembre, al desembre o, fins i tot, no ha descartat que sigui a principi de l’any que ve segons “com funcioni el treball de pedagogia per explicar la realitat”.
El cap de Govern ha afirmat també que “seria un error” que el referèndum sigui un plebiscit o una mena de noves eleccions generals. S’haurà d’acudir a votar al referèndum “amb la vista posada en l’Andorra de futur”. Això no obstant, hi ha aspectes que es vulgui o no, problemes o dificultats ben actuals, que van estrictament lligades al fet de disposar o no disposar de l’acord. I aquí és quan ha citat el fet de no poder disposar dels recursos econòmics necessaris per poder fer pisos per destinar a lloguer a preu assequible o poder frenar activitats “devoradores de recursos” que tenen un fort “impacte”.
Espot ha assegurat que si es vol aconseguir un creixement “sostenible i harmònic”, si es vol “créixer de manera més pausada i més moderada”, no es pot seguir amb el ritme actual i amb “activitats poc sostenibles” que farien que “no seria un país amable per les persones que el volen visitar i que tenen un alt poder adquisitiu”. D’aquí que es creïn també festivals de música clàssica, per exemple, o s’ampliï l’oferta gastronòmica de cert nivell.
Entre altres coses, el mandatari governamental també ha destacat que “l’acord d’associació ens donarà per a moltes coses una major capacitat de sobirania” i ha assegurat, en matèria de serveis professionals, que s’ha de buscar “un equilibri entre la protecció dels professionals laborals i un cert nivell de competitivitat que garantirà la qualitat de serveis”. I és que, ha remarcat Espot, “pensar en l’interès sectorial és una visió curterminista”.