Justament, una qüestió com la impositiva, però també els drets laborals que portaria l’acord si s’acaba aprovant o l’impacte que podria tenir per a les empreses del país a l’hora de contractar amb les administracions el fet que puguin competir en les convocatòries empreses de tot el continent, o com a mínim dels estats membres de la UE, han centrat la fase de preguntes que fan els assistents en aquestes reunions que l’esmentat Espot i el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, protagonitzen.
La trobada a la Massana s’ha celebrat al Teatre de les Fontetes, amb, en l’argot futbolístic, una mitja entrada llarga. Una vuitantena de persones entre les quals la cònsol de la parròquia, Eva Sansa, i bona part del seu equip, ministres com el de Territori i Urbanisme, Raül Ferré, i de Justícia i Interior, Ester Molné, el secretari d’Estat de Transició Energètica i Transports, David Forné, o la consellera diplomàtica, Maria Ubach i el conseller general David Montané.
Espot: “Estigui tranquil, que si mai decidim apujar l’IGI no serà per l’acord d’associació sinó per una decisió sobirana al Consell General, i mentre governem nosaltres no s’apujarà”
Algunes de les qüestions, com les relatives a la seguretat o què passaria si en el referèndum surt un ‘no’ han estat reiteratives de les hagudes fins ara a Encamp o a Escaldes. Però cert que entre les preguntes formulades pels assistents a la reunió ‘in situ’ com les que s’han format a través de les xarxes socials, han aparegut temes fins ara no abordats o abordats poc. Certament, la qüestió de la fiscalitat havia anat apareixent. Però potser aquest dimecres Espot ha estat una mica més contundent.
El màxim mandatari governamental ha afirmat al ciutadà que s’interessava per la qüestió que “estigui tranquil, que si mai decidim apujar l’IGI no serà per l’acord d’associació sinó per una decisió sobirana al Consell General, i mentre governem nosaltres no s’apujarà”, ha indicat el líder demòcrata, que també ha repassat les demandes que fa l’OCDE. En aquest sentit ha recordat Espot que aquest darrer organisme esmentat “estableix normes amb determinades tipologies societàries”.
En aquest cas fixa “un impost de societat mínim aplicable”, però que només afecta empreses que facturen 750 milions anuals, una xifra que difícilment implicarà companyies andorranes. Una altra cosa és que les empreses andorranes siguin filials d’altres societats molt més grans i que superin el llindar esmentat i, d’alguna manera o altra, gravin els revinguts de les filials amb el 15% que és el mínim aplicable en aquest impost.
DRETS SÒCIOLABORALS
Més enllà d’aquesta qüestió, s’han posat sobre la taula quatre aspectes diversos. Els drets laborals que portarà l’acord. Sobre això, Landry Riba ha exposat el catàleg d’elements a tenir en compte. El permís parental, “una mena d’excedència que un treballador es pot agafar durant 8 setmanes durant els primers 8 anys de vida del fill i parcialment remunerat”. Un fons d’insolvència que parteix de la base que “les empreses van capitalitzant” i “han de respondre prioritàriament en matèria de salaris” si mai se’n van en orris.
L’acord, de fer-se realitat, faria que s’hagués de “regular o definir millor el treball dels menors”. Comportarà “un petit alineament, no hi ha un impacte específic”. També hi ha d’haver un alineament en matèria de contractes laborals. Caldrà “incorporar alguna informació més específica, sobre horaris o dies de vacances, per exemple”. Detalls de precisió que aporten “seguretat al treballador però també a l’empresari”. “Hem de regular les empreses de treball temporal”, que ara no ho està. “També és interessant regular aquest sector”, ha ressaltat el secretari d’Estat.
Finalment ha destacat Riba que malgrat que hi ha regulació ja feta, caldrà “fomentar la cultura del comitè d’empresa i del diàleg entre el treballador i l’empresa”. En aquest sentit l’acord d’associació farà “d’impulsor, de catalitzador en les converses entre treballadors i empresaris”. Espot ha agafat la paraula al cap negociador d’Andorra davant la UE per remarcar dos elements a tenir a compte des del punt de vista empresarial. I ha indicat el cap de Govern que “no és veritat que l’acord d’associació obligui a posar un subsidi d’atur i a eliminar el comiat no causal. Sempre que es doni el preavís i la indemnització que pertoqui”, ha precisat.
Un jove seguidor de la reunió per ‘streaming’ ha demanat si Europa podria tenir implicacions en el fet que Andorra té “un cost de la vida cada vegada més prohibitiu”. La resposta del màxim mandatari ha estat que òbviament són. “Ni la resolució ni l’empitjorament d’aquest problema no vindrà d’aquest acord.” I ha deixat clar que si el cost de vida és tan elevat al Principat “ho és més pel preu de l’habitatge més que per qualsevol altra cosa”. I ha garantit que el pla de xoc sobre habitatge i creixement sostenible que s’està treballant “és compatible amb el Dret de la UE o amb algunes especificitats que també s’han introduït” en l’acord negociat.
El màxim responsable governamental ha deixat clar que el pla de xoc sobre habitatge i creixement sostenible que s’està treballant “és compatible amb el Dret de la UE o amb algunes especificitats que també s’han introduït” en l’acord negociat
Un dels neguits que s’ha posat sobre la taula, la primera vegada que apareix en una d’aquestes reunions, ha estat referent a la competència que poden tenir els empresaris andorrans i especialment els petits, i els autònoms i professionals liberals en els concursos públics. D’aquí els dos dirigents governamentals també n’han fet una lectura positiva. Certament, Espot no ha tingut més remei que admetre que “tu has de permetre la lliure concurrència no només de les empreses andorranes sinó també de les de la UE” però “en els plecs de bases pots establir una sèrie de cauteles i salvaguardes” que dificultin l’aterratge d’una empresa o professional estranger.
“No crec que hagi de produir grans efectes”, ha insistit el cap de Govern, que ha precisat conjuntament amb Riba que en el cas d’obra pública en contractes per valor de més de 5 milions i en els de serveis per sobre dels 400.000 euros, s’ha de ser molt curós en assegurar la concurrència i la igualtat de condicions. Però per sota d’això, ha deixat clar el secretari d’Estat, “el filtre és possible” i, a més a més, “veiem pràctiques que fan els estats membres entre ells” i que poden donar idees en el moment d’elaborar plecs de bases.
El simple fet que s’exigeixi el català o coneixements, en el cas d’un concurs d’enginyeria, de tècniques d’alta muntanya pirinenca, pot limitar molt la concurrència i la UE no hi posaria impediments. En canvi, han assegurat els dos ‘ponents’, als nacionals andorrans “no ens poden discriminar per raó de nacionalitat o lloc d’establiment” com sí passa ara. I també en matèria de productes agrícoles, el sector primari, veurà moltes portes obertes perquè qualsevol producte que s’elabori al país rebrà el mateix segell que ostenta tota la UE.
De fet, i davant una altra qüestió que s’interessava per saber si hi ha empreses que hagin manifestat el seu interès per instal·lar-se a Andorra si hi ha l’associació amb Europa, Espot ha assegurat que en aquesta tessitura, no. Però que sí que empreses d’alt valor afegit, que “són les que ens interessen”, han renunciat a establir-se a Andorra i ens han dit que “ho valorarien novament quan forméssim part del mercat únic, perquè això els atorgarà als productes un segell que els facilitarà l’exportació des d’Andorra”. En definitiva, segons el primer mandatari executiu, “sí que ens han dit que per a ells és un requisit sine qua non”.
REFERÈNDUM I ALGUNES PRECISIONS
Entre altres preguntes, amb matisos sobre les que ja s’havien fet fins ara, s’ha parlat sobre el concepte vinculant del referèndum, que Espot ha reiterat. I tot exposant un calendari del que encara toca per ratificar l’acord, el cap de Govern ha situat la consulta els mesos de “març, abril, maig de l’any que ve”. Per si algú tenia dubtes, i a preguntes d’un assistent, el cap de l’executiu ha deixat clar que al referèndum només podran votar nacionals, que “són els que tenen drets polítics”.
“Això no vol dir que els residents hagin de quedar excloses del procés previ i puguin tenir capacitat d’influència”, ha prosseguit Espot, que ha insistit que “nosaltres com andorrans no podem participar en els referèndums que es fan fora d’Andorra”. També ha explicat que el text en català hauria d’estar a punt entre final de juny o principi de juliol. Amb Landry Riba han ressaltat que es tracta d’un text molt voluminós, però com que la traducció ha de ser fidel i equivalent al de totes les llengües de la Unió, les comprovacions que s’han de fer portaran molt temps.
Aspectes relatius a les quotes d’immigració, als programes que Europa ofereix i si Andorra ja té decidits en quins participarà -la resposta és que no i que s’ha de fer una anàlisi acurada i anar ‘obrint melons’ a poc a poc o quins beneficis comportarà l’acord per a pensionistes -com ara la targeta sanitària o la coordinació de les seguretats socials d’arreu de la UE, no només d’Andorra amb Espanya, França i Portugal com fins ara- o per als estudiants -Riba ha explicat que s’eliminaran les ‘penalitzacions’ que de vegades fa que determinades universitats arribin a multiplicar per 16 el preu de la matrícula en el cas d’alumnes andorrans- han estat també posats sobre la taula.
Comentaris (25)